Mes: novembre de 2017

Es pot pensar que fer aquestes activitats només una setmana a l’any és poca cosa. La feina de recerca actualment la fan investigadors que són avaluats de forma periòdica i ja rendeixen comptes sistemàticament mitjançant publicacions que apareixen si tenen l’aprovació d’altres científics. Hi ha cientí­fics que pensen que amb això ja compleixen les seves obligacions i que els ciutadans tenen a la seva disposició el que es publica si volen informar-se. També caldria suposar que els joves reben la informació necessària per entendre el món a través del sistema educatiu. Tot això és cert, en part, però la recerca va produint resultats de forma accelerada i donar a conèixer noves idees o nous resultats pot ser necessari.

La qüestió també és de quina manera es pot anar més enllà. Alguns resultats de la recerca tenen efectes sobre la vida dels ciutadans. Ho veiem amb les possibilitats que ofereixen els tractaments mèdics nous, els robots o les possibilitats de modificar els genomes. I és lògic que la gent es demani què passa, sobretot quan de manera individual i col·lectiva caldrà  escollir la forma com s’apliquen els resultats que s’obtenen. Per tant, un cert nivell d’informació continuada és necessari. En alguns països s’han fet experiències de participació dels ciutadans en la presa de decisions en les prioritats de la recerca. Actualment hi ha la consciència que a tots els nivells l’activitat de recera ha de fer-se amb responsabilitat envers les demandes de la societat.

Malgrat que les activitats de divulgació de la ciència en un sentit i de participació de la ciutadania són benvingudes, també tenen uns límits. Alguns d’ells són obvis. La recerca és una activitat molt professionalitzada i en particular s’ha de dur a terme amb criteris de seguretat envers els operadors, però també envers els ciutadans i el medi ambient. Per tant, no és possible que tothom pugui fer de tot. També és cert que certs àmbits de la recerca són difí­cils d’explicar i cal una certa preparació per copsar l’interés que realment tenen. I també hi ha científics que pensen que la seva disciplina és molt competitiva, que no li paguen per parlar amb ciutadans i que han de dedicar el seu temps a fer recerca.

Vivim temps convulsos en què es parla sobretot de polí­tica. I certament els ciutadans hem de formar la nostra opinió per poder triar l’opció que ens convenç en les eleccions. En uns comicis hem d’escollir la forma com ens governem, però també quin tipus de decisions volem que es prenguin. Tenim pendents moltes decisions que són essencials per la nostra vida i el nostre futur. Com reaccionem davant els canvis climàtics, quin model de producción d’energia volem, quin tipus d’alimentació, quina sanitat i quina educació. Són preguntes que hauríem d’estar discutint. Per construir la nostra visió del món en què vivim, de l’univers, de nosaltres mateixos com a espècie, les dades de la ciència resulten essencials. I també ho són per construir una economia dinàmica i innovadora. Podem aprofitar la Setmana de la Ciència per submergir-nos en els entorns en què es treballa a casa nostra i per mirar d’obtenir informació sobre qüestions de base científica que ens preocupen. De forma ben informada cadascú pot aleshores prendre les seves decisions. En particular sobre la importància que els grups polítics donen a la ciència que, en general, no és gaire.