CONTES DE GUINEUS

LA MEVA ROSA

– Torna a veure les roses. Entendràs que la teva és única el món. Després vine a dir-me adéu i et regalaré un secret.
El petit príncep va anar a veure les roses.
– No us assembleu gens a la meva rosa, encara no sou res – els va dir -. No us ha domesticat ningú i no heu domesticat ningú. Sou com era la meva guineu. Només era una guineu igual que cent mil altres. Però ens hem fet amics i ara és única al món.
I les roses estaven incòmodes.
– Sou boniques, però esteu buides – va continuar dient -. No es pot morir per vosaltres. És clar, un vianant qualsevol es pensaria que la meva rosa és com vosaltres. Però ella sola és més important que totes vosaltres juntes, perquè és la que he regat. Perquè és la que he posat sota una campana. Perquè és la que he protegit amb el paravent. Perquè li he matat les erugues (menys dues o tres per les papallones). Perquè és la que he escoltat queixar-se, o presumir, o fins i tot de vegades callar. Perquè és la meva rosa.
I va tornar amb la guineu.
– Adéu – li va dir…
– Adéu – va dir la guineu -. Aquí tens el meu secret. És molt senzill: només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls.
– L’essencial és invisible als ulls – va repetir el petit príncep, per recordar-se’n.
– És el temps que has perdut amb la teva rosa, que la fa tan important.
– És el temps que he perdut amb la rosa… – va fer el petit príncep, per recordar-se’n.
– Els homes han oblidat aquesta veritat – va dir la guineu -, tu no ho has d’oblidar. Et fas responsable per sempre d’allò que has domesticat. Ets responsable de la teva rosa…
– Sóc responsable de la meva rosa… va repetir el petit príncep, per recordar-se’n.

Antoine de Saint-Exupéry (El Petit Príncep)