DÚNIA GAÑÁN SANTIVERI  FINALISTA DEL PREMI SAMBORI

El Premi Sambori és un premi de narrativa en català dirigit als centres educatius de tots els Països Catalans i que té com a objectius promoure la participació en un projecte comú d’alumnes i centres de totes les terres de parla catalana i difondre l’ús del català dins de l’àmbit escolar, tot incentivant la imaginació, la creativitat i aquells valors pedagògics que es treballen en cadascun dels centres.

Un total de 300 escoles i instituts de tot Catalunya han participat en  la 7a edició del Premi Sambori Òmnium que s’ha celebrat aquest any.

Aquest dimarts dia 19 de març, a la biblioteca Singuerlín de Santa Coloma de Gramanet s’han lliurat els premis als guanyadors de les diferents categories a cadascuna de les 10 demarcacions que té Òmnium a tot Catalunya.

La nostra escola va participar a la categoria de cicle superior de primària, demarcació Serralada litoral (Vallès Oriental, Maresme i Barcelonès Nord) amb els textos escrits pels alumnes de cinquè i sisè.

Les narracions, de temàtica lliure, havien de ser individuals , originals i escrites en català.

L’alumna de cinquè de la nostra escola, Dúnia Gañán Santiveri, ha rebut el tercer premi de la seva categoria amb la narració que porta per títol: “En Martí i la poció màgica”.

Moltes felicitats Dúnia!

Per cert! Sabeu que vol dir Sambori?

El nom del Sambori (o xarranca) ve d’un joc de carrer pera nenes i nens, i va estar escollit, per les associacions convocants del primer Premi Sambori, perquè es tracta d’un joc popular que es juga a totes les comarques de parla catalana i arreu del món.

Aquí teniu la narració guanyadora d’aquest premi i unes fotografies.

EN MARTÍ I LA POCIÓ MÀGICA

La  història  que  us  explicaré  tracta  d’un  noi  que es  deia  Martí  i que  vivia  en  un  poblet  anomenat  “El Lloar” situat al Priorat. En Martí tenia  10  anys, i  li  passaven  coses  terribles. Sentia  que  ningú  l’estimava,  ni  tan  sols  els  seus  pares i ,que el tractaven malament. El Martí  tenia  un  germà  petit  que  es deia  Miquel , tenia  5 anys  i era molt dolent, de totes les seves dolenteries acabava sent el culpable. Al Martí li agradava una nena que es deia Eva i tenia dues  germanes  molt  simpàtiques.

Un dia, cansat que el maltractessin, va  fugir  de  casa i va anar direcció a Gratallops perquè  ningú  el  volia , deien que en Martí donava  mala sort i  va pensar  que si marxava, la gent del Lloar es posaria  més contenta , i a  ell no el maltractarien  i seria més feliç. A  Gratallops tothom era molt presumit i molt estirat i ningú es va adonar que un nen buscava al mag Bernat. Però  un senyor molt estrany, tot tapat amb una manta i una gorra negre, amb la veu tremolosa li va explicar que estava al mig del bosc. Li va donar un mapa i va desaparèixer. En Martí va mirar el mapa i va anar corrent al bosc que estava entre Gratallops i el Lloar. Pel camí va trobar persones que li van dir com n’era d’impressionant la màgia del mag Bernat. Feia desaparèixer la gent, els hi feia pocions màgiques que feien fugir els seus problemes…Al cap d’una estona, en Martí va trobar una cambra entre roques i arbres, va trucar a la porta i una veu greu  va dir : paaaassaaa , paaassaaaa… en Martí va entrar amb una mica de por i tremolant va dir : Que hi ha algú?… , i va sentir la mateixa veu que deia: sííííí… De sobte, es van obrir els llums i va veure al mag en persona. En Martí li va explicar què li passava i perquè era allà. Li va demanar al mag si hi havia alguna manera de fer sentir a tots aquells que li havien fet mal com s’havia sentit ell.

El mag li va dir que tenia tres pocions per aquest problema :

1era.-El faria invisible  i així podria escoltar les converses dels altres.

2ona.-El convertiria en esperit, per entrar dins els cossos i manipular-los.

3era.-El faria canviar, el veurien diferent, ja no portaria mala sort, tothom            el tractaria bé.

El mag Bernat li va dir que escollís molt bé la poció correcta, ja que si escollia malament tindria conseqüències terribles,… El Martí no s’ho va pensar gaire, ell volia ser estimat i per això va triar la tercera poció. Se la va beure d’un glop i va marxar cap a casa. Esperava notar algun canvi en ell mateix però no va notar res. Quan va arribar a casa, la seva mare li tenia preparat el sopar, i com sempre, després de sopar, la va ajudar a desparar la taula i va anar a dormir. L’endemà va notar que els seus amics el tractaven bé i fins i tot, li va semblar que  l’Eva es fixava en ell. Va notar que la seva vida havia canviat i va estar molt satisfet. Va fer amics nous i va ser molt feliç, ja no li va semblar que portava mala sort. I el seu germà petit ja no feia tantes dolenteries.

El que no va saber el Martí, és que la tercera poció, no era més que aigua amb sucre, que el problema no era dels altres, era ell el que havia de canviar, intentar ser feliç i agradar-se tal i com era. El mag Bernat  ho sabia molt bé i per això el va voler ajudar.

Les pocions del mag Bernat eren inofensives però feien creure a la gent que els donava poder per canviar les cosses, i sense adonar-se, ells mateixos les canviaven. Aquest era el secret del mag Bernat.

FI

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=vALD-DWxD1w[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=KZwelkmbZPg[/youtube]