A dia d’avui a la nostra escola celebrem el dia de Sant Josep de Calassanç amb el lema “ESTIMAR” i és per això que la mediateca es vol afegir a les celebracions tot publicant un poema den Miquel Martí i Pol i musicat per en Lluís Llach. Un cant a l’estimació i al desig d’un món millor.

Dóna'm la mà
per fer camí
cap el gran llac dels somnis,
dóna'm la mà,
hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que han de dur al futur desitjat.
Dóna'm la mà
i així podrem
creure altre cop que
Tot el que hem volgut
només espera un gest
com si fos el vent
que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.

Dóna'm el cor
per compartir
projectes i esperances,
dóna'm els ulls
i que el desig
ens marqui un nou destí.
Més ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el mar
com un símbol viu i fidel.
Dóna'm la veu
i proclamem que
tot està per fer,
tot és possible avui,
fem sentir arreu
que s'exalta el vell desig d'un món millor.

Lletra: Miquel Martí i Pol

La Castanyada és la primera festa popular del curs que celebrem a l’escola el dia abans de Tots Sants.

En aquesta festa s’acostuma a menjar castanyes, moniatos, fruita confitada i panellets i la beguda tradicional és el moscatell. Aquesta celebració té orígen en els rituals funeraris.

Sembla que el costum d’ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir.

A les escoles solem treballar i representar força la figura de la castanyera, aquella velleta amb cara bondadosa, mocador al cap, esclops, faldilla i abric que torra castanyes enmig del carrer.

Si cliqueu aquí podreu sentir la cançóde la castanyera