Aquest trimestre la professora ens ha fet fer un conte per participar en un concurs . per mala sort la majoria no va poder  participar en el concurs , per aixó la mestra ens ha apuntat en un altre concurs!!!

Per fer el text vam fer servir les mateixes normes de l’antic text ( prewriting, drafting, revising, editing i publishing). jo crec que he aprés a escriure millor contes.segurament em servirà per escriure mes bé en els concursos que vindran.

Aquí teniu el text:

 

EL VELL DEL BOSC

Em desperto en un matí assolellat, miro el rellotge. –Les vuit i mitja- dic jo mig badallant. -Faré tard al col·legi !!!!!!- Em rento em vesteixo, esmorzo el més rapit possible, faig pipi i… em dono compte que és dissabte. Era un miracle; no havia fet els deures i estava en sabatilles. De sobte escolto en el meu cap: aaaaaaaaaleluia, aaaaaaaaaaaaleluia.

Passejo pel poble, que estrany, penso, només trobo avis pel carrer.

“Caca, m’he deixat el patinet”, penso. Vaig a casa , agafo el patinet i torno al carrer. Vaig per aquí , per allà, a l’església, a saltar i a la piscina, però per mala sort estava tancada. Segueixo fent voltes pel poble, me’n vaig al bar, a la baixada, a la font (tenia set) i a la plaça.

Quan arribo a casa de la meva àvia no trobo a ningú més que ella.

-Avia.

-Que vols Martí.

-Saps que podia fer? Es que m’avorreixo.

-Podries anar al bosc a veure si trobes mocoses, que te les faré a la planxa.

-D’acord.

Quan surto de casa seva, veig a l’Alfons, (el que cuida el cinema)i em pregunta:

-On vas Martí?

-Al bosc, a buscar bolets.

-Doncs sort, vigila amb el vell del bosc.

-Què?

-Vigila amb el vell del bosc!!!

-Qui es aquest? –pregunto encuriosit.

-Res, una llegenda de Vimbodí.

-Me la pots explicar?

-És clar, perquè no.-va dir amb molt interès- La llegenda diu que un monjo de poblet va fer una malifeta i el van fer fora. des de llavors camina pel bosc, quan algú el veu li dona la vida eterna.

-És veritat Alfons?

-No ho sé, com t’he dit es una llegenda.

Jo em decideixo per no anar a buscar-lo (mai he volgut la vida eterna) i segueixo el meu camí.

Quan arribo al bosc no trobo cap bolet, i els que trobo ja estan vells. Busco, busco i busco, i… no en trobo cap.

Al final de tant caminar em perdo,camino i camino, perdut pel bosc buscant bolets. Final ment em dic :

-La vida eterna no està tant malament…- així també busco el vell.

Busco per tot arreu, dalt dels arbres, sota les roques dins els caus de les formigues, darrere els tronc,etc.

Quan estic segur que no el trobaré se m’apareix al davant i…

“MIP, MIP, MIP”. Sona el despertador. Desprès de preparar-me me’n vaig a l’escola. No puc parar de pensar en el somni que he tingut, fins que entro a classe, llavors la professora es gira i… Tenia la cara del vell!!!

“MIP, MIP, MIP”. Em desperto i després del viscut em rento la cara per saber que no estic somiant.-Ara ja no- em dic.

Quant arribo a l’escola la profe ens diu que aquest any participem en un concurs de la Pilarin Bayés i em d’escriure un conte sobre els avis. Jo em poso content i escric aquesta història

 

 

FI

 

PD: Aquesta història esta basada en fets reals.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *