Us presento aquest text extret de la web http://www.terra.es/personal/santnarcis/narcis1.htm i redactat per Àngel Rodríguez Vilagran on hem canviat tots els nombres per lletres. Per tal de descobrir quin nombre va a cada lloc, al final del text trobareu unes pistes.

Bones fires i festes de Sant Narcís a totes i a tots!

Vida i història de Sant Narcís

Aquí pots veure la torre campanar de l’església de Sant Feliu, lloc on es venera el nostre gloriós Sant Narcís. Està situada al barri vell de Girona, a la pujada de Sant Feliu, que surt del carrer Ballesteries. El temple gòtic actual correspon als segles A-B (xr), que fou aixecat damunt de l’edifici romànic dels segles C-D (xr).

S’hi guarden E sarcòfags paleocristians del segle E (xr) que procedeixen d’un cementiri que existia antigament en aquest mateix indret.

En aquest temple hi ha una capella especialment dedicada a Sant Narcís que s’emplena de gom a gom el F d’octubre, dia de la seva onomàstica. Lògicament, Sant Narcís no rep una veneració tant important com la de l’apòstol Jaume a Santiago de Compostel.la, però si que és veritat que a tots els qui vivim a Girona o a prop d’aquesta ciutat, li tenim un apreci molt especial … i per què no dir-ho?, és un sant que a tots ens cau simpàtic! El problema, però, és que es coneixen molt poques dades d’ell.

Procedència

Algunes tradicions, crec que basades en la tradició popular però que no tenen cap fonament, diuen que hauria nascut a la mateixa ciutat de Girona, i de pares de noble llinatge: Lluci i Serena, de família romana, i que ja des de molt jove havia estat un home molt pietós i de gran facilitat per les lletres. Segons aquesta mateixa tradició, hauria viatjat a Portugal, Praga, Alemanya i finalment a Girona. En uns goigs antics, anteriors al segle G (xr) i d’autor desconegut, en fan referència:

Qualsevol mal i perill el vostre amor atropella, per ser de Girona fill, patró, bisbe i màrtir d’ella.

Però aquesta creença ha estat rebutjada per molts historiadors. El més probable és que el bressol de Sant Narcís fos a Alemanya o bé en algun país proper a aquesta nació. També hi ha qui creu que hauria vingut d’algun país de l’Orient, com Palestina, i que en els seus viatges d’evangelització hauria passat per Alemanya.

Sant Narcís a Girona

Després de predicar i evangelitzar durant un temps a Augusta, Sant Narcís i el seu diaca es van dirigir cap a terres gironines. La tradició diu que hi van arribar a finals del H, principis del I. Narcís fixa de forma definitiva la seva residència episcopal a la ciutat Immortal.

Es calcula que l’any del seu martiri va ser el J. Es diu que mentre Sant Narcís, en companyia del seu diaca celebrava la Santa Missa, va entrar un grup de persones a l’església (se suposa que era de la Sant Feliu), van dirigir-se a l’altar i van ocasionar la mort del sant i del diaca. La data precisa d’aquesta mort no es coneix amb certesa. Tot i així es ve celebrant des de fa molts de segles el F d’octubre, tot i que durant alguns anys també s’havien realitzat actes pel K de març.

El cos incorrupte de Sant Narcís

En totes les fons consultades es diu que el cos del sant va ser trobat incorrupte entre els segles L (xr) i principis de l’M (xr). Déu n’hi do, trobar un cos incorrupte després de N segles! Sense cap mena de dubte, això hauria fet desvetllar la devoció al sant entre tots els gironins que s’aniria augmentant el segle C(xr) amb la Confraria de Sant Narcís i al llarg dels anys, sobre tot el O quan les tropes franceses van entrar a Girona.

Els soldats van haver de marxar, espantats per les picades de mosques que van sortir de la tomba de Sant Narcís situada a l’església de Sant Feliu. Les mosques van matar a P cavalls i Q soldats. Un fet que es va repetir d’idèntica manera el R. Algunes veus populars també diuen que les mosques van sortir en altres invasions que van fer els francesos a la ciutat de Girona.

Devoció actual

No ens enganyarem, no hi ha cues diàries per visitar la capella de Sant Narcís que hi ha a l’església de Sant Feliu, però si que és un sant que cau simpàtic entre els gironins i que se l’aprecien molt. Tot i que més d’un va expressament a l’església de Sant Feliu a fer-li alguna petició, el dia de màxima concurrència és el F d’octubre, dia de la seva onomàstica. Al migdia se celebra un ofici solemne presidit pel bisbe de Girona i amb l’assistència de diferents autoritats i de molts devots que omplen a vessar el temple. Són molts els qui aprofiten per fer una visita al sant per després anar de “marxa” a les atraccions o a la Fira. També el mateix dia F, es reparteix a tots els qui visiten la capella una bosseta amb cotó beneït, el conegut “Cotó de Sant Narcís”, i es pot fer el bes a unes poques relíquies que es guarden del sant en un reliquiari que es mostra només en aquest dia.

PISTES:

(xr)=xifres romanes

A=mcm (2,7,14)

B=mcd (195, 255)

C=-(-15+(-7+1))-9

D= el de la mala sort!

E= 36:6-(2-3+7)·(9-3·3)

F= l’últim nombre primer menor que trenta

G=-(-5)-8

H=19·2

I=H+1

J=Un nombre entre 300 i 400 on el cap i la cua sumen 10 i la xifra del mig és nul·la.

K=G+1

L= La nota més desitjada.

M=mcd (11,22,33,44,55)

N=el primer més gran d’una xifra

O+715=2000

P:4=1000

Q= 2·10

R=tres unitats, cinc desenes, sis centenes i una unitat de miler.