Recordo perfectament el dia que la vaig conèixer, fa ja més de trenta anys.
Va ser a la Universitat de Barcelona i més concretament a la classe de Geografia Humana del Dr. Capel. Jo acabava d’arribar i anava bastant perduda. Ella, com desprès vaig saber que li era habitual, semblava trobar-se com un peix a l’aigua. Li vaig agrair que, tot i conèixer tothom, s’interessés per mi i em dones el seu telèfon i algunes indicacions útils.
Ens vam anar veient sempre una mica de lluny: ella envoltada de gent, jo corrent amunt i avall pendent dels horaris dels trens. Vam coincidir en un viatge d’estudis pel sud de França i en una calçotada, em va donar l’adreça d’una acadèmia per aprendre anglès i la vida ens va separar durant anys.
Ens vam tornar a trobar gairebé quinze anys desprès en una estada per a professors d’anglès a Manchester… i ens vam fer amigues!
Amb els anys hem compartit moltes coses que ens uneixen: estudis, viatges, amor per la família i el treball ben fet, lleialtat i disponibilitat pels amics, confidències, tristors i alegries.
No sempre estem d’acord en tot, no sempre coincideixen els nostres punts de vista ni els nostres temperaments, però totes dues sabem que l’altra hi és sempre per tot el que calgui.
Tan de bo tothom pogués tenir a la vora –com jo tinc- una persona amb la energia, l’entusiasme, la vitalitat i la sinceritat que caracteritzen la Conxita.

“What a wonderful world it could be!”