EL SOT DE L’AREMANY
Oh vall genuïna
del Montseny! Apar
selva que s’afina
sota un gruix de mar.
La gresa, amarada,
fins del gat mesquer
la més lleu petjada
fidelment reté.
Boires en deriva
entelen de fred
la mirada activa
d’un cel massa net.
D’allaus de tartera,
el terrabastall
plega a la vorera
de la closa avall.
Fins el llop atura
son udol allí
com si la natura
provés de dormir.
Clapes de bardissa
que irradien tanys,
d’alga vincladissa
renoven paranys.
Cercant la mullena
d’aiguamolls i recs,
elegants de mena
hi enfonsen els becs,
merles endolades
mudats oriols,
que alternen passades
i juguen a estols.
Camins i passeres
congrien llimacs
fondes les roderes,
i els revolts, obacs.
Hi esquellegen vaques
d’oscil·lants braguers,
refregant les taques
dels avellaners.
I un desmai, que imita
enterboladís
d’una estalactita
l’etern degotís,
contrasta amb la calma
d’un casal tot bru,
que una creu de palma
beneïda, duu.
Oh, vall genuïna
del Montseny nadiu,
que et planys la divina
basarda d’un riu!
Jaume Bofill i Mates —Guerau de Liost— (1878-1933)
