COM TRIAR UN CONTE

El conte és un conjunt d’imatges i paraules que sovint van acompanyades d’una narració feta per una persona adulta. Sovint crea un espai de calma, d’escolta i d’observació que permet als infants viure aventures que els ajuda a créixer.

Amb els contes descobrim el món que ens envolta, ple de referents molt importants i d’imaginaris culturals per construir la pròpia identitat i establir relacions socials.

Triar un conte no sempre en senzill, de fet comporta una gran responsabilitat educativa, és una eina de canvi i transformació cap a una societat més justa i igualitària. Hem d’oferir narracions on les criatures puguin ser qui vulguin ser, sense limitacions per raó de gènere, origen o capacitats.

Doncs ara ja hi som a la biblioteca o llibreria… Quin conte triem?

Una bona opció per començar és preguntar-li a la persona que treballa allà perquè ens assessori i ens mostri varies opcions.

A continuació us deixo unes pautes que poden ajudar a decidir-vos pel conte més adient.

Mirarem qui hi hagi…

– Equilibri en el nombre de personatges femenins i masculins.

– Que tingui un llenguatge no sexista. Que el vocabulari sigui inclusiu per a totes les persones.

– Que trenqui amb els estereotips de gènere ( rols no associats a una cultura sexista).

– Presència de diversitat en les formes d’estimar i relacionar-se.

– Presència de diversitat en els models familiars.

– No ha de contenir violències ni discriminacions, aquí hem de tenir en compte que, si a un conte es dona una situació de discriminació ha de tenir una resolució positiva.

Sovint ens fem la pregunta “Què fem amb els contes tradicionals?”

De ben segur que els contes tradicionals tenen altres qualitats que els fan interessants, una d’elles podria ser aconseguir fer-ne una lectura crítica.

Conèixer aquestes narracions tradicionals ens permet orientar-nos i saber d’on venim per poder construir a on anem, què volem transmetre als nostres infants.

A continuació us deixem uns quants exemples de contes coeducatius per l’etapa 0-3 anys:

“Quin soroll” Shirley Hugues Edició: Barcanova, 1987

“El cassó del Gerard”   Isabelle Carrier   Edició: Juventu

“D’on surt aquesta nena?” Tierry Lenain, Edició: Baula, 20

“Tots uns homes” Manuela Olten   Edició: Serres

“Ens agradem!” Juanolo     Edició: Tandem edicions

 “Quico i Tula” Patricia Geis i Sergio Folch       Edició: Combel,2006

 “Serafina. La princesa que camina” Little Titiris   Edició: Titiris,2006

“Els llibres del nen petit” Helen Oxebury   Edició: Joventut,1990

“Endevina com t’estimo” Sam Mcbratney i Anita Jeram   Edició: Kókino

“Familiari” Mar Cerdà   Edició: Comanegra,2014

 “Óssos” Sean Taylor i Emily Hugues       Edició: Libros del zorro rojo, 2014

 “L’aniversari d’en peixet” Guido Van Guenechten   Edició: Símbol,2005

 “Gent de tota mena” Emma Damon   Edició: Beascoa,2005 

 

     

 

Jugar amb construccions


El joc amb construccions és una activitat lúdica que comença al voltant del primer any de vida dels infants. En un primer moment, els petits i petites gaudeixen intentant apilar blocs per després experimentar amb el plaer fer-los caure. Però, A poc a poc, aquest tipus d’activitat comença a ser més conscient i els infants poden passar llargues estones fent i desfent per tornar a fer una altra vegada.

Es tracta d’una fase d’investigació en què els infants tenen l’oportunitat de manipular i començar a establir diferències de mida, pes o color, entre d’altres. És una manera d’estimular la seva motivació i la seva creativitat.

Per construir, els infants poden fer servir material ja elaborat per a aquesta finalitat, construccions de plàstic o de fusta, per exemple, que es poden adquirir a qualsevol botiga de joguines.

Però també es poden fer servir altres tipus de materials més bàsics i que podem trobar per casa: capses de cereals, rotlles de cartó, brics de llet, capses metàl·liques, capses de sabates… Les opcions són ben variades i les possibilitats que aquest tipus de joc ofereix recull un munt de beneficis per als nens i nenes.

El joc en general, permet als infants comprendre el món que els envolta i de manera específica, jugar amb construccions els hi permet desenvolupar habilitats com:

  • La motricitat fina.

  • La coordinació òculo-manual.

  • L’atenció i la concentració.

  • La memòria visual.

  • L’orientació espacial.

  • L’equilibri.

  • La socialització i el joc compartit.

  • L’esforç i la paciència.

Caldrà anar variant la dificultat de la construcció en funció de l’edat dels infants però recordeu que aquest tipus de joc pot començar a utilitzar-se des de ben aviat amb blocs grans que els hi permetin crear estructures bàsiques.

Animeu-vos i animeu els vostres infants a jugar amb construccions i no oblideu que construir significa molt més que apilar unes determinades peces. Construir és plaer i diversió però també aprenentatge i autonomia.

EL DESCANS: LA NECESSITAT DE DORMIR BÉ

Dormir és una activitat necessària per a recuperar l’equilibri físic i psicològic, és fonamental perquè afavoreix els processos d’atenció i memòria i ajuda a consolidar tot allò que hem après durant el dia. És molt important que els nens i nenes puguin gaudir d’una un bon descans, essencial pel seu desenvolupament físic i cognitiu així com emocional. Una vivència agradable a l’hora d’anar a dormir, aporta patrons i hàbits saludables, que potencien la seguretat i confiança que beneficia la seva salut emocional.

Mentre dormim…

  • Descansem físicament i psíquicament

  • Es memoritza i consolida, l’aprés durant el dia

  • Es produeix la secreció d’una hormona del creixement:podríem dir que mentre dormim creixem.

Què passa si no dormim?

  • Durant el dia els nens i les nenes es mostren més irritables.

  • Durant el dia es frustren i s’enfaden amb més facilitat.

  • Estan cansats físicament.

  • Es veu afectada la seva capacitat d’atenció i comprensió

Podríem dir que els nens i nenes mostren la seva manca de descans tant físicament com emocionalment i es veu reflectit en el seu estat d’ànims i amb les relacions socials.

Què podem fer abans d’anar a dormir?

No volem donar pautes concretes, hem de tenir em conte que cada família es diferent, amb realitats d’horari, espais, rutines, ben distintes unes de les altres. Si que volem fer arribar la importància de crear un ambient tranquil i relaxat abans d’anar a dormir.

  • Baixar la intensitat de sorolls i de llum.

  • Deixar aquelles activitats que provoquen en els nostres fills i filles una excitació i trobar aquelles coses que puguin relaxar-los.

Prèviament és important seguir unes rutines, cada família les seves, consensuades i parlades a casa. Els nens i nenes troben en les rutines la seguretat i confiança d’allò que esdevindrà.

 

EL JARDÍ A LA LLAR

Les cabanyes conviden a un joc imaginatiu, simbòlic i de relació.

És molt gratificant veure créixer una planta, després d’haver estat tenint-ne cura.

Els infants aprenen a adquirir responsabilitats i reforcen la seva autoestima.

Un espai màgic per amagar-se, observar, aparèixer, desaparèixer sense ser descobert, amagar-se de les mirades dels altres.

Les criatures tenen l’oportunitat d’experimentar amb les seves possibilitats d’exercici i moviment. Això els permet realitzar importants aprenentatges explorant els seus límits davant els riscos.

Les estratègies dels infants per provar i experimentar són prou riques si l’espai i els materials de què disposen els permeten experimentar, jugar i aprendre.

A més, jugar a l’exterior ajuda als infants a millorar les habilitats socials, ja que estan en contacte amb els seus iguals i han d’aprendre a relacionar-se, a compartir, a negociar… En aquest sentit, jugar amb altres criatures implica la necessitat de desenvolupar les habilitats de lideratge i cooperació, ells i elles aprenen a dirigir però també a cedir, cosa que serà molt valuosa per al futur.

ELS LÍMITS

Per què és tan difícil posar límits als nostres fills i filles?

La base de la relació amb els fills i les filles és l’amor, volem pels nostres infants el millor i que tot els hi vagi bé. Els hi volem dedicar tot el temps del món, però sovint això no és així. La conciliació familiar tan desitjada per a tothom, a vegades no ho fa possible i de retruc el temps que els hi dediquem no volem que hi hagi conflictes i no ens agrada veure’ls enfadats. I ens sembla, que el millor és deixar-los fer tot allò que ells vulguin.

Cada vegada ens és més difícil dir «no», quan en realitat el «no» ens ensenya que a la vida podem aconseguir o no allò què volem. Ens dóna instruments per preparar-nos per a la vida amb una perspectiva més realista i ens ajuda a tenir més tolerància a la frustració.

Els conflictes entre pares i mares i les seves criatures s’han d’acceptar i s’han d’afrontar, ja que l’infant sap que sempre té la seva confiança i que, malgrat que el renyin, l’estimen i la canalla els estima també, perquè són els seus referents.

Cap als 2-3 anys els infants necessiten amor, però també uns pares i mares i mestres que, amb empatia i reflexions, l’ajudin a acceptar que hi ha hores per anar a dormir o deixar de jugar, l’ajudin a compartir joguines i, en definitiva, l’acompanyin en el procés d’anar acceptant que no tot el que vol ho podrà tenir. Les persones adultes hem de conèixer els nostres propis límits, els grans som el model dels fills i filles.

Hem de saber dir “no”, ser coherents, quan es nega alguna cosa explicar el perquè, escoltar i mirar al nen o nena quan plora, marraneja o crida, perquè és possible que estigui intentant dir-nos alguna cosa. Sobretot mantenir les decisions i sempre ressaltar el que fan bé.

Posar límits, dóna seguretat. És un acte de respecte a cap a un mateix i cap a l’altre. És fer als infants resistents a la frustració. És dir-los que els estimem, que ens importen i per això de vegades els direm que «no», i els infants hauran d’aprendre ha acceptar. Aquesta és una tasca que, com moltes altres ha de començar des de casa, i des de l’escola us hi acompanyarem.

L’educació és semblant a tocar un violí, si les cordes estan massa tenses es trenquen, si estan massa fluixes, no surten les notes…

LES EMOCIONS I LES REBEQUERIES

 

Durant l’etapa del 0- 3 anys, el desenvolupament lingüístic encara no està desenvolupat però la comprensió existeix i els infants són conscients i entenen tot el que volem expressar-los. En aquestes edats predomina el joc com a vehicle de qualsevol tipus d’aprenentatge i a través d’ell es desenvolupen les capacitats d’identificació, diferenciació i reconeixement de les emocions.

Els infants no neixen amb l’educació emocional adquirida sinó que som les persones adultes les que hem d’acompanyar-los en l’adquisició de l’educació emocional. L’educació emocional s’ha de dur a terme des de la infància i mai hauria d’acabar. Inclús en l’etapa adulta, és segueix aprenent a gestionar algunes emocions.

Dels 0 als 6 anys és important educar en les emocions perquè afavoreix al desenvolupament, creixement i evolució dels nens i nenes.

 Sovint, les persones adultes ens sentim perdudes davant de les emocions considerades negatives com la por, la tristesa, la frustració… dels més petits i ens costa poder ajudar-los a canalitzar situacions de frustració i/o rabietes.

Les rebequeries són una expressió emocional davant les contrarietats. Poden aparèixer de ben petits, cap als 2 anys, encara que alguns infants poden començar abans, a partir dels 18 mesos. El seu final sols ser quan els infants aprenen a tolerar la frustració i les emocions denominades “negatives”. Canvien la seva manifestació segons l’edat (des de plors i crits a tirar coses a terra o donar cops) i varien en intensitat i freqüència segons la personalitat de l’infant. El que li està passant és que ha perdut totalment el control de les seves emocions, no té els mecanismes per gestionar-les i necessita que alguna persona adulta l’ajudi a identificar el que l’està passant i l’acompanyi durant el procés d’identificació i canalització d’aquestes.

Què es pot fer provar de fer davant d’una rebequeria?

El més important és identificar la rabieta, saber davant de quin tipus de rebequeria ens trobem. El Doctor Daniel J. Siegel autor del llibre “El cerebro del niño” les classifica en dos tipus diferents:

  • Rebequeries com a mitjà per aconseguir quelcom que el nen/a desitja. Si li donéssim al nen/a el que vol, la rabieta s’aturarin. És important que no cedint al que demanen sense reflexionar amb ell/a. A les persones adultes sovint ens costa canalitzar els crits o els plors però donant-los el que reclamen sense fer cap exercici de reflexió pot fer que els infants relacioni, erròniament, que aquesta forma és la correcta d’aconseguir el que volen i, per tant, sempre que vulguin quelcom, recórrer a utilitzar els mecanismes de plor i/o crits per aconseguir el que es vol. Es tracta d’ajudar-los a trobar altres formes de canalitzar les emocions des de l’exemple que els mostra la persona adulta (parlar del que passa, deixar temps per respirar, escoltar o estar en silenci, oferir-li ajuda, acompanyar-lo de manera respectuosa, reflexionar conjuntament…). Podem donar una breu explicació com: “ja sé que vols un gelat, però ara no te’l puc donar perquè dinarem en cinc minuts» i a partir d’aquí tranquil·litzar al nen/a amb la nostra presència. També funciona bé donar-los alternatives com «Demà, quan anem al parc, ens menjarem plegats el gelat que tant desitges d’acord?» I així arribar a acords als quals la persona adulta i l’infant us comprometeu, per tant caldrà complir-ho perquè desenvolupi els sentiments de confiança i es reafirmin les emocions.

  • Rebequeries on el nen/a està en col·lapse emocional i no és capaç de tranquil·litzar-se per si mateix/a. És igual el què fem, el nen/a es mostra descontrolat/da. Es refereixen quan el nen/a que ha perdut els papers i és incapaç de controlar el seu cos i les seves emocions. Serien situacions com les que se’ns plantegen quan se’ls trenca una joguina per exemple. La frustració que això suposa els fa entrar en la desesperació emocional. En els primers moments de la rabieta cal deixar-los el seu temps. Són els primers segons en els quals està enfurismat/ada perquè l’ha passat quelcom que no desitjava. S’ha de respectar,mostrar-li que estem al seu costat, que entenem el que l’està passant i que és natural que estigui enfadat/ada. Cal acompanyar-lo en la rabieta, deixar que s’expressi, connectant amb ell/a i que, de mica en mica, vagi canalitzant i transformant l’enfado en reflexió i en cerca de recursos per solucionar quelcom que hagi pogut estar afectat. Quan l’infant està en plena rebequeria és difícil negociar o parlar amb ell/a però quan la rabieta ha baixat d’intensitat és el moment de parlar sobre què li ha passat. Pots posar-li tu mateix/a el nom i preguntar-li perquè pugui explicar per què ha reaccionat així i com es sent després.

 

Què podríem provar de fer quan la rebequeria es dóna en públic?

Quan la rebequeria apareix en públic la situació es torna encara més incòmode. És important que l’expressió de ràbia surti. A vegades tenim la tendència d’amagar-ho i voler que acabi de pressa però hem d’entendre que cadascú/una necessita el seu temps per canalitzar les emocions i, en el cas dels infants, cal que els ajudem i acompanyem a fer-ho perquè sovint ho viuen tan intensament que no són capaços de sortir del bucle en el qual han entrat per ells/elles mateixos/xes. Davant d’aquests casos, na possible estratègia podria ser apartar-lo de la situació social, del context immediat on hi ha el conflicte perquè pugui tenir un espai de calma per ajudar-lo a relaxar-se (sortir fora, al carrer, si s’està en una botiga o en un restaurant, sortir d’un grup si s’està fent un joc, etc. )

És habitual que davant d’aquestes conductes descontrolades les persones adultes ens preguntem si ens estem equivocant i reflexionem sobre estil educatiu li estem implementant al nostre fill/lla amb la intenció de buscar altres formes d’ajudar-lo. Hem d’entendre però, que les rebequeries en si no són una conducta inapropiada, són una reacció emocional, que no podem negar ni evitar. Les rabietes es poden convertir en una conducta problemàtica quan aprenen a aconseguir el que ells/lles volen a través d’aquesta conducta o bé quan obtenen alguna cosa positiva que sense aquesta conducta no haguessin obtingut. Nosaltres com a persones adultes també sentim ràbia però sabem com canalitzar-la perquè ho vam aprendre És per això que l’acompanyament de les persones adultes en la gestió i canalització emocional dels infants és tan important; els infants han d’aprenent a gestionar, a comprendre i entendre que els passa. Proporcionar-los un bon acompanyament, parlant des de la calma, mostrant-los la nostra ajuda, gestionant les nostres reaccions de neguit davant la frustració dels infants des de la calma, el respecte, l’estima i la tolerància…. els ajudarem a aprendre a canalitzar les emocions intenses que es viuen davant de la frustració i de les rabietes i a aprendre a gestionar millor les pròpies emocions. Amb aquest acompanyament, es reforçaran també els vincles de confiança i estima tan importants en aquesta etapa de 0 a 3 anys i primordials en la gestió i canalització de les emocions.

Us proposem algunes recomanacions que podeu posar en pràctica amb els infants per acompanyar-los en l’adquisició del desenvolupament emocional:

– Expressar amb paraules com ens sentim: Mentre els ajudeu a vestir-se, per exemple, podeu parlar-los de com us sentiu i per què amb fases com: ‘Avui estic feliç perquè ha sortit el sol. Aquesta acció es pot fer en qualsevol moment del dia i quantes vegades es vulgui.

– Cantar cançons on es parli d’emocions: Els podeu cantar cançons que parlin de les diferents emocions, inventades per vosaltres o que ja existeixin i acompanyar-les amb llenguatge verbal interpretant-les amb gestos realitzats amb la cara, mans i cos. Si s’animen, us imitaran i passareu una estona ben divertida.

Us deixem un exemple de Cançons emocionals cantades per Damaris Gelabert

– Explicar i mirar contes que tractin sobre les emocions: Explicar-los algun conte o llibre relacionat amb les emocions els ajudarà a posar nom allò que senten de manera visual i pot ser de gran ajuda en els moments de neguit i frustració.

Us deixem alguns exemples de contes emocionals:

Conte “El monstre de colors”

Conte: Molt enfadat!!

– Crear material per tractar les emocions i identificar-les: Un exemple de proposta seria realitzar unes cares amb cartolina, goma eva, etc…, enganxades a un pal, palleta o alguna cosa que les pugui sostenir i per poder mostrar-les a l’infant a la vegada que se’ls diu el nom de cada una d’ell. En funció del desenvolupament motriu i cognitiu de cada infant, podreu anar ampliant la proposta fent-los indicacions com: «Qui pensen que fa cara de tristesa?» «I d’alegria?» Com posaries tu la cara de tristesa?»

 


Una variació d’aquesta proposta es podria fer amb fotografies o retalls de persones reals on expressin diferents emocions. Fins i tot us animem a fotografia al vostre fill/lla en diferents situacions perquè, quan se us presenti un moment de neguit, por, frustració, etc el pugueu ajudar a canalitzar. Fer servir els seus propis records i vivències per exemplificar les emociones que senten pot ser de gran ajut.

Us posem un exemple de situació: «Recordes el dia que et va caure el gelat? Estaves igual de trist que avui. El que sents a dins es diu tristesa. Vols que t’ajudi? Parlem del que ha passat i busquem una manera d’entendre-ho i canalitzar-ho.»

– Mirar-se al mirall: Seure amb l’infant davant un mirall i jugar amb gestos fent imitacions d’animals (lleó, gos, vaca, etc..) i anar incloent variacions com: imitar a un lleó enfadat, un gos content, un mico trist…

 Activitats per canalitzar emocions i calmar rebequeries:

– Crear un “Racó de la calma” a casa. Es tracta d’un lloc agradable en el qual podem crear amb el nen/a. Posar coixins, pelutxos o altres objectes que afavoreixin la calma i on l’infant pugui anar sempre que ho necessiti.

 – Ensenyar-li a alliberar tensions: L’esport és un excel·lent vehicle per canalitzar la ira i l’estrès, allibera endorfines i contribueix a tenir una sensació de benestar. Així com la realització d’activitats que impliquen relaxació com el ioga, massatges…

– Tocar aigua o sorra pot relaxar els moments d’ira en el nen/a. Podem tenir un recipient i que en qualsevol moment i/o en els difícils pugui posar les mans en aquest i faci cercles o formes que el tranquil·litzin.

Bufar bombolles: Aquesta tècnica va molt bé per trobar la calma a través de la respiració. Consisteix a fer bombolles, per això és necessari controlar la respiració bufant suaument perquè les bombolles es formin. Després es pot imaginar que es fan bombolles a l’aire i nosaltres el podem acompanyar calmadament per demostrar-li com es fa.

– Abraçar un peluix o el seu nino preferit en els moments que està trist, nerviós o té una rebequeria pot ser una bona eina. Abans que arribi a tenir la rabieta podem suggerir-li que el pot tranquil·litzar abraçar el seu peluix i si en el moment que li ha arribat no ho recorda, li podem oferir més endavant.

– Pot de la calma: És un bon recurs que podem fer amb els petits. L’objectiu és calmar l’estat d’ànim de l’infant quan té una rebequeria, atac de por o estrès. Amb un pot de plàstic (preferiblement), aigua i purpurina ajuda a calmar-los mentre observen com es mou la purpurina dins el pot. Primer li expliquem al nen/a perquè serveix i com utilitzar-lo. Les primeres vegades que l’utilitzi l’haurem d’anar guiant i a poc a poc ja l’anirà agafant ell sol quan el necessiti.

Esperem haver-vos apropat al món de les emocions dels més petits i que, si feu servir alguna de les propostes que us proposem, us animeu a explicar-nos com us ha anat.

 

ESPAIS DE MOVIMENT

Cada infant juga al seu aire i en el moment que vol fer-ho, sense horaris. El moviment és un despertar del cos que va del cap fins als peus. Hi ha autors com Emmi Pikler que ens parlem de la importància que té el moviment lliure de l’infant en el seu desenvolupament. L’infant ha de poder conquerir el moviment amb autonomia, amb poder de moure’s en llibertat, per afavorir la descoberta de les seves pròpies capacitats, la utilització de les seves adquisicions i aprendre a partir dels seus propis fracassos i èxits. Si interferim en el seu desenvolupament, estarem forçant a l’infant a crear unes tensions musculars i a aplicar una força per la qual possiblement no estigui encara preparat. Aquestes tensions musculars es poden convertir en tensions al pensament, bloqueijos, parcialitat, pors i/o inseguretats.


Durant aquest procés l’infant passa per diversos esquemes que l’ajuden a anar evolucionant d’un moviment a un l’altre i a recuperar el seu registre personal sempre que ho necessiti.

Què podem fer per persones adultes per ajudar als infants en l’adquisició de moviments?

– Donar llibertat de moviment a l’infant: no tenir pressa, mostrar confiança en les seves capacitats i la seva consciència.

– Observar, escoltar, ser-hi a prop per oferir confiança i ajudar-lo amb la nostra mirada, paraules i gestos.

– Oferir espais, temps i materials que siguin segurs per desenvolupar les seves habilitats motrius on poder pujar, baixar, grimpar, saltar… Així com roba còmode que ho permeti.


– El material per desenvolupar la motricitat fina (el domini de les mans, els dits, la pinça…) és imprescindible per adquirir concentració i atenció.

– Facilitar propostes on practicar l’equilibri físic el qual va molt lligat al moviment. El que fa el cos es reflecteix al cervell. És molt important la connexió entre els dos hemisferis del cervell, que aconseguim a través del moviment.

– Com a adults podem plantejar als infants diferents propostes i activitats però també és important deixar-los espai pel silenci, l’avorriment i sobretot el joc lliure.

A continuació us facilitem una pluja d’idees perquè les pugueu fer a casa i que de ben segur els farà moure el cos amb llibertat:

  • guerra de coixins

  • jugar al correcuita

  • jugar al pica-paret

  • gimcana/circuit amb mobles i objectes de casa, com taules, cadires, mantes, coixins …

    Vídeo: Circuit de psicomotricitat a casa

  • dansa (es pot acompanyar amb mocadors, instruments, plomes …)

  • cançons amb moviment

    Vídeo: Catifa voladora

  • balanceig del cos amb robes

    Vídeo: Balanceig relaxant

  • ioga

  • jocs d’equilibri passant per sota o per sobre de les cadires, dibuixar una línia i caminar per sobre amb un peu darrere de l’altre…

  • crear espais que convidin a amagar-se, com per exemple passar per darrere del sofà com si fos un passadís o bé un túnel tot tapat; posar una roba gran que cobreixi tota la taula i amagar-se a sota; capses de cartó per ficar-s’hi a dins… Podem fer servir llençols, tovalloles, robes grans, mocadors, i per crear un espai màgic, utilitzar lots i així jugar amb la llum i la foscor.

  • Facilitar jocs que permetin entrar i sortir: construir cases, castells amb cartons, coixins … un calaix de fusta també pot anar genial.

L’equilibri entre el joc de manipulació i la psicomotricitat gruixuda és vital, per això us animem a deixar-los fer sempre les dues coses, en la mesura del possible. Un exemple són les activitats de precisió que es poden fer agafant pompons, taps de suro, anelles amb pinces, apilar objectes, construccions, encaixar objectes dins d’un contenidor…

Esperem que us hagin agradat aquestes idees i que trobeu alguna proposta interessant per realitzar-la amb els vostres fills/lles. Podeu comentar-nos que us han semblat!

EXPERIMENTS CIENTÍFICS AMB AIGUA

 

Des de ben petits, tenim la necessitat d’explorar i conèixer el món que els envolta. Aquesta interacció amb l’entorn és un aspecte fonamental de l’aprenentatge dels infants perquè els permet interpretar i comprendre els fenòmens i processos que succeeixen en el món.

És en aquest sentit que volem acostar la ciència a la primera Infància. La ciència vista com a eina per comprendre el món i com a recurs per estimular la curiositat natural dels infants.

Aprofitant que aviat començarà la calor, ens centrarem en concret en un bé tan apreciat com és l’ aigua, que utilitzarem com a recurs per potenciar el coneixement científic.

El contacte de l’infant amb l’aigua és present en moltes de les activitats de la vida quotidiana, per exemple en obrir l’aixeta i rentar-se les mans. La manipulació d’aquesta ajuda als infants a ser conscients de les seves capacitats, a consolidar diferents conceptes, a relacionar-se amb el medi i amb les persones que l’envolten.

Llar d’infants la Baldufa

Quan els infants juguen amb l’aigua, desenvolupen les percepcions i sensacions que els provoca en contacte amb el seu propi cos: sec, mullat, calor, fred, lliscant, etc. I al mateix temps, gaudeixen fent-ho.

Per afavorir aquest contacte tan màgic, podem crear i oferir alguns espais de lliure manipulació, on de manera controlada, els més petits de la casa puguin tenir contacte amb l’aigua i les seves qualitats. A continuació us llistem algunes propostes les quals us poden ajudar a crear algun d’aquests espais:

  • AIGUA A DIFERENTS TEMPERATURES: Calenta, tèbia, natural, freda o fins i tot, congelada.

    Llar d’infants la Baldufa

  • UTENSILIS DIVERSOS: També podem oferir utensilis de diferents formes i materials que permetin accions com: Omplir, buidar, vessar, transvasar, etc, amb els quals a través de la seva manipulació i el joc els infants aniran fent les seves pròpies hipòtesis, de capacitat, de pes, de quantitat… I formular les seves pròpies preguntes: Què puc fer amb aquest objecte? Què passarà si…? I si poso l’aigua aquí? Activant d’aquesta manera, el que anomenem “pensament científic”.

  • MATERIAL PELS TRANSVASAMENTS: Coladors, ampolles, embuts, envasos de plàstic, culleres, esprais, mànegues, etc.

 

  • PROPOSTES D’EXPERIMENTACIÓ AMB AIGUA: experiments científics senzills amb aigua que podeu compartir amb els vostres fills i filles.

GLAÇONS DE COLORS

Necessitarem els següents materials:

  • Aigua

  • Gots o recipients

  • Colorant alimentari

  • Motlle per fer glaçons

  • Paper o cartolina.

Barrejarem l’aigua amb el colorant que vulguem utilitzar i observarem com aquesta canvia de color, ho podem fer de diferents colors. Ho posarem en el motlle i deixarem que es congeli al congelador durant un dia.

Un cop tinguem els glaçons preparats, els repartirem en un o diferents recipients i deixarem que els infants experimentin.

A més a més, podem posar un paper com a base i deixar que aquests glaçons de colors llisquin per sobre. Segur que quedaran uns dibuixos molt macos.

SURA O S’ENFONSA

Necessitarem objectes que surin i altres que no:

  • Pedra

  • Tap de suro

  • Pal

  • Fulla

  • Cullera de metall

  • Recipient

Fem servir una palangana o recipient amb aigua i anem posant els elements triats d’un en un, per tal de poder percebre que passa en cada cas. Podem separar els que suren dels que no. I si al final hi posem tots els objectes a l’hora? Què passarà llavors?

QUÈ PASSA SI….? (DISSOLUCIÓ)

Necessitarem els següents materials:

  • Sal o sucre

  • Paper

  • Sorra

  • Farina

  • Pedres o herbes

  • Recipient o got

  • Cullereta

Es tracta d’anar posant els diferents materials d’un en un a l’aigua i amb les mans o amb ajuda d’una cullereta per remenar, veure si es dissolen, es desfan, sedimenten o bé no s’alteren en introduir-los en l’aigua.

Deixarem que els infants experimentin les diferents textures de l’aigua amb els diferents materials que s’han anat barrejant.

 

FEM BOMBOLLES DE SABÓ

Necessitarem els següents materials:

  • Sabó de rentar els plats

  • Una canyeta o ampolla de plàstic

  • Mitjó vell

  • Aigua

  • Recipient

Barrejarem aigua amb sabó en els plats i tocarem l’espuma. Amb ajuda de les mans, fent la pinça amb el dit gros i l’índex, o de la canyeta bufarem i farem bombolles perquè els infants juguin i explorin. Talleu el cul d’una ampolla de plàstic i poseu a sobre el mitjó, suqueu el sabó i bufeu perquè surti una espuma molt divertida.

 

Esperem que us animeu a fer alguna d’aquestes propostes tan refrescants i gaudiu de les ciències amb l’ aigua. Això si, recordeu fer-ne un ús prudent i conscienciar als infants de la importància de no malgastar-la i de fer servir només l’aigua que realment necessiteu. La que us sobri, podeu reutilitzar-la per exemple per regar.

Animeu-vos i comenteu-nos que us ha semblat aquest article!

La segona oportunitat de les coses

“Reutilitzem , pensem, inventem i creem”

No és cap secret la popularitat que han anat agafant les tres R en els últims anys, reduir, reutilitzar i reciclar. Acompanyat d’un nou pensament molt encertat que és que el millor residu és el que no es genera.

Des de les llars d’infants de Barberà som conscients de la importància que té l’adquisició de les tres R des de ben petits per créixer fomentant hàbits de cura del nostre planeta i sostenibilitat en benefici a tothom i per això els mostrem algunes accions com el reciclant del plàstic, del paper, la reutilització de materials per elaborar d’altres d’ús educatius, etc.

 Projecte de reciclatce treneco de la llar la Baldufa

Si parlem amb els nostres pares, mares i/o avis/iès segur que saben de que es tracta ja que són hàbits que van créixer amb tots ells/es: portar la bossa del pa, portar cabàs o carro de la compra, retornar envasos, reutilitzar les oueres fins que aquestes es trenquessin… Són pràctiques que ja feien els nostres antecessors i que ara, amb la conscienciació sobre la cura del medi ambient i la sostenibilitat, hi ha una nova generació que ho vol recuperar i inculcar als més petits/es de la casa.

Una bona manera de començar a inculcar aquests hàbits és reutilitzar els residus que ja hem generat d’una manera enginyosa, divertida i plena de creativitat.

La creativitat és imprescindible per pensar millor i, si a més a més fem servir aquesta creativitat per fer manualitats amb materials reutilitzats, començarem a inculcar una de les tres R als més petites/es.

El fet de fer manualitats amb aquests materials els aportarà diferents valors i i habilitats com:

  • Aprendre el valor d’aprofitar diferents elements i generar menys residus.

  • La satisfacció de produir diferents objectes amb les seves pròpies mans.

  • Desenvolupar la creativitat i la imaginació. Dos habilitats que els seran molt útils en la vida adulta.

  • Afavorir la concentració, la paciència i la constància per poder acabar un projecte en concret.

  • Treballar habilitats motrius com posar la pega que cal, retallar, pintar… Això fa que millorin les seves habilitats motrius.

  • Autogestionar la frustració i la resolució de problemes ja que no sempre surten les coses com les hem imaginat i plantejat i això fa plantejar-se nous reptes i alternatives de millora.

  • Inventar, crear i pensar per tal de resoldre qualsevol dificultat i/o obstacle.

A continuació us deixem un parell de vídeos amb algunes propostes amb les que segur que passeu una bona estona intentant i creant amb els vostres fills/lles.

La part creativa del reciclatge

Creem materials

Què ens dieu? us animeu a reutilitzar el residus generats per fer joguines , escultures o material decoratiu?

Animeu-vos i compartiu amb nosaltres les vostres idees!

 

LA MÀGIA QUE TÉ LA MÀGIA

Què té la màgia que ens agrada a tothom? Que és allò que sembla impossible que ens enganxa i atrau tant a grans i a petits i petites?

Les persones adultes sabem que allò que estem veient no pot ser real però, encara i així, ens meravella igual. Hi ha vegades en les quals simplement ens ho creiem mentre que d’altres mirem molt atentament per intentar trobar on és el truc o l’engany. Tanmateix, als infants no només els hi encanta, sinó que, a més a més, creuen amb fermesa allò que veuen perquè encara no tenen adquirida la diferenciació entre la realitat i la ficció. Els més petits no busquen explicacions més enllà, simplement es deixen portar i gaudeixen de la màgia al 100%. I, a la vegada, fan que les persones adultes gaudim de la seva innocència i el plaer de somiar, característiques innates en les primeres edats de la nostra vida les quals, a mesura que creixem, anem perdent.

No és casualitat que triomfin series i/o pel·lícules relacionades amb aquest tema. Cada generació ha tingut la seva dosi de màgia sigui amb Sabrina, Mary Poppins o Harry Potter, entre d’altres.

Però, a part de meravellar-nos, serveix per quelcom més la màgia? La resposta és sí! Especialment quan són els mateixos infants els que es transformen en mags i magues.

És possible que quan un nen o una nena faci màgia, la seva intenció sigui fer-la per passar-s’ho bé i per veure la cara que se li queda al “seu públic” en veure com l’ha realitzat. Però, en realitat, darrere de la màgia, hi ha molt més.

Quan fem màgia, entre altres coses, s’estimula:

– La creativitat: per fer el truc, per dur-lo a la pràctica, per imaginar situacions, escenaris i, fins i tot, per inventar-se nous trucs.

– L’enginy: Els mags i les magues no deixen mai de pensar en noves il·lusions i maneres de fer. Mentre que alguns trucs són ben senzills, d’altres són molt elaborats i necessiten molts recursos i el fet de pensar i repensar estimula l’enginy i la rapidesa mental.

– La millora de l’autoestima: la màgia té la capacitat de deixar bocabadats a aquelles persones que la miren i posa a qui la fa al centre. Un nen o una nena que faci màgia, segur que genera admiració perquè mentre dura “l’espectacle”, és ell o ella qui lidera la situació i això genera una autoestima molt positiva en els petits i petites.

-La millora de la comunicació: desenvolupar i explicar un truc mentre s’acapara l’atenció no és fàcil. S’ha d’estar segur o segura que el públic entén el que es diu i segueixen les explicacions. És per això que aquestes han de ser clares i s’ha de posar en pràctica i desenvolupar els mecanismes de comunicació i expressió (llenguatge, llenguatge corporal, capacitat de comprensió, de reflexió, de comunicació…). Com més es practiqui, millor.

– El desenvolupament de l’autocrítica i la gestió de la frustració: rarament els trucs surten bé a la primera. Fins i tot, els millors mags i les millors magues fan errades! Quan un truc no surt com es vol, el millor que es pot fer és fixar-se en l’error, reflexionar com millorar i seguir practicant sense perdre les ganes, a la vegada que es lluita contra els sentiments negatius com la frustració. La pràctica de l’autocrítica ajudarà a millorar i a guanyar en la capacitat de superació d’obstacles.

– La sociabilitat: encara que els trucs s’acostumen a assajar en solitari, l’objectiu d’aquests és mostrar-los als altres, ja siguin amics i amigues, a la família, etc. És per aquesta raó que la màgia també afavoreix la sociabilitat.

– La millora de la motricitat: hi ha molts trucs, amb cartes, monedes, etc, que requereixen molta habilitat motriu per fer-los i perquè semblin senzills, s’han de practicar molt. La pràctica una vegada i una altra d’aquest, ajudarà a millorar la motricitat fina especialment de les mans i dits.

– I, per últim, i no menys important, la potencialitat de diferents valors com: la constància, l’esforç, l’empatia i la paciència, entre molts d’altres, els quals no només aporten coneixements per la vida sinó que ajuden i contribueixen en la construcció de la personalitat dels infants.

A continuació us hem preparat uns trucs que segur que us engrescaran:

Fem una mica de màgia

Què ens dieu? Us apunteu a fer una mica de màgia amb nosaltres?

Animeu-vos i comenteu-nos que us ha semblat aquest article!

Equip educatiu La Blava