Des de ben petits, tenim la necessitat d’explorar i conèixer el món que els envolta. Aquesta interacció amb l’entorn és un aspecte fonamental de l’aprenentatge dels infants perquè els permet interpretar i comprendre els fenòmens i processos que succeeixen en el món.

És en aquest sentit que volem acostar la ciència a la primera Infància. La ciència vista com a eina per comprendre el món i com a recurs per estimular la curiositat natural dels infants.

Aprofitant que aviat començarà la calor, ens centrarem en concret en un bé tan apreciat com és l’ aigua, que utilitzarem com a recurs per potenciar el coneixement científic.

El contacte de l’infant amb l’aigua és present en moltes de les activitats de la vida quotidiana, per exemple en obrir l’aixeta i rentar-se les mans. La manipulació d’aquesta ajuda als infants a ser conscients de les seves capacitats, a consolidar diferents conceptes, a relacionar-se amb el medi i amb les persones que l’envolten.

Llar d’infants la Baldufa

Quan els infants juguen amb l’aigua, desenvolupen les percepcions i sensacions que els provoca en contacte amb el seu propi cos: sec, mullat, calor, fred, lliscant, etc. I al mateix temps, gaudeixen fent-ho.

Per afavorir aquest contacte tan màgic, podem crear i oferir alguns espais de lliure manipulació, on de manera controlada, els més petits de la casa puguin tenir contacte amb l’aigua i les seves qualitats. A continuació us llistem algunes propostes les quals us poden ajudar a crear algun d’aquests espais:

• AIGUA A DIFERENTS TEMPERATURES: Calenta, tèbia, natural, freda o fins i tot, congelada.

  Llar d’infants la Baldufa

• UTENSILIS DIVERSOS: També podem oferir utensilis de diferents formes i materials que permetin accions com: Omplir, buidar, vessar, transvasar, etc, amb els quals a través de la seva manipulació i el joc els infants aniran fent les seves pròpies hipòtesis, de capacitat, de pes, de quantitat… I formular les seves pròpies preguntes: Què puc fer amb aquest objecte? Què passarà si…? I si poso l’aigua aquí? Activant d’aquesta manera, el que anomenem “pensament científic”.

• MATERIAL PELS TRANSVASAMENTS: Coladors, ampolles, embuts, envasos de plàstic, culleres, esprais, mànegues, etc.

• PROPOSTES D’EXPERIMENTACIÓ AMB AIGUA: experiments científics senzills amb aigua que podeu compartir amb els vostres fills i filles.

GLAÇONS DE COLORS

Necessitarem els següents materials:

• Aigua

• Gots o recipients

• Colorant alimentari

• Motlle per fer glaçons

• Paper o cartolina.

Barrejarem l’aigua amb el colorant que vulguem utilitzar i observarem com aquesta canvia de color, ho podem fer de diferents colors. Ho posarem en el motlle i deixarem que es congeli al congelador durant un dia.

Un cop tinguem els glaçons preparats, els repartirem en un o diferents recipients i deixarem que els infants experimentin.

A més a més, podem posar un paper com a base i deixar que aquests glaçons de colors llisquin per sobre. Segur que quedaran uns dibuixos molt macos.

SURA O S’ENFONSA

Necessitarem objectes que surin i altres que no:

• Pedra

• Tap de suro

• Pal

• Fulla

• Cullera de metall

• Recipient

Fem servir una palangana o recipient amb aigua i anem posant els elements triats d’un en un, per tal de poder percebre que passa en cada cas. Podem separar els que suren dels que no. I si al final hi posem tots els objectes a l’hora? Què passarà llavors?

QUÈ PASSA SI….? (DISSOLUCIÓ)

Necessitarem els següents materials:

• Sal o sucre

• Paper

• Sorra

• Farina

• Pedres o herbes

• Recipient o got

• Cullereta

Es tracta d’anar posant els diferents materials d’un en un a l’aigua i amb les mans o amb ajuda d’una cullereta per remenar, veure si es dissolen, es desfan, sedimenten o bé no s’alteren en introduir-los en l’aigua.

Deixarem que els infants experimentin les diferents textures de l’aigua amb els diferents materials que s’han anat barrejant.

FEM BOMBOLLES DE SABÓ

Necessitarem els següents materials:

• Sabó de rentar els plats

• Una canyeta o ampolla de plàstic

• Mitjó vell

• Aigua

• Recipient

Barrejarem aigua amb sabó en els plats i tocarem l’espuma. Amb ajuda de les mans, fent la pinça amb el dit gros i l’índex, o de la canyeta bufarem i farem bombolles perquè els infants juguin i explorin. Talleu el cul d’una ampolla de plàstic i poseu a sobre el mitjó, suqueu el sabó i bufeu perquè surti una espuma molt divertida.

Esperem que us animeu a fer alguna d’aquestes propostes tan refrescants i gaudiu de les ciències amb l’ aigua. Això si, recordeu fer-ne un ús prudent i conscienciar als infants de la importància de no malgastar-la i de fer servir només l’aigua que realment necessiteu. La que us sobri, podeu reutilitzar-la per exemple per regar.

Animeu-vos i comenteu-nos que us ha semblat aquest article!

Llar d’Infants Pública Municipal La Baldufa

“Reutilitzem , pensem, inventem i creem”

No és cap secret la popularitat que han anat agafant les tres R en els últims anys, reduir, reutilitzar i reciclar. Acompanyat d’un nou pensament molt encertat que és que el millor residu és el que no es genera.

Des de les llars d’infants de Barberà som conscients de la importància que té l’adquisició de les tres R des de ben petits per créixer fomentant hàbits de cura del nostre planeta i sostenibilitat en benefici a tothom i per això els mostrem algunes accions com el reciclant del plàstic, del paper, la reutilització de materials per elaborar d’altres d’ús educatius, etc.

 Projecte de reciclatce treneco de la llar la Baldufa

Si parlem amb els nostres pares, mares i/o avis/iès segur que saben de que es tracta ja que són hàbits que van créixer amb tots ells/es: portar la bossa del pa, portar cabàs o carro de la compra, retornar envasos, reutilitzar les oueres fins que aquestes es trenquessin… Són pràctiques que ja feien els nostres antecessors i que ara, amb la conscienciació sobre la cura del medi ambient i la sostenibilitat, hi ha una nova generació que ho vol recuperar i inculcar als més petits/es de la casa.

Una bona manera de començar a inculcar aquests hàbits és reutilitzar els residus que ja hem generat d’una manera enginyosa, divertida i plena de creativitat.

La creativitat és imprescindible per pensar millor i, si a més a més fem servir aquesta creativitat per fer manualitats amb materials reutilitzats, començarem a inculcar una de les tres R als més petites/es.

El fet de fer manualitats amb aquests materials els aportarà diferents valors i i habilitats com:

• Aprendre el valor d’aprofitar diferents elements i generar menys residus.

• La satisfacció de produir diferents objectes amb les seves pròpies mans.

• Desenvolupar la creativitat i la imaginació. Dos habilitats que els seran molt útils en la vida adulta.

• Afavorir la concentració, la paciència i la constància per poder acabar un projecte en concret.

• Treballar habilitats motrius com posar la pega que cal, retallar, pintar… Això fa que millorin les seves habilitats motrius.

• Autogestionar la frustració i la resolució de problemes ja que no sempre surten les coses com les hem imaginat i plantejat i això fa plantejar-se nous reptes i alternatives de millora.

• Inventar, crear i pensar per tal de resoldre qualsevol dificultat i/o obstacle.

A continuació us deixem un parell de vídeos amb algunes propostes amb les que segur que passeu una bona estona intentant i creant amb els vostres fills/lles.

La part creativa del reciclatge

Creem materials

Què ens dieu? us animeu a reutilitzar el residus generats per fer joguines , escultures o material decoratiu?

Animeu-vos i compartiu amb nosaltres les vostres idees!

Equip Llar d’Infants Pública Municipal la Baldufa

Què té la màgia que ens agrada a tothom? Que és allò que sembla impossible que ens enganxa i atrau tant a grans i a petits/es?

Les persones adultes sabem que allò que estem veient no pot ser real però, encara així, ens meravella igual. Hi ha vegades en les quals simplement ens ho creiem mentre que d’altres mirem molt atentament per intentar trobar on és el truc o l’engany. Tanmateix, als infants no només els hi encanta sinó que, a més a més, creuen amb fermesa allò que veuen perquè encara no tenen adquirida la diferenciació entre la realitat i la ficció. Els més petits no busquen explicacions més enllà, simplement es deixen portar i gaudeixen de la màgia al 100%. I, a la vegada, fan que les persones adultes gaudim de la seva innocència i el plaer de somiar, característiques innates en les primeres edats de la nostra vida les quals, a mesura que creixem, anem perdent.

No és casualitat que triomfin series i/o pel·lícules relacionades amb aquest tema. Cada generació ha tingut la seva dosi de màgia sigui amb Sabrina, Mary Poppins o Harry Potter, entre d’altres.

Però, a part de meravella’ns, serveix per quelcom més la màgia? La resposta és sí! Especialment quan són els mateixos infants els que es transformen en mags i magues.

És possible que quan un nen o una nena faci màgia, la seva intenció sigui fer-la per passar-s’ho bé i per veure la cara que se li queda al “seu públic” en veure com l’ha realitzat. Però, en realitat, darrere de la màgia, hi ha molt més.

Quan fem màgia, entre altres coses, s’estimula:

– La creativitat: per fer el truc, per dur-lo a la pràctica, per imaginar situacions, escenaris i, fins i tot, per inventar-se nous trucs.

– L’enginy: Els mags i les magues no deixen mai de pensar en noves il·lusions i maneres de fer. Mentre que alguns trucs són ben senzill, d’altres són molt elaborats i necessiten molts recursos i el fet de pensar i repensar estimula l’enginy i la rapidesa mental.

– La millora l’autoestima: la màgia té la capacitat de deixar bocabadats a aquelles persones que la miren, i posa a qui la fa al centre. Un nen o una nena que faci màgia, segur que genera admiració perquè mentre dura “l’espectacle”, és ell o ella qui lidera la situació i això genera una autoestima molt positiva en els petits i petites.

-La millora la comunicació: desenvolupar i explicar un truc mentre s’acapara l’atenció no és fàcil. S’ha d’estar segur/a que la gent entén el que es diu i segueixen les teves explicacions. És per això que aquestes han de ser clares i s’ha de posar en pràctica i desenvolupar els mecanismes de comunicació i expressió (llenguatge, llenguatge corporal, capacitat de comprensió, de reflexió, de comunicació…). Com més es practiqui, millor.

– El desenvolupament de l’autocrítica i la gestió de la frustració: rarament els trucs surtin bé a la primera. Fins i tot, els millors mags i les millors magues fan errades! Quan un truc no surt com es vol, el millor que es pot fer és fixar-se en l’error, reflexionar com millorar i seguir practicant sense perdre les ganes a la vegada que es lluita contra els sentiments negatius com la frustració dels quals no es genera res positiu. La pràctica de l’autocrítica ajudarà a millorar i a guanyar en la capacitat de superació d’obstacles.

– La sociabilitat: encara que els trucs s’acostumen a assajar en solitari, l’objectiu d’aquests és mostrar-los als altres, ja siguin amics i amigues, a la família, etc. És per aquesta raó que la màgia també afavoreix la sociabilitat.

– La millora de la motricitat: hi ha molts trucs, amb cartes, monedes, etc que

requereixen molta habilitat motriu per fer-los i perquè semblin senzills, s’han de practicar molt. La pràctica una vegada i una altra d’aquest, ajudarà a millorar la motricitat fina especialment de les mans i dits.

– I, per últim i no menys important, la potencialitat de diferents valors com: la constància, l’esforç, l’empatia i la paciència entre molts d’altres els quals no només aporten coneixements per la vida sinó que ajuden i contribueixen en la construcció de la personalitat dels infants.

A continuació us hem preparat uns trucs que segur que us engrescaran:

Fem una mica de màgia

Què ens dieu? Us apunteu a fer una mica de màgia amb nosaltres?

Animeu-vos i comenteu-nos que us ha semblat aquest article!

Equip Llar d’infants Pública municipal la Baldufa

Les disfresses són una gran eina per aprendre a posar-se en el lloc dels altres.

A les llars d’infants Públiques Municipals de Barberà, els infants tenen l’oportunitat de «jugar a disfressar-se» als racons de les disfresses, en diferents períodes del curs, en els racons de cuineta, castanyera, etc on hi ha diferents peces de roba amb les que poden deixar volar la seva imaginació i creativitat (sabates, barrets, mocadors, bufandes, faldilles, etc.). D’entre els personatges més típics estan els reis i les reines, llops, gats, pirates, policies, bombers, cuiners i cuineres, pares i mares, metges, personatges de contes…

 Raconet de les disfresses de la Llar d’infants la Baldufa

El joc amb disfresses alimenta la creativitat, l’enginy, la imaginació i la projecció. Esdevé una eina molt important per assolir el concepte d’empatia en els infants perquè els ajuda a posar-se en la pell dels altres.

El fet de disfressar-se fa que es transformin i adquireixin una identitat diferent de la seva assumint el rol del personatge que els ve de gust encarnar. De vegades, la fusió entre el personatge i l’infant és tal que fins i tot els costa renunciar i tornar en si. Es tracta d’un joc molt ric en contingut en el qual, fins i tot passada una estopa d’haver-se tret la disfressa, continuen mantenint actituds dels personatges. Sovint, podem veure com els infants que interactuen amb els infants disfressats són capaços de comportar-se diferent davant d’aquest creient-se completament el personatge que en aquell moment tenen al davant.

Hi ha infants que gaudeixen disfressant-se a totes hores i que, fins i tot, són capaços d’anar-se’n a dormir disfressats. També hi ha d’altres però, que tenen dies i moments, que la idea de disfressar-se no els entusiasma tant o que ho fan però des de la seva intimitat i de forma discreta. Cadascú/una ha de seguir el seu propi ritme d’aprenentatge i desenvolupament i les persones adultes hem de respectar-ho sobretot en els períodes concrets com Carnestoltes en els que sembla gairebé obligatori haver-se de posar una disfressa. Cal entendre el fet de disfressar-se com quelcom que ha de fer-se des de les ganes d’un mateix/a i despertant emocions positives. Sent així, independentment del moment o període en el qual es vulgui fer, serà beneficiós pel creixement i desenvolupament de l’infant.

A continuació, us mostren diferents exemples dels múltiples beneficis que té que els infants juguin a disfressar-se i adquireixin papers diferents d’ells i d’elles mateixos/xes:

– La identificació del cos i les seves parts mitjançant el desenvolupament de la identificació, la precisió, la concreció, etc.

– L’estimulació de la imaginació i de la creativitat. Mentre busquen complements que els acompanyin per fer del personatge escollit es van posant en el paper d’aquest i desenvolupant la seva imaginació i creativitat.

– Es millora la comunicació verbal i la no verbal. A través de les disfresses, els infants posen en pràctica el seu llenguatge i expressions i també la comunicació no verbal a través de la postura corporal, gestos,etc..

– L’expressió d’emocions i sentiments. Quan es posen a interpretar a un personatge, són més capaços/esses d’expressar amb claredat emocions que, de vegades, en ells o elles mateixes no són capaços de transmetre. Sovint, mitjançant la identitat d’un altre, l’infant pot expressar amb més facilitat les seves pors i les seves preocupacions.

– La millora de les habilitats socials. Sovint, sobretot a les llars, els infants es disfressen plegats entomant rols i creant històries en comú. Això els fa créixer en habilitats socials i millora les relacions amb els altres.

– La pràctica i adquisició de més autonomia a l’hora de vestir-se, desvestir-se, cordar, a botonar, etc a la vegada que van posant en pràctica la psicomotricitat fina.

– El desenvolupament de l’empatia. Com ja us hem comentat i indicat en el títol d’aquest article, les disfresses són una eina perfecta per desenvolupar l’empatia i aprendre a posar-se en el joc dels altres. Quan l’infant interpreta un paper que no és el de la seva persona, ha de plantejar-se els sentiments i pensaments d’aquell personatge prenent decisions sobre la personalitat d’aquest. Això posa en pràctica l’empatia i ajuda a desenvolupar-la de manera eficient.

Mostres de diversos complements per disfressar-se

Així doncs, volem animar-vos que construïu amb els vostres fills i/o filles, un petit racó de disfresses des del qual, a part d’assegurar-vos un moment de joc, riures i diversió, podreu posar en pràctica, gairebé sense adonar-vos, tots aquests aprenentatges convertint-vos i transformant-vos en el personatge que us vingui de gust ser.

No és necessari disposar de disfresses com a tal sinó que podeu busca d’entre els objectes i elements que tingueu per casa: maquillatges, davantal, bufandes, qualsevol tela, una tovallola, corbata, camises, barrets, ulleres…

Estem segures que passareu una estona ben divertida deixant anat la imaginació de tota la família.

Animeu-vos i comenteu-nos que us ha semblat aquest article!

Llars d’Infants Pública Municipal La Baldufa de Barberà del Vallès

Sovint ens preguntem quan podem encomanar als nostres infants petites tasques…. Els infants des del moment de néixer són dependents del pare i la mare, de mica en mica es van fent grans i observem com evolucionen les seves capacitats.

Els hàbits i les rutines són  la base de l’autonomia i la convivència. Els hàbits i les rutines són molt importants per a les persones, perquè permeten una seqüenciació espai-temporal del dia a dia dotant-lo d’un marc segur. Aquest fet encara és més important en el cas dels infants més petits, ja que els proporciona seguretat.

L’adquisició dels diferents hàbits, permet als infants ser més autònoms i avançar-se a les activitats, i aquest fet els dóna seguretat i beneficia la seva autoestima. Tots aquests valors l’afavoreixen per aconseguir una convivència positiva i són necessaris per a l’adquisició de nous aprenentatges.

Es tracta de responsabilitats que s’adquireixen per repetició, passen al subconscient i es fan de manera automàtica, el que afavoreix deixar espai a nous aprenentatges.

És important que es fomenti l’adquisició dels hàbits i rutines des de l’escola i des de casa. Així, a mesura que van adquirint més hàbits, van assolint més seguretat, confiança i interès per l’aprenentatge.

Valorar els petits progressos del dia a dia és, per a ells, una motivació important i necessària per avançar.

Tots els hàbits van evolucionant en tant siguin assolits per l’infant, sempre tenint en compte el seu moment evolutiu.

En la seva adquisició, la família juga un paper molt important, l’infant tendeix a fer allò que veu i la família és el seu model. Per aquest fet és molt important ser conscients del que es vol transmetre al nen o la nena, a partir d’aquesta reflexió ens hem d’aplicar aquelles rutines que considerem importants.

Us proposem els hàbits més generals que són presents en la vida quotidiana de l’infant, com poden ser alimentació i descans, higiene i ordre.

ALIMENTACIÓ

El procés d’aprenentatge d’hàbits alimentaris és especialment important durant els primers  anys de vida, ja que a més de facilitar un bon estat nutricional i un creixement òptim, ajudarà a consolidar l’adquisició d’hàbits saludables per a l’edat adulta.

Des de l’inici de la vida, l’alimentació és fonamental, tot i que aniran variant els diferents aliments que oferim als nens i les nenes, és important inculcar uns hàbits saludables des del primer moment.

És recomanable oferir els àpats sempre a la mateixa hora, aquest fet proporciona sensació de gana quan s’acosta l’hora habitual de l’àpat.

S’ha de viure aquest moment com un espai de plaer, la persona adulta ha de poder oferir una atenció acurada i relaxada, respectar les quantitats que ens demana l’infant, oferir diversitat d’aliments saludables per acostumar el gust a aquests tipus d’aliments.

Es recomana, dins de les possibilitats de cada família, poder fer els àpats conjuntament per tal d’afavorir un espai social.

A mesura que les nenes i els nens van creixent, es pot anar introduint més l’hàbit de la col·laboració a les criatures, inicialment en el comportament a taula, l’adquisició d’habilitats en l’ús dels coberts i el got…

Més endavant ja podrem demanar-los col·laboració per parar i recollir la taula, demanar-los la quantitat de menjar que volen, demanar més si han quedat amb gana…

DESCANS

Un bon descans requereix d’un relaxament previ, el cos ha d’estar predisposat a desconnectar de l’activitat per entrar en son. Aquest hàbit és molt important adquirir-lo des de les primeres edats per tal d’arribar a l’edat adulta amb una bona qualitat del descans.

És recomanable fixar unes rutines just abans d’anar a dormir, de l’activitat més activa a una activitat més relaxada. Finalment, intentar que vagin a dormir sempre a la mateixa hora, el que afavorirà que el cos es predisposi a la son per la repetició de l’horari dia a dia.

S’ha d’intentar, de mica en mica, que els infants puguin relaxar-se de manera autònoma i evitar la dependència de la persona adulta per aquesta relaxació. En les primeres edats pot ser favorable el xumet, un peluix, una música relaxant…

HIGIENE

És important que l’infant disposi de tots els estris necessaris per a la seva neteja personal com sabó, paper higiènic, raspall de dents, pinta, tovallola… i se senti responsable d’ells. Aprendrà a utilitzar-los de forma autònoma identificant el seu ús a la vida quotidiana. És important que no visqui l’adquisició d’aquest hàbit d’una manera imposada, la nena i el nen ho han de viure a través de les sensacions, sentir-se a gust experimentant, embrutar-se pot ser agradable però rentar-se després també.

És important posar en paraules les possibles sensacions quan estem bruts, necessitem mocar-nos, necessitem canviar el bolquer… per tal que aprenguin a valorar el fet de la higiene en cada moment per assolir un major benestar personal i dels altres.

Les persones referents de les nenes i els nens tenen un paper fonamental en l’adquisició d’aquests hàbits.

AUTONOMIA PERSONAL

El desenvolupament de l’autonomia personal és un objectiu prioritari en l’educació dels infants, ja que és la base de l’aprenentatge durant tota la seva vida. Es considera autònom quan l’infant és capaç de realitzar per si mateix diferents tasques i activitats pròpies de la seva edat i del seu entorn social i cultural. L’autonomia proporciona seguretat, molt necessària per créixer.

És important demanar autonomia pas a pas, sense atabalar a l’infant, primer se li demanen responsabilitats molt bàsiques: llençar el mocador o el bolquer a les escombraries…. Més endavant, quan observem que ho ha adquirit i ho realitza amb seguretat, se li demana un altre pas, que vagi a buscar el mocador per mocar-se o el bolquer net…

També se’ls pot anar demanant diferents responsabilitats pas a pas: recollir les joguines, menjar sols, vestir-se i despullar-se…

Per tal d’afavorir l’autonomia de l’infant és important oferir diferents alternatives i que sigui ell qui decideixi quina acció vol fer. Així, al començament li oferirem dues o tres alternatives per acabar sense oferir-ne cap.

Hem d’estimular-los perquè trobin les solucions i evitar que les persones adultes els resolguin els dubtes. A partir de noves preguntes els anem ajudant a trobar per si mateixos les solucions. És molt important deixar que s’equivoquin per poder accedir a les accions correctes.

Finalment, en l’excepcionalitat de la situació familiar en la qual ens trobem en aquests moments de confinament, és molt probable que els infants, tal com ens passa a les persones adultes, canviïn els hàbits que ja tenien assolits i els costi més poder-ne adquirir de nous.

Us animem a ajudar a les vostres filles i als vostres fills a adquirir més autonomia!!!!!

 Comenteu-nos que us ha semblat!

Equip Llar d’infants La Baldufa

El control dels esfínters al qual anomenen, «El moment de treure els bolquers», és un procés que requereix una maduració neurològica, emocional i motriu.

Els infants, quan són nadons, fan pipi o caca de manera inconscient fins que arriba un moment en el qual el seu cos i la seva ment es coordinen i els indica que estan preparats per començar a controlar, de manera voluntària, les seves necessitats fisiològiques.

Quan això succeeix, les persones adultes han d’estar alerta i adonar-se dels senyals que ens donen els infants tot fent-nos saber que, madurativament, estan preparats per començar a dir adéu als bolquers.

És convenient viure aquest procés des de la calma i la satisfacció. Es tracta d’un procés progressiu que requereix temps i paciència i una actitud positiva en la persona adulta que projecti en l’infant calma, respecte i confiança. És un moment de canvi en les seves vides i cal que li dediquem i deixem el seu temps i espai.

És important que la decisió i l’interès d’iniciar el procés de treure els bolquers neixi de l’infant i se l’impliqui en tot moment. Així doncs, quan l’infant manifesti interès, us recomanem, per exemple, anar a comprar la gibrella i/o les calcetes i calçotets amb ella o ell abans de començar a treure els bolquers i que així, de mica en mica, pugui anar-se mentalitzant i preparant el seu camí cap al nou aprenentatge.

Cal destacar però, que no existeix una única tècnica a l’hora d’acompanyar aquest procés dels infants però sí que és important que la persona adulta identifiqui quin és el millor moment per iniciar-lo.

A continuació us indiquem alguns dels senyals previs que cal tenir en compte els quals ens poden ajudar a adonar-nos de quin pot ser un bon moment per iniciar el procés de treure els bolquers i com la persona adulta pot acompanyar l’infant en aquest procés:

• És important que els infants es comuniquin i tinguin un cert domini de la parla (conèixer i relacionar algunes paraules com: pipi, caca, orinal, brut…). No importa que sigui estiu o hivern sinó que l’infant es mostri preparat per fer-ho.
• Un senyal important és quan l’infant és capaç i té la intenció d’avisar-nos una mica abans, durant o tot just quan acaba de fer el pipi o la caca.
• La persona adulta pot anar fixant-se, cada vegada que els canvia el bolquer, en si està mullat o no, si comença a fer estones llargues de retenció entre bolquer i bolquer per identificar cada quant fa pipis, a quina hora acostuma a fer caca… I així poder calcular quins podrien ser els millors moments per animar-lo a seure a la gibrella o lavabo.
• És interessant que la persona adulta es fixi en quins moments l’infant està fent caca i/o pipi. A vegades, se’ls pot veure amagant-se en un racó per fer caca o caminant incòmodes quan els molesta el bolquer ple. Observant i identificant aquests moments, ens pot facilitar informació per acompanyar-los oferint-los la possibilitat d’anticipar-se en fer les seves necessitats a la gibrella o lavabo.
• És molt importat que la decisió de treure els bolquers es prengui en un moment idoni, és a dir, quan realment la persona adulta disposi de temps necessari per dedicar-li al procés l’atenció i calma que necessita. No us recomanem plantejar aquest canvi juntament amb altres com per exemple, treure el bolquer i el xumet a la vegada.
• Una manera que pot funcionar-vos a l’hora d’iniciar el procés és situant la gibrella en un espai d’intimitat, normalment al costat del lavabo dels adults i anar animant a l’infant a seure. Podeu aprofitar els moments previs al bany, als matins abans de vestir-se, abans de posar-se el pijama, abans de canviar el bolquer…. Això pot ajudar a fer que comenci a néixer l’interès i la curiositat de l’infant, que vagi adquirint una nova rutina i que vagin apareixent els primers pipis i/o caques. De mica en mica, podreu veure com, segurament s’aniran ampliant aquestes estones de voler seure a la gibrella fins a aconseguir el control dels esfínters.

• És normal que durant els primers dies l’infant tingui alguns escapes. A vegades no se’n recorden que ja no porten els bolquers o d’altres no arriben a temps al lavabo perquè encara no controlen els tempos.

Davant d’aquestes situacions, és molt recomanable que l’actitud de la persona adulta sigui positiva, calmada i de confiança.   Si se’ls escapa el pipí o la caca, és bo evitar disgustar-se i/o enfadar-se. Heu de pensar que això forma part de l’aprenentatge. Davant d’això, acostuma a funcionar bé l’acompanyament a l’infant des de la calma reflexionant sobre el que ha passat, oferint-li la nostra ajuda per canviar-se, netejar-se, posar-se roba neta i seguir amb el procés des de la tranquil·litat i així mostrar-li la confiança que tenim en les seves capacitats.

Sobretot a l’inici del procés, és bo que se’ls vagi recordant, de tant en tant, que no porten bolquers i que se’ls convidi a seure a la gibrella més sovint. No obstant això, us recomanem evitar parlar constantment del tema i que us atabaleu preguntant-los cada cinc minuts si tenen pipi o caca.

De mica en mica, a mesura que vagin creixent i desenvolupant el control dels esfínters podreu veure com aquests   escapes aniran disminuint-se. Aquest procés necessita el seu temps i és recomanable viure’l integrat en el dia a dia des de la naturalitat.

– Sovint, hi ha vegades en les quals el nen o la nena tenen control dels esfínters i són capaços d’aguantar-se fins que els tornem a posar el bolquer. Això ens indica que, encara que podria   fer-ho a la gibrella o al lavabo, encara no se sent suficient preparat o preparada. També hi ha vegades en què a casa, en confiança, fan el pipi i/o la caca a la gibrella però quan surten fora necessiten el bolquer. Davant d’aquestes situacions, cal que els donem temps i siguem pacients; estan fent el seu procés.

– Hi ha altres vegades en les quals, durant aquest procés de no dur els bolquers, l’infant ens pot tornar a demanar que li tornem a posar. No hem de prendre’ns aquesta situació com un retrocés perquè és part del procés. És una manera de reafirmar-se, de guanyar en confiança i en la que la persona adulta el podem ajudar mostrant confiança en ell o ella, no pressionant, i respectant les seves necessitats.

– D’altra banda, si durant el procés de treure els bolquers heu de fer un viatge inesperat amb l’infant i aquest es mostra còmode i segur per anar sense els bolquers, us recomanem que no li poseu el bolquer perquè els pot confondre en el procés del seu control d’esfínters. Davant d’això, és millor que programeu més parades durant el trajecte perquè l’infant faci pipi o caca i que porteu suficient roba de recanvi per si la necessiteu.

– I per últim, i no menys important, cal que se’ls faciliti vestir-se i desvestir-se amb roba còmoda amb la qual sigui fàcil baixar i pujar els pantalons i les calcetes o calçotets.

Normalment, els infants acostumen a viure aquest procés d’autonomia amb satisfacció i de seguida s’engresquen en implicar-se i col·laborar. No obstant això, hi ha alguns que no volen saber res d’aquest procés i ho viuen amb desconfiança, inseguretat i, fins i tot por. Davant d’aquestes situacions, és millor esperar que l’infant s’interessi perquè els resultats siguin positius. És preferible que l’infant estigui madurativament molt preparat que no pas que ens avancem. Esperar al millor moment ens evitarà passar mals moments i viure el procés amb negativitat.

No es tracta d’un procés amb una data d’inici i de finalització concreta sinó que, la seva complexitat, fa que cada infant el desenvolupi al seu ritme.

Us recomanem que tingueu paciència, reflexioneu amb ells o elles, confieu en les seves capacitats i que els acompanyeu des de la calma. Ja veureu que, dia a dia, l’infant anirà creixent en control i autonomia fins a aconseguir-ho.

El vostre fill o filla mostra senyals d’estar preparat per iniciar el procés de dir adéu als bolquers? Si és així, potser podria ser ara un bon moment per començar. Si no, no patiu, espereu a trobar el millor moment.

Animeu-vos i comenteu-nos que us ha semblat!

Equip Llar d’infants la Baldufa

Els infants es caracteritzen per la seva capacitat de meravellar-se amb les petites coses, de ser curiosos amb l’entorn.

Tenir un espai per la manipulació i l’exploració ofereix jocs que potencien que la nena o el nen descobreixi característiques, possibilitats dels objectes i treure’n conclusions.

Tot creant safates d’experimentació amb diferents elements o habilitar tot una zona per preparar una proposta (a gran escala), amb farina, sal gruixuda o fina, pa ratllat, cafè, pell de taronja o mandarina triturada, blat de moro, arròs…

Jugant amb col·leccions de materials diferents, que convidin a combinar-se, separar-se, fer transvasaments… tot utilitzant elements varis (manegues, recipients diferents mides, culleres, coladors, embuts, morters, xeringues, esponges, pipetes, glaçoneres…).

                              Farina

  Guix colors triturat amb farina

Crear pasta sal de colors i olors (amb espècies) diferents combinant l’experimentació amb altres elements (cigrons i macarrons)

Pell mandarina triturada

Cigrons amb cullerots, morter, glaçonera i pinces

Blat de moro (partit en dos i una mica desgranat, per provocar l’acció de que l’infant pensi en com fer-ho)

Espaguetis de colors (afegint les tisores com a element nou a provar)

Gelatina (tot amagant en ella animals, que provoquen pensar en com treure’ls)

                   Iogurt                                                              

         Iogurt + colorant blau

Escuma d’afaitar, colorant, animals, glaçonera, vaporitzadors i bastons de cotó

 Arròs de colors

Boles d’hidrogel blaves combinades amb animals i elements del mar creant un MINIMÓN

 L’aigua

Un element amb infinites possibilitats, ja que es pot combinar i transformar com decidim, amb o sense colorant, diferents utensilis per manipular i explorar, fer transvasaments, circuits, barrejar amb elements que s’enfonsen o no… o simplement banyar unes nines o animals.

L’obrador de sorra

És una proposta de joc que es basa en la manipulació de sorra fina i seca a l’interior. L’entorn està distribuït amb contenidors (calaixos, paneres…) i a diferents alçades, on els infants de manera lliure interactuen amb la sorra i el seus elements (objectes reals, de metall, fusta i vímet).

“Els infants amb la sorra absorbeixen moltes sensibilitats que els queden per sempre en forma de tendresa a les seves mans” Ute Strub.

A vegades, només hem de tenir al abast dels infants elements de la vida quotidiana i ells mateixos, són els encarregats d’utilitzar-los quan ho necessiten.

 El nostre entorn natural

Gaudir de la nostra natura i els seus elements són coses habituals que podem fer en el nostre dia a dia. Tot creant provocacions o convertir les rutines de la cura cap a les plantes i els éssers vius com a una experimentació més de la vida quotidiana.

Terra amb flors i branques, llums, pales i motlles

 Regar i cuidar les plantes

 Crear bossetes d’olors amb plantes aromàtiques (romaní, espígol…)

 I si fem una proposta diferent amb la cuineta? I si trèiem la cuineta al exterior (balcó, terrassa, jardí…)?

 Podem crear uns pots d’espècies amb elements naturals (blat de moro, cigrons, romaní, glans, branques) i d’altres de rebuig (taps d’ampolla, taps suro, càpsules de cafè, oueres…) i veiem com interactua l’infant…

 La proposta ha canviat i les possibilitats amb aquest tipus de material també…

A vegades no cal disposar de molts materials, simplement podem aprofitar el temps i les seves possibilitats.

Què passa quan plou?

Què creieu que va pensar aquesta nena al veure el bassal?

Li diríeu que no s’apropés pel simple fet d’embrutar-se?

Les persones adultes som les encarregades d’anticipar-nos als fets i si ja veiem que pot sorgir la possibilitat, no creieu que és millor anar equipades amb una muda de recanvi, botes d’aigua i impermeable?

Així li oferim aquest aprenentatge amb l’entorn i la natura.

 A vegades només necessitem tenir TEMPS i ara som ben conscients del valor que té.

 Al sorral o a la platja pot passar el mateix, val la pena dir-los constantment no t’embrutis?

Farina 

Oferim moments de la vida de l’infant de gran valor personal.

Facilitant i empoderant per fer un món millor.

Tot propiciant que gaudeixin i aprenguin jugant, experimentant, descobrint, embrutant-se…

Us animeu a provar alguna d’aquestes propostes??? Comenteu-nos que us han semblat! 

Equip Llar d’infants La Baldufa

L’infant aprèn a través dels sentits, s’obre pas al món jugant i experimentant, provant i comprovant.

L’ambient de llum ofereix una oportunitat de jugar a través de la llum i el seu color.

Amb la llum natural podem descobrir els reflexes a través de diferents materials (CD, miralls, paper de cel·lofana…), crear l’arc de Sant Martí, descobrir l’ombra, fer projeccions amb diferents elements (construccions translúcides, ampolles amb aigua de colors…).

Si voleu saber com fer aquestes ampolles de colors , us deixem l’enllaç.

Amb la taula de llum…

Es descobreixen les propietats dels objectes amb un suport lumínic diferent. Hi ha moltes propostes a fer amb aquest recurs, tant del tipus manipulatiu i sensorial com de descoberta i aprenentatge.

A casa podeu experimentar amb aquestes propostes amb o sense taula de llum:

• Experimentar amb escuma d’afaitar amb colorant alimentari, aigua tenyida, sorra fina, arròs/espaguetis de colors, boles d’hidrogel…

• Bosses sensorials: omplir les bosses sensorials de varietat de materials (oli corporal, escuma d’afaitar, pintura, colorant, purpurina, palletes, gomina, etc), per a crear efectes i colors diversos. Mirar-les a través de superfícies diferents (llum solar, taula llum, llanterna…).

• Observar aliments de diferents punts de vista (rodanxes de taronja, poma…).
• Construccions amb objectes transparents i translúcids; també opacs.

• Creació i composició amb peces soltes (pedretes, materials naturals diversos…).

Les ombres…

Es pot jugar amb ombres xineses, l’ombra corporal, l’ombra dels objectes. A partir d’un espai de construccions, animals, etc. Amb un focus es poden projectar les ombres a la paret. Jugar amb papers de cel·lofana per a crear ambients de colors. Expressar-se amb dansa a través de la música i el color projectat.

A casa podeu provar alguna d’aquestes propostes:

• Joc amb llanternes: deixar als infants llanternes i diferents materials, o crear amagatalls perquè puguin experimentar. També podeu posar música per ballar amb les llanternes.

• Penjar l’ombra: crear amb els diferents elements, per a generar ombres que representin objectes, animals, personatges, etc…

• Ombres de colors: amb 3 focus dels colors de la llum (vermell, verd i blau) jugar, experimentar, veure diferents objectes sota els efectes d’aquest focus de colors.

• Contes d’ombres: il·luminar amb un focus de llum un llençol blanc, per a crear ombres que es vegin des de l’exterior, tot explicant un conte.

• Descobrir l’ombra: descobrir la pròpia ombra al terra, jugar a trepitjar l’ombra dels altres o dibuixar-la amb guixos. Podem fer el mateix amb animals, objectes…
• Ombres de colors: amb un focus de llum podem projectar a la paret les formes i colors de materials translúcids.

I per finalitzar us deixem un enllaç, que segur que els infants coneixen:

Conte: A què fa gust la lluna

Us animeu a provar alguna d’aquestes propostes??? Comenteu-nos que us han semblat! 

Equip Llar d’infants la Baldufa

La pràctica del ioga amb els infants és una activitat plena de beneficis pel seu desenvolupament.

El ioga és una tècnica ancestral que neix amb l’objectiu de mantenir cos i ment sans. És l’instrument idoni per aconseguir un estat de pau interior i prendre consciència del nostre cos i de la nostra ment. De fet, regula la relació entre ambdós i aporta un major control sobre nosaltres mateixos i mateixes.

Durant els últims anys s’han comprovat els múltiples beneficis que comporta practicar aquesta pràctica mil·lenària com un sistema de salut per alleugerir tensions musculars i emocionals.

Sessió de ioga a la Llar d’infants La Baldufa

Tothom pot practicar ioga tant persones adultes com infants; només es tracta d’adaptar les tècniques segons les necessitats individuals.

El ioga és una pràctica positiva en l’etapa del creixement dels infants. Mitjançant el ioga, exerciten la seva respiració i aprenen a relaxar-se per poder respondre positivament davant dels conflictes. També, com que no és un esport de competició, disminueixen els estats d’agressivitat i els afavoreix la capacitat de concentració, la qual cosa els ajuda en la seva salut física i emocional.

El ioga pels infants és una manera divertida de desenvolupar el seu potencial creatiu i la seva capacitat de resoldre problemes i superar reptes. A més, les postures i moviments de Ioga ofereixen als infants la possibilitat de divertir-se imitant els diferents animals amb el seu cos.

I·lustracions del llibre OM de Ma Isabel Sanchez Vegara i Albert Arrayas

És una oportunitat d’aprendre jugant, de connectar els dos hemisferis del cervell i de reconèixer i exercir els seus propis talents.

Sessió de ioga a la Llar d’infants La Baldufa

Pels infants inquiets, curiosos o molt actius, resulta una manera de canalitzar la seva energia i creativitat, i no convertir-la en estrès o frustració. Pels més tranquils i menys actius, els ajuda a activar el seu cos, a refermar la seva autoestima.

En els infants, la pràctica del ioga és aconsellable perquè els aporta múltiples beneficis pel seu desenvolupament com:

• El control del propi cos: Millora dels hàbits de respiració, fomenta la flexibilitat i agilitat, els aporta força muscular, estimula la circulació sanguínia, millora l’atenció i la coordinació, la memòria, la imaginació i creativitat, perfecciona els sentits i afavoreix un millor desenvolupament del ritme.
• El domini i control de la ment: Els ajuda a l’autoconeixement, el coneixement dels límits del propi cos, a baixar els nivells d’estrès i frustració, i al control de les pròpies emocions i sentiments.
• La millora de l’autoestima: Harmonitza la personalitat i el caràcter i, a més a més, si es treballa en grup, afavoreix les relacions socials millorant la comprensió i les relacions amb els altres i, en conseqüència, ajuda a una major percepció d’un/a mateixa afavorint l’autoestima.
• Ajudar a canalitzar l’energia: Ajuda a fer una bona gestió de l’energia treballant la relaxació, la calma i la concentració. És molt beneficiós per aquells infants que són més inquiets.
• Incorporar a la vida quotidiana hàbits saludables: Afavoreix establint hàbits, ritmes i rutines on els infants actuen activament i els ajuda a gestionar les seves emocions negatives de manera correcta.

Hi ha diferents recursos per pràctica ioga amb els infants com contes com aquest:

Llibre OM de Ma Isabel Sanchez Vegara i Albert Arrayas

A continuació us deixem dos vídeos amb propostes fetes per educadores de les Llars d’Infants Públiques Municipals de Barberà del Vallès per posar en pràctica exercicis de ioga amb infants. Són molt interessants i divertits, desitgem que us agradin!

Vídeo Natàlia, exercicis de ioga per a infants a través de la imitació d’animals.

Vídeo Núria, exercicis de ioga per a infants a través de la narració d’un conte.

Si voleu consultar més contes us deixem un parell d’enllaços:

Ioga per a infants en forma de contes

El conte de l’erugueta goluda

Us animeu a practicar ioga amb els vostres infants? Animeu-vos i comenteu-nos que us han semblat! 

Equip Llar d’infants la Baldufa