Durant l’etapa del 0- 3 anys, el desenvolupament lingüístic encara no està desenvolupat però la comprensió existeix i els infants són conscients i entenen tot el que volem expressar-los. En aquestes edats predomina el joc com a vehicle de qualsevol tipus d’aprenentatge i a través d’ell es desenvolupen les capacitats d’identificació, diferenciació i reconeixement de les emocions.
Els infants no neixen amb l’educació emocional adquirida sinó que som les persones adultes les que hem d’acompanyar-los en l’adquisició de l’educació emocional. L’educació emocional s’ha de dur a terme des de la infància i mai hauria d’acabar. Inclús en l’etapa adulta, és segueix aprenent a gestionar algunes emocions.
Dels 0 als 6 anys és important educar en les emocions perquè afavoreix al desenvolupament, creixement i evolució dels nens i nenes.
Sovint, les persones adultes ens sentim perdudes davant de les emocions considerades negatives com la por, la tristesa, la frustració… dels més petits i ens costa poder ajudar-los a canalitzar situacions de frustració i/o rabietes.
Les rebequeries són una expressió emocional davant les contrarietats. Poden aparèixer de ben petits, cap als 2 anys, encara que alguns infants poden començar abans, a partir dels 18 mesos. El seu final sols ser quan els infants aprenen a tolerar la frustració i les emocions denominades “negatives”. Canvien la seva manifestació segons l’edat (des de plors i crits a tirar coses a terra o donar cops) i varien en intensitat i freqüència segons la personalitat de l’infant. El que li està passant és que ha perdut totalment el control de les seves emocions, no té els mecanismes per gestionar-les i necessita que alguna persona adulta l’ajudi a identificar el que l’està passant i l’acompanyi durant el procés d’identificació i canalització d’aquestes.
Què es pot fer provar de fer davant d’una rebequeria?
El més important és identificar la rabieta, saber davant de quin tipus de rebequeria ens trobem. El Doctor Daniel J. Siegel autor del llibre “El cerebro del niño” les classifica en dos tipus diferents:
-
Rebequeries com a mitjà per aconseguir quelcom que el nen/a desitja. Si li donéssim al nen/a el que vol, la rabieta s’aturarin. És important que no cedint al que demanen sense reflexionar amb ell/a. A les persones adultes sovint ens costa canalitzar els crits o els plors però donant-los el que reclamen sense fer cap exercici de reflexió pot fer que els infants relacioni, erròniament, que aquesta forma és la correcta d’aconseguir el que volen i, per tant, sempre que vulguin quelcom, recórrer a utilitzar els mecanismes de plor i/o crits per aconseguir el que es vol. Es tracta d’ajudar-los a trobar altres formes de canalitzar les emocions des de l’exemple que els mostra la persona adulta (parlar del que passa, deixar temps per respirar, escoltar o estar en silenci, oferir-li ajuda, acompanyar-lo de manera respectuosa, reflexionar conjuntament…). Podem donar una breu explicació com: “ja sé que vols un gelat, però ara no te’l puc donar perquè dinarem en cinc minuts» i a partir d’aquí tranquil·litzar al nen/a amb la nostra presència. També funciona bé donar-los alternatives com «Demà, quan anem al parc, ens menjarem plegats el gelat que tant desitges d’acord?» I així arribar a acords als quals la persona adulta i l’infant us comprometeu, per tant caldrà complir-ho perquè desenvolupi els sentiments de confiança i es reafirmin les emocions.
-
Rebequeries on el nen/a està en col·lapse emocional i no és capaç de tranquil·litzar-se per si mateix/a. És igual el què fem, el nen/a es mostra descontrolat/da. Es refereixen quan el nen/a que ha perdut els papers i és incapaç de controlar el seu cos i les seves emocions. Serien situacions com les que se’ns plantegen quan se’ls trenca una joguina per exemple. La frustració que això suposa els fa entrar en la desesperació emocional. En els primers moments de la rabieta cal deixar-los el seu temps. Són els primers segons en els quals està enfurismat/ada perquè l’ha passat quelcom que no desitjava. S’ha de respectar,mostrar-li que estem al seu costat, que entenem el que l’està passant i que és natural que estigui enfadat/ada. Cal acompanyar-lo en la rabieta, deixar que s’expressi, connectant amb ell/a i que, de mica en mica, vagi canalitzant i transformant l’enfado en reflexió i en cerca de recursos per solucionar quelcom que hagi pogut estar afectat. Quan l’infant està en plena rebequeria és difícil negociar o parlar amb ell/a però quan la rabieta ha baixat d’intensitat és el moment de parlar sobre què li ha passat. Pots posar-li tu mateix/a el nom i preguntar-li perquè pugui explicar per què ha reaccionat així i com es sent després.
Què podríem provar de fer quan la rebequeria es dóna en públic?
Quan la rebequeria apareix en públic la situació es torna encara més incòmode. És important que l’expressió de ràbia surti. A vegades tenim la tendència d’amagar-ho i voler que acabi de pressa però hem d’entendre que cadascú/una necessita el seu temps per canalitzar les emocions i, en el cas dels infants, cal que els ajudem i acompanyem a fer-ho perquè sovint ho viuen tan intensament que no són capaços de sortir del bucle en el qual han entrat per ells/elles mateixos/xes. Davant d’aquests casos, na possible estratègia podria ser apartar-lo de la situació social, del context immediat on hi ha el conflicte perquè pugui tenir un espai de calma per ajudar-lo a relaxar-se (sortir fora, al carrer, si s’està en una botiga o en un restaurant, sortir d’un grup si s’està fent un joc, etc. )
És habitual que davant d’aquestes conductes descontrolades les persones adultes ens preguntem si ens estem equivocant i reflexionem sobre estil educatiu li estem implementant al nostre fill/lla amb la intenció de buscar altres formes d’ajudar-lo. Hem d’entendre però, que les rebequeries en si no són una conducta inapropiada, són una reacció emocional, que no podem negar ni evitar. Les rabietes es poden convertir en una conducta problemàtica quan aprenen a aconseguir el que ells/lles volen a través d’aquesta conducta o bé quan obtenen alguna cosa positiva que sense aquesta conducta no haguessin obtingut. Nosaltres com a persones adultes també sentim ràbia però sabem com canalitzar-la perquè ho vam aprendre És per això que l’acompanyament de les persones adultes en la gestió i canalització emocional dels infants és tan important; els infants han d’aprenent a gestionar, a comprendre i entendre que els passa. Proporcionar-los un bon acompanyament, parlant des de la calma, mostrant-los la nostra ajuda, gestionant les nostres reaccions de neguit davant la frustració dels infants des de la calma, el respecte, l’estima i la tolerància…. els ajudarem a aprendre a canalitzar les emocions intenses que es viuen davant de la frustració i de les rabietes i a aprendre a gestionar millor les pròpies emocions. Amb aquest acompanyament, es reforçaran també els vincles de confiança i estima tan importants en aquesta etapa de 0 a 3 anys i primordials en la gestió i canalització de les emocions.
Us proposem algunes recomanacions que podeu posar en pràctica amb els infants per acompanyar-los en l’adquisició del desenvolupament emocional:
– Expressar amb paraules com ens sentim: Mentre els ajudeu a vestir-se, per exemple, podeu parlar-los de com us sentiu i per què amb fases com: ‘Avui estic feliç perquè ha sortit el sol‘. Aquesta acció es pot fer en qualsevol moment del dia i quantes vegades es vulgui.
– Cantar cançons on es parli d’emocions: Els podeu cantar cançons que parlin de les diferents emocions, inventades per vosaltres o que ja existeixin i acompanyar-les amb llenguatge verbal interpretant-les amb gestos realitzats amb la cara, mans i cos. Si s’animen, us imitaran i passareu una estona ben divertida.
Us deixem un exemple de Cançons emocionals cantades per Damaris Gelabert
– Explicar i mirar contes que tractin sobre les emocions: Explicar-los algun conte o llibre relacionat amb les emocions els ajudarà a posar nom allò que senten de manera visual i pot ser de gran ajuda en els moments de neguit i frustració.
Us deixem alguns exemples de contes emocionals:
– Conte “El monstre de colors”
– Conte: Molt enfadat!!
– Crear material per tractar les emocions i identificar-les: Un exemple de proposta seria realitzar unes cares amb cartolina, goma eva, etc…, enganxades a un pal, palleta o alguna cosa que les pugui sostenir i per poder mostrar-les a l’infant a la vegada que se’ls diu el nom de cada una d’ell. En funció del desenvolupament motriu i cognitiu de cada infant, podreu anar ampliant la proposta fent-los indicacions com: «Qui pensen que fa cara de tristesa?» «I d’alegria?» Com posaries tu la cara de tristesa?»
Una variació d’aquesta proposta es podria fer amb fotografies o retalls de persones reals on expressin diferents emocions. Fins i tot us animem a fotografia al vostre fill/lla en diferents situacions perquè, quan se us presenti un moment de neguit, por, frustració, etc el pugueu ajudar a canalitzar. Fer servir els seus propis records i vivències per exemplificar les emociones que senten pot ser de gran ajut.
Us posem un exemple de situació: «Recordes el dia que et va caure el gelat? Estaves igual de trist que avui. El que sents a dins es diu tristesa. Vols que t’ajudi? Parlem del que ha passat i busquem una manera d’entendre-ho i canalitzar-ho.»
– Mirar-se al mirall: Seure amb l’infant davant un mirall i jugar amb gestos fent imitacions d’animals (lleó, gos, vaca, etc..) i anar incloent variacions com: imitar a un lleó enfadat, un gos content, un mico trist…
Activitats per canalitzar emocions i calmar rebequeries:
– Crear un “Racó de la calma” a casa. Es tracta d’un lloc agradable en el qual podem crear amb el nen/a. Posar coixins, pelutxos o altres objectes que afavoreixin la calma i on l’infant pugui anar sempre que ho necessiti.
– Ensenyar-li a alliberar tensions: L’esport és un excel·lent vehicle per canalitzar la ira i l’estrès, allibera endorfines i contribueix a tenir una sensació de benestar. Així com la realització d’activitats que impliquen relaxació com el ioga, massatges…
– Tocar aigua o sorra pot relaxar els moments d’ira en el nen/a. Podem tenir un recipient i que en qualsevol moment i/o en els difícils pugui posar les mans en aquest i faci cercles o formes que el tranquil·litzin.
– Bufar bombolles: Aquesta tècnica va molt bé per trobar la calma a través de la respiració. Consisteix a fer bombolles, per això és necessari controlar la respiració bufant suaument perquè les bombolles es formin. Després es pot imaginar que es fan bombolles a l’aire i nosaltres el podem acompanyar calmadament per demostrar-li com es fa.
– Abraçar un peluix o el seu nino preferit en els moments que està trist, nerviós o té una rebequeria pot ser una bona eina. Abans que arribi a tenir la rabieta podem suggerir-li que el pot tranquil·litzar abraçar el seu peluix i si en el moment que li ha arribat no ho recorda, li podem oferir més endavant.
– Pot de la calma: És un bon recurs que podem fer amb els petits. L’objectiu és calmar l’estat d’ànim de l’infant quan té una rebequeria, atac de por o estrès. Amb un pot de plàstic (preferiblement), aigua i purpurina ajuda a calmar-los mentre observen com es mou la purpurina dins el pot. Primer li expliquem al nen/a perquè serveix i com utilitzar-lo. Les primeres vegades que l’utilitzi l’haurem d’anar guiant i a poc a poc ja l’anirà agafant ell sol quan el necessiti.
Esperem haver-vos apropat al món de les emocions dels més petits i que, si feu servir alguna de les propostes que us proposem, us animeu a explicar-nos com us ha anat.
Equip Llar d’infants Pública Municipal La Baldufa
Triar un conte no sempre en senzill, de fet comporta una gran responsabilitat educativa, és una eina de canvi i transformació cap a una societat més justa i igualitària. Hem d’oferir narracions on les criatures puguin ser qui vulguin ser, sense limitacions per raó de gènere, origen o capacitats.
