Una torre molt alta, un avió, un cotxe, un amagatall, un tresor, una sorpresa, … Què és? Una capsa de cartó.

Sovint caiem en l’error de pensar que els nens i nenes, com més joguines i variades tinguin,  més contents i millor s’ho passaran… però no us ha passat mai d’obrir un regal i que els vostres fills i filles juguin amb l’embolcall? Que es fascinin amb els colors, esquincin el paper, juguin amb la caixa, …

És a partir d’aquesta mirada reflexiva que, des de la llar, fem propostes amb diferent material per tal de descobrir les seves possibilitats. En aquest cas, és a partir d’introduir en diferents espais, unes capses de cartó.

El joc que se’n deriva a conseqüència de la descoberta i manipulació d’aquest material, entre d’altres, és la descoberta d’habilitats motrius (entrant i sortint de les caixes, arrossegant-les, pujant-hi a sobre, apilant-les, …), la socialització entre infants i la creativitat i imaginació que en sorgeix.

I com que una imatge val més que mil paraules, us adjuntem un petit recull d’aquests moments …

Us recomanem un conte d’Antoinette Portis, No és una caixa, que precisament, posa de manifest la creativitat i imaginació, que es desenvolupa en els infants, quan aquests interactuen i juguen  amb un material tan comú com és una caixa de cartó.

“S’haurien de tenir poques joguines però bones. Una joguina bona és aquella que, sense ser res concret pot ser-ho tot”. Francesco Tonucci.