Fa uns dies vaig descobrir unes fotografies inèdites i desconegudes en el meu telèfon mòbil. L’autora, la meva filla de 5 anys. Quan les vaig mirar detingudament em van treure un somriure, es podien considerar art?

Realment són una manera ben diferent d’immortalitzar una celebració familiar però també una manera diferent de veure el món. En aquell moment me’n vaig adonar que, sovint, els adults tendim a immortalitzar moments i situacions amb imatges més típiques i realístiques.

Els infants tenen una puresa, una espontaneïtat i  una creativitat única. Com adults hem de pensar com podem re-aprendre i recuperar aquestes facultats perdudes a mesura que ens hem anat fent grans. Sovint diem que els adults som el model dels petits, però, potser en aquest cas (igual que en molts altres) els infants són, sense dubte, els que haurien de ser el nostre model.

Si volem un món més creatiu i amb una mirada diferent, però no menys interessant, cal que posem a les mans dels petits tot aquell material que els permeti fer art, tenir inventiva, ser originals i espontanis i no perdre de vista que l’art no es redueix a pintar en un paper amb pintura o colors, sinó que també ho és fer escultures efímeres, fotografiar, enregistrar… Aquesta tasca no només pertany a la família o a les activitats d’art extraescolars i no tinc cap dubte que l’escola hi juga un paper ben important.  A partir d’ara, des del meu paper com a mestra, pensaré en com involucrar el claustre en aquesta nova manera de veure la realitat i posar a l’abast dels nens i nenes els recursos i eines digitals que enriqueixin el seu món i ens permetin gaudir a tots amb ulls de nens i nenes.