Arxiu de la categoria: Curs 2012-2013

Treballs i projectes dels alumnes de 5è del curs 2012-2013

Adolescents

ADOLESCENTS

Amb la cartera a l’esquena,
braços plegats sobre el pit,
mig noia gran i mig nena,
camina amb pas decidit.
Passant, de reüll es mira
a tots els aparadors
i portes envidriades
amb un esguard neguitós.
No veu el cel ni la terra,
ni si fa sol o si plou,
ni si volen orenetes
i els arbres treuen brot nou…
Només mira si és prou alta
i té l’aire prou bonic
perquè pugui enamorar-se’n,
quan la vegi, el seu amic.

Però l’amic no s’hi fixa,
quan la troba pel camí;
està pendent de no caure
corrent amb monopatí.

I aquí els nostres projectes:

Muntanya nevada

MUNTANYA NEVADA

Dalt de la muntanya

altiva i deserta

la neu no ha dormit;

no cal fer-li un crit,

que està ben desperta

sense cap lleganya!

Fa hores que espera

amb faldilla nova

el pas dels esquís

sobre el vestit llis,

i estén bé la roba

per fer-los passera.

Vol veure’s guarnida

de les mil ratllades

que els esquís faran.

 

Com l’envejaran

altres serralades,

d’anar ben vestida

amb roba planxada

i brodats a mida!

 

I aquí les nostres creacions:

 

 

La cançó del poeta

LA CANÇÓ DEL POETA

Si jo fos un rossinyol,

cantant, enamoraria.

 

Si fos un follet del bosc,

amb les fades jugaria.

Si fos un papalló,

totes les flors besaria,

i si fos un nuvolet,

pels cels llunyans em perdria.

Si jo fos un floc de neu,

al cim més alt lluiria,

i si fos una fonteta,

gotes d’argent rajaria.

 

No sóc núvol ni follet,

floc de neu ni papalló,

fonteta ni rossinyol,

però tinc un do millor

per sentir-me a cada instant

tal com jo desitjaria:

tinc el do de veure el món

amb ulls plens de fantasia.

 

Aquí teniu unes noves representacions:

 

Tu, que em llegeixes…

TU, QUE EM LLEGEIXES…

Meitat tu, meitat jo,

somniem un vaixell

que també tingui rodes,

que també tingui ales

i que sigui veloç…

perquè ens dugui al país

on les pedres floreixen,

i les flors canten versos

i els ocells fan amb perles

el seu niu dintre el bosc…

Ben cert que hi ha follets

amb sabates de molsa

que fan dol el trepig

per no remoure l’aire

on dormen els gegants…

Ben cert que hi ha sirenes,

princeses encantades,

herois d’espases màgiques

i savis que treballen

en projectes estranys…

Meitat tu, meitat jo,

guiarem el vaixell

per la mar sense onades,

sota un cel sense boires

del país sense nom.

Meitat tu, meitat jo,

de tornada, podrem

explicar l’aventura,

perquè tanta bellesa

cal contar-la a tothom.

 

 
I aquests són els resultats:

Podries

PODRIES

Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre…
Un altre país
Fora casa teva,
I diries “sí”
En un altra llengua.
T’hauries criat
D’una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega…
Tindries amics
I jocs d’una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Coses llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ….podries…
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d’ell
Podria ser teva.

 

I amb aquest poema, hem realitzat els següents poemes visuals.