LA CANÇÓ DEL POETA

Si jo fos un rossinyol,

cantant, enamoraria.

 

Si fos un follet del bosc,

amb les fades jugaria.

Si fos un papalló,

totes les flors besaria,

i si fos un nuvolet,

pels cels llunyans em perdria.

Si jo fos un floc de neu,

al cim més alt lluiria,

i si fos una fonteta,

gotes d’argent rajaria.

 

No sóc núvol ni follet,

floc de neu ni papalló,

fonteta ni rossinyol,

però tinc un do millor

per sentir-me a cada instant

tal com jo desitjaria:

tinc el do de veure el món

amb ulls plens de fantasia.

 

Aquí teniu unes noves representacions: