L’altre dia vaig començar a mirar-me el temari per a les opos. Hui, repasant la LEC, me n’he adonat que en l’Article 106, Sistema d’ingrés a la funció pública docent es diu textualment: S’ha d’acreditar el coneixement suficient i adequat de la llengua catalana en l’expressió oral i l’escrita. Les proves es faran en llengua catalana, sense perjudici de les excepcions parcials que es puguin establir per reglament en l’accés a especialitats lingüístiques. A més, les proves han d’incloure coneixements sobre institucions i cultura de Catalunya.
La meua ment ha actuat ràpidament i s’ha preguntat, i si pregunten: que és un Tió?, supose que aprofitant que s’apropa el nadal, molts valencians ho tindran fotut si ix aquesta pregunta.
He recordat el meu primer nadal a Barcelona, treballava a la Institució Neuropsicopedagògica Guru, a la Llar 1. Els companys van dir, tindre’m que fer el cagatió, evidentment jo vaig demanar que m’ho explicaren, i realment si t’ho expliquen sense veure-ho la situació agafa un puntet còmic.
– Miquel, un tió és un tronc amb potes, barretina i cara
– No havieu dit cagatió?
– No, No, és cagatió perque caga
– Ah així està més clar, teniu un tronc que caga…
– No, no, no, només caga si li dones cops amb un bastó i li cantes una cançó
– Clar, clar, ara ja ho tinc molt més clar
– Que si home, durant un temps li dones de menjar peladures de taronja i fruits secs i el Tió et caga carmels i dolços
– Després de cantar-li i apallissar-lo, un tronc es caga de por, molt educatiu… el que no entenc és lo dels caramels…
– (aquests comencen a cansar-se de la meua cara de cabró incrèdul, entre burlò i sarcàstic) que si, que no és que cague, és un de nosaltres que estarà a sota del tió.
– No seré jo el que es deixe apallissar…
– Que no, que estaries a sota de la taula, tapat amb una manta!
– Be, ja ho veuré…
Vam acabar tots rient, i fent que el Tió cagara per tots…
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/quemasdit/001_645769.rm" width="352" height="288"/]
Ací us deixe un programeta on explica que és lo del Tió…
La ment, de vegades et porta records, i enllaça unes coses amb altres, inexplicablement. Evidentment, no preguntaran pel Tió a unes oposicions, o a una prova de català, com tampoc al País Valencià preguntarien per Sangonereta.
Mentre et llegia anava recordant quan m’ho vas contar (el mateix dia que t’ho van explicar a tu) i no m’ho podia creure… “un tronc que caga? Això no pot ser!”. De fet jo no ho vaig entendre fins molt més tard quan ho vaig veure a la tele, perquè, per sort, no ho he vist mai en directe.
És una risa!!
Besets.