Posiciona’t davant la LEC!

Per a un pedagog, posicionar-se al voltant una llei educativa no és senzill, i més quan et demanen que tingues una posició global d’aprovació o rebuig davant aquesta llei. Normalment es busca un, estàs a favor o en contra. Aquesta llei és bona o roïna.

 Quan et llegeixes una llei, en general, no veus res que siga completament roin, el que veus i analitzes és com canviaries la redacció per adequar-la a la teua manera de pensar, a les teues creences, a la teua visió del que deuria ser l’educació d’ací deu o vint anys, en definitiva a la teua ideologia.

 Però el que es busca, recordem-ho, és un posicionament, per això quan expresses una crítica, que tu creus constructiva, ja que estàs pensant en realitat un canvi de redacció, es converteix, automàticament en un posicionament en contra per a la resta dels interlocutors. I has d’aclarir-ho.

 Amb la LEC, ja m’ha passat dues o tres vegades.

 

 Els cercles d’amistat en els que confluïsc, són fàcilment etiquetables com a: valencians rojos catalanistes a Barcelona, majoritàriament. I després de realitzar algun comentari al voltant de l’article 99 en el que qüestionava la futura mobilitat dels professors i mestres a Catalunya, em van caure crítiques, sempre des del respecte, insinuant que si no era aquesta llei un avanç cap a l’autonomia i si jo estava en contra d’una major autonomia.

 Entra en joc, l’etern dilema, entre el “be particular” i el “be general”, en aquest moments, la meua professora de filosofia, Miracle, aquella que em tenia en la seua “llista negra”, i amb raó, es sorprendria del que semblava que no havia aprés.

 Per començar, l’article 99, i faré un resum, diu que es creen els Cossos Docents de Catalunya, amb la creació d’aquests cossos, es diferenciaran, per tant, els Funcionaris de l’Estat Espanyol, dels Funcionaris dels Cossos Docents de Catalunya, i per tant, difícilment, una persona que aprove unes oposicions a Catalunya, en el futur, podrà demanar un trasllat com a funcionari al País Valencià. Ni al País Valencià, ni a Balears.

 Està clar, que totes aquelles persones que han aprovat les oposicions abans de l’aprovació de la Llei, no tenen, ni tindran cap problema, elles ja són funcionàries de l’Estat, i difícilment perdran aquesta categoria professional.

 Per tant, l’única opció de treballar com a professor al País Valencià, com a funcionari, seria aprovar una oposició de l’Estat al País Valencià, això si la cosa no es complica i la Generalitat Valenciana crea una Llei d’Educació de la Comunitat Valenciana.

 Tot i això, la cosa es complica, al llegir el Punt 3 de l’article 99, que diu: Correspon al Govern determinar les especialitats dels cossos docents. Així mateix, el Govern ha d’establir els criteris d’idoneïtat i el procediment específic perquè el personal funcionari docent pugui acreditar competència docent per impartir àrees, matèries i mòduls professionals diferents dels atribuïts a la seva especialitat docent.

 Vist així, l’article no diu res dolent, però deixant volar la imaginació, aquest punt, deixa oberta la porta a l’establiment d’especialitats professionals, i per tant competències professionals, diferents dels Cossos de l’Estat, i tot i que s’aprovara l’oposició al País Valencià, podríem tenir problemes en el moment de justificar l’experiència laboral, i per tant d’acreditar els punts necessaris per aprovar l’oposició. Potser és molta imaginació la meua.

 Tot té solució, hi ha, com en totes les lleis, moltes possibilitats, però la millor, que al “be particular” li afegiria un valor de “be general”, seria:

 En el mateix article 99, afegir un Punt 4 que diguera:

 4. Correspondrà a la Generalitat de Catalunya, garantir, amb els acords escaients, la mobilitat professional dels membres dels Cossos Docents, dintre dels Països Catalans.

 Si, teniu raó, molt agosarat, canviem Països Catalans, per Territoris de Llengua Catalana.

 Què tindria de positiu aquest punt? A banda de garantir la mobilitat dels professionals, tant a Balears, com al País Valencià, es podrien establir convenis amb l’Estat Francès, per millorar l’educació en català a la Catalunya Nord, i fins i tot a l’Alguer. Els valencians i balears podríem continuar enriquint l’ensenyament dels alumnes catalans, donant una visió i oferint un català divers a Catalunya. El “be general”.

És evident, que quan “el Tete” redactava la LEC, amb la ploma que li va regalar el seu avi, mentre admirava com florien els ametllers, no va pensar en la mobilitat dels milers de professionals valencians que treballem en Ensenyament. Potser pensava que quan arribe la Independència dels Països Catalans, la LEC abastarà tot el territori, i per tant no tindrem cap problema de mobilitat. Tot pot ser.

Comentari de la imatge: Ací us deixe la signatura del Sr. Ernest Maragall, flamant Conseller d’Educació. Jo no sé grafologia, però si algú en sap, a veure si pot dir-me en que pensa aquest senyor quan llegeix la LEC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *