Reconeixeu aquesta imatge? Segur que sí…. I us fa por? Us crea incertesa? Mentre la humanitat manté la lluita amb aquest invasor invisible, però omnipresent i poderós, us proposem una reflexió sobre el paper dels éssers fantàstics i monstruosos -impossibles- en la mitologia clàssica. Quan la raó dorm, efectivament, neixen els monstres, que no són més que les nostres pors, el temor de no poder explicar, interpretar, quantificar, racionalitzar… tot el que ens envolta. El desconegut, l’inexplicable, l’incontrolable, l’inabastable, en definitiva, pren forma, en el pensament anterior al “logos” que la mitologia representa, d’aquests éssers inclassificables i excessius. És clar que, per contrarestar aquests perills que assetgen els humans, va néixer la figura de l’heroi, l’humà sovint semidiví, l’actuació superlativa del qual proporciona serenor i esperança a la raça mortal.
Quin és l’objectiu d’aquesta introducció, us preguntareu? Doncs dona peu a la proposta de Sant Jordi d’enguany, on ens inspirarem en el mostres mitològics. No és tan romàntic com l’any que vau escriure sobre l’amor, o el que vam buscar noves visions de les llegendes fundacionals romanes, però creiem que el d’enguany és un tema molt suggeridor, que pot donar peu a creacions diverses i originals.
En aquest context, a l’alumnat de 4t volem demanar-vos dues tasques:
- La primera, que confeccioneu un document amb informació sobre un monstre de la mitologia clàssica, que contingui:
- Il·lustració del monstre original i, de manera opcional, també de la versió que en feu en la segona tasca.
- Dades de la figura mitològica: genealogia, descripció, fonts que la citen, referència d’algun episodi mític destacat en què participi… Aquest apartat no ha de ser gaire extens, cal fer un esforç de síntesi per deixar clares les dades més importants, però és important establir clarament el punt de partida clàssic de la vostra versió, si l’acabeu fent.
- En segon lloc, i de manera opcional, volem demanar-vos que confeccioneu una composició escrita sobre un monstre de la mitologia clàssica. El text pot tenir el format, gènere i estil que desitgeu. Podeu actualitzar-lo o ubicar-lo en qualsevol moment de la història, canviar-ne el principi o el final, afegir protagonistes o modificar-ne el nom, assimilar-los a un personatge real o fictici… Per inspirar-vos podeu fer un cop d’ull a exercicis anteriors del mateix caire, com el que vam realitzar fa uns anys amb les Metamorfosis, o els inicis i finals alternatius per al cicle troià, o el gènere epistolar de la sèrie Cartes divines per als aràcnids, i un poema, ¿per què no? N’hi ha molts més, remeneu i agafeu idees, si voleu.
De monstres, n’hi ha un munt i de tota mena i, per ajudar-vos a moureu’s en aquest món extraordinari, aquí en teniu un llistat que us pot fer de guia. Com és corrent en l’univers mitològic, de cadascun d’aquests personatges en parlen diferents fonts clàssiques i, per tant, en algun moment podreu trobar informacions contradictòries amb el que jo us exposo. M’he limitat a presentar la versió que em sembla més fonamentada.
- En el marc dels mites cosmogònics, la monstruositat d’alguns fills de Gea, la mare terra, radica en la seva magnitud. Al principi, doncs, tot era gran, excessiu…
- Amb Úran engendra els Ciclops primigenis (Polifem, que va ser enganyat per Odisseu, és posterior) i els Hecatonquirs.
- Dels genitals castrats d’Úran van sorgir les tres Erínies i els Gegants, a qui es va enfrontar Hèracles juntament amb els déus olímpics.
- Amb Tàrtar va tenir Tifó i Equidna
- Els descendents de Tifó i Equidna, anomenada sovint “la mare de tots els monstres”, semblen fets expressament per al lluiment dels herois més coneguts, especialment Hèracles.
- La Quimera va ser vençuda per Bel·lerofontes, que també va domar Pegas, nascut de la sang de Medusa.
- L’Esfinx es va suicidar per obra d’Èdip.
- Hèracles, però, és l’heroi per excel·lència, que ha de plantar cara a molts ésser per ordre d’Hera: Cèrber, Ortre (el gos de Gerió), Ladó (el drac de les Hespèrides), el lleó de Nèmea, l’hidra de Lerna. Si repasseu els seus treballs, encara en trobareu més…
- De Forcis i Zetos, també fills de Gea, en sorgeixen tríades, com en el cas de les Erínies.
- Les Gorgones, l’única mortal de les quals, Medusa, és aniquilada per Perseu
- Les Grees, que amb l’ull que comparteixen ajuden Perseu a trobar les seves germanes abans esmentades
- Les Moires, que filen el destí dels mortals
- Per acabar l’inventari de monstres, tot i que no completar-la, perquè no acabaríem mai, podríem destacar:
- Alguns de femenins, individuals i col·lectius: la Làmia, les Harpies (consultades també per Perseu), les Sirenes (enginyosament evitades per Odisseu)…
- Híbrids d’humà i animal com els Centaures (un d’ells, Quiró, mestre d’herois) i el Minotaure
- Animals fabulosos de l’estil de l’au Fènix, el Griu o l’Hipogriu, evocat a les Èglogues de Virgili; les serps marines (Andròmeda, Laocont…); els dracs terrestres (fundació de Tebes, Jàson i el velló d’or…)
- La llista és només orientativa, si en coneixeu algun altre, molt millor!
Com cada any per Sant Jordi, a l’Albèniz estan previstos dos guardons de Clàssiques de 30€ en val de l’FNAC, un per a 4ESO i un per a Batxillerat. Enguany farem la selecció entre les recreacions que feu dels monstres clàssics. Teniu fins a divendres 17 d’abril per compartir-ho amb el vostre professor/a. Conjurem les nostres pors més pregones amb el vostre talent! Ara mateix el nostre monstre és diminut i ja sabeu quin nom té, però si és veritat que “qui canta els seus mals espanta”, qui escriu segur que els monstres esvaeix!
TERESA
Salve!
Entre el “monstre” de la foto i els monstres mitologics si que pot existir alguna relació. Tots fan por, encara que la por sigui diferent. Jo he escollit el Cèrber perque m’ha causat intriga i perque em sembla una criatura molt rara i curiosa.
Salve!
Crec que la relació de l’imatge del principi amb el tema de l’article es dóna ja que tots dos són vistos com a estranys, diferents, provoquen pors, no els coneixem suficient com per afrontar-los, etc.
Jo volia triar els cíclopes però com que no hi eren a l’article he volgut triar a les Grees ja que el seu nom i les seves característiques em cridaven l’atenció.
Salve!!
La relació que té la imatge del principi amb el tema de l’article es que la imatge que representa és un bacteri o virus com vulguem dir-ho malvat per a la humanitat o qualsevol ser i l’article va sobre monstres mitològics ja que tenim una idea de ells són dolents per això d’una manera tenen aquesta relació del mal.
He triat com a monstre mitològic el centaure ja que desde petita l’he vist en llibres i m’ha semblat curiós saber més sobre ell.
“Salve!”
La imatge del principi es pot relacionar amb el tema que tracta l’article, els monstres mitològics, ja que aquest virus, el coronavirus, es pot considerar el “monstre mitològic” de l’actualitat, ja que espanta molta gent i es un dels temes que més neguit està generant.
He triat treballar el monstre clàssic Escil·la, un monstre que vivia a un dels costats de l’estret de Messina i que, segons he llegit, va donar nom a l’illa de Sicília. He escollit l’Escil·la perquè no coneixia res sobre ella i m’ha cridat l’atenció el poc que he llegit sobre aquesta monstruositat.
No crec que em presenti al certamen de Sant Jordi aquest any.
Jo crec que la imatge del principi que és una partícula del coronavirus, té molta relació amb el text perquè el text parla de monstres mitològics i al pricipi fa referència al coronavirus com un monstre perquè tenim por del virus. Fins que surti un heroi i el mati
o el calmi, és a dir, la vacuna del virus.
La imatge que surt al principi de l’article és el coronavirus. En el primer paràgraf es fa referència a que els monstres de la mitologia són inexplicables, incontrolables i inabastables, semblant al coronavirus, doncs aquest encara no està prou investigat i hi han dubtes al respecte.
Jo he triat les sirenes, em criden l’atenció degut a que poden matar a través dels seus cants, són com una mena de il·lusió.
Salve!
La primera foto té a veure amb els monstres clàssics, ja que ens fa por que tinguem el COVID-19 al nostre cos, com davant nostre als monstres.
Jo he escollit les Gorgones, l’única mortal de les quals, Medusa, és aniquilada per Perseu, perquè em crida l’atenció la seva història sobre l’aniquilació de Perseu i també perquè Medusa es l’única mortal. No vull presentarme al certamen de Sant Jordi en la categoria de Clàssiques.
Salve!
La relació que tenen els monstres amb el covid-19, és que els dos causen por entre la gent, l’única diferencia és que els monstres són irreals i representen les pors de cada un i el COVID-19 és real.
He escollit al Minotaure com a monstre de la mitologia clàssica, perquè em crida l’atenció.
No vull presentarme al certamen de Sant Jordi.
Salve Alba,
Bon comentari. M’agradat la diferència que has establert entre tot dos éssers, encara que tot dos produeixin el mateix mostre, la por.
Salve!
La imatge del coronavirus que hi ha a el principi d’aquest article té en relació amb el tema de l’article que l’article està parlant sobre monstres que eren capaços de matar a milers de persones i la majoria de les persones els faria por si realment existeran, però el coronavirus que actualment a matat a milers de persones en poc temps molta gent es pren a broma aquest virus encara que podria matar un 2% de la població de el món.
El monstre clàssic que agafaré, serà el hipogrif ja que és un animal que m’agradaria molt que existís perquè és molt bonic i molaria molt tenir un de mascota.
Salve!
La imatge que es mostra a l’inici de l’ article és la imatge del COVID-19, el famós i actual virus que està fent que ens quedem confinats a casa. La relació que li trobo amb l’ article, és que aquest virus, a l’actualitat, està sent un monstre per a moltes persones, que viuen amb la por de quedar infectades per aquest, i adoptant així totes les mesures de prevenció necessàries per no infectar-se per al virus.
El monstre clàssic que trio, és el cíclop, que és un monstre del qual he escoltat parlar i he escoltat fer broma amb ell, però que ben bé no se el que és i m’agradaria aprofundir-hi.
No tinc pensat presenar-me al certamen de Sany Jordi, ja que, estic molt enfeinat i no tinc d’ on treure temps.
Salve.
la relació que te la imatge del principi amb la informació del text, que parla sobre els monstres és que en aquets moments estem confinats per por a un petit monstre que es el que surt a la imatge.
El monstre que he triat és Medusa perque hem sembla un monstre molt interesant, tant per la seva stetica amb les serps al cap, com per la seva historia que hem crida bastant la atenció. El més probable es que si participi al certamen de sant jordi del departament de classiques, la proposta m’ha inspirat.
Salve!!!
La relació que té la imatge de l’article amb el tema és que parla de monstres, en la primera foto es veu un virus recent anomenat coronavirus que la humanitat manté la lluita amb aquest invasor invisible i poderós i en aquest article es parla de monstres que també son invisibles i poderosos.
-Era un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, que treia foc per la boca. La seva mare era la serp Equidna i el seu pare era Tifó; els seus germans eren el ca Cèrber, Ortre, l’Esfinx i el lleó de Nemea.
La imatge en aquest document fa referencia al coronavirus, epidemia actual originada a la Xina estesa per bona part d’Europa i Ásia que pot causar defunció. Esta relacionada amb el text pel fet de quela tesi tracta de monstres i la por que aquests provoquen i que el virus ha provocat un estat d’alerta, por i exaltació; com els monstres.
He triat a les erinies com a monstres mitològics i tinc pensat presentar-me al concurs de Sant Jordi.
El coronavirus està resultant ser molt poderós i dolent és un virus que ens porta a reflexionar i a pensar en la crisi que estem vivint, un crisi que està fastiguejant a la humanitat, fa coses que no t’imagines així com els monstres de la mitologia que generalment ho veiem com una cosa negativa que molts d’ells es pot descriure com a éssers híbrids que combinen elements humans, animals i tenebrosos. Sempre ens preguntem de com pot ser que un cavall pugui fer això o perquè un cavall pot ser meitat humà i meitat cavall. D’ambdós costats vam rebre una barreja de sentiments com la por, repugnància i desgrat.
Així és el coronavirus, microscòpic que pot arribar a matar la gent i crear pànic. La diferència que tenen és que el coronavirus és científic i els monstres de la mitologia no.
He escollit a una criatura femenina “La Làmia”, perquè em va fer recordar de com la meva difunta àvia amenaçava als meus cosins entremaliats amb aquest personatge així que m’agradaria saber més sobre “La Làmia”.
Bon comentari, Yenny, algun dia m’explicaràs aquestes narracions de la teva àvia, segur que són apassionants.
Salve!
L’article comença amb una imatge del virus COVID-19, seguidament ens fa una sèrie de preguntes sobre el virus. Ens comença a explicar que al llarg de la mitologia clàssica han hagut molt monstres creats per la nostra por de desconèixer d’algú. També ens explica que a part de tenir la capacitat de crear monstres també podem crear herois que ens ajuden a combatre aquesta por i donar-nos esperança.
PAU MÉNDEZ
Salve!
La foto amb la que comença l’article al principi pot causar dubtes en saber perquè esta posada, però realment si et pares a pensar en la introducció ens parles de les pors i dels monstres, i ara actualemt estem en una situació que a moltes persones els hi pot causar por. La foto tracta d’un virus que esta removen a tot el món i que esta causant molts problemes i molta por, la relació que te amb l’article generalment és aquesta, la por que ens provoca.
El monstre que he escollit és Gorgones, l’escollit perquè he buscat informació sobre ella i realment hem crida l’atenció, generalment per la seva descripció física , i perquè segos el que diu la Viquipèdia esta ficada en el tema de l’inframón que com se menys coses m’interessa més.
La imatge del principi fa referencia al coronavirus, una pandèmia que està afectant a tot el món. Va començar a la xina al mes de desembre i, s’ha extés per tot el món. Jo ho relaciono amb el text ja que els monstres ens causen por i ansietat, com ho fa el coronavirus ara mateix.
Com a monstre mitologic he triat a medusa i, no tinc clar si participare al concurs però crec que no.
La primera imatge fa referència al coronavirus i aquest tema penso que està molt relacionat amb aquest text ja que tant el virus com els monstres provoquen un sentiment de por ja que son dos temas incontrolables i que desconeixem.
El monstre mitològic que he triat ha sigut les gorgones i la veritat es que no havia pensat en participar en el concurs però el més segur es que no.
La relació que pot adoptar-se en quant al virus i un monstre es refereix, es pot vincular en la por a la vegada que inseguretat que se li dona.
Quan veus un monstre dibuixat o en pantalles, tot i què saps que no és real perquè no existeix, no et dona molta seguretat (ni ganes de estar amb ell…)
Per tant des del meu punt de vista la vinculació que se li pot donar a aquests dos fenòmens “terrorifics” no es més que por i inseguretat.
He triat el Centaure perquè desde petit ha sigut el meu preferit.
Aquest article té relació amb la fotografia del principi ja que , com be diu ,aquests personatges mitologics ens creen por ( apartir de la nostra imaginacio …) i la fotografia del principi la qual esta relacionada amb un virus , aquest també es crea molta por a totes les persones del mon ja que es una bacteria perillosa que pot arribar a causar la mort d’una persona . Però mes avall posa la figura de “l’heroi” que es el que lluitaba contra aquests monstres per eliminar-los i donaba esperança i jo crec que es una bona comparació amb la situació d’ara, es a dir , nosaltres som els nostres herois i necessitem esperança per lluitar contra aquests virus .
Dels monstres mitologics escullo ” les sirenes” ja que em sembla interessant i m’agrada fer algun personatge femeni en aquest treball
Salve!
Jo crec que la relació que té la imatge del principi i el contingut de l’article és que, com aquest any la temàtica principal són els herois, mostren la imatge d’un virus que encara no té cura per posar un “exemple” ja que nosaltres també necessitem un heroi que ens ajudi a desfer-nos del virus en certa manera.
Jo he triat el monstre clàssic “Griu” perque em sembla el més original de tots i és un que ja el coneixia d’avans de llegir l’article.
Salvete!
La relació que te aquest article amb la foto del principi es que com diu l’article aquests personatges mitologics (éssers fantàstics i monstruosos) ens produeixen por apartir dels nostres pensaments, imaginacions… i la foto del principi és la representació d’un virus que esta crean molta por a la humanitat ja que és un virus molt perillós que pot causar hasta la mort de les persones que el tenen. I com diu l’article neix la figura del heroi que es el que lluitava contra els monstres per matar-los i donava esperança a la raça mortal, jo crec que es una comparació molt bona ja que reflecteix la nostra situació d’aquests dies ja que nosaltres som els herois i estem lluitan contra el virus.
El monstre que he escollit a sigut la Làmia perque m’ha cridat l’atenció ja que era un monstre femení.
Salve!
La imatge a simple vista té diverses característiques les quals ens fan pensar que allò que estem veient és dolent i ofensiu; Realment simbolitza la suma de totes les inseguretats, pors i incerteses que tenien els nostres avantpassats. Aquests avantpassats creaven herois (semidéus) els quals abolien aquestes inseguretats, pors o incerteses que és representaven amb un monstre, en quant l’heroi acabava amb el ”monstre”, ja tot tenia una certa explicació la qual donava peu a les societats a seguir endavant.
He triat el monstre Esfinx, ja que m’ha cridat l’atenció per la figura amb cap d’home i cos de lleó que es troba a Egipte i, efectivament, corresponia amb la figura de la mitologia grega i també egípcia. Des de sempre m’ha agradat molt Egipte i m’agradaria viatjar-hi, és per això que m’ha sigut fàcil la tria.
Salve!
Des del meu punt de vista, el Coronavirus i els monstres clàssics causen un efecte molt semblant en les persones, la por. La por ens fa fer coses inimaginables i inpropies que no fariem en una situació normal; El coronavirus ha provocat moltes morts i situacions critiques i per aixó la gent té por a sortir de casa i exagera fent compres excessives i tornant-se molt egoísta, i en els mites dels monstres, els pesonatges presenten actituds igual de desesperades.
El monstre que he triat és l’Esfinx, perqué és el que més m’ha cridat l’atenció i en vull saber mès sobre aquest personatge.
M’agrada la reflexió que fas. De fet, en les situacions extremes és quan surt el monstre que duem dintre…
M’estranya que ningú no hagi identificat un col·lectiu amb els herois que ens han de salvar del monstre. Per mi són els sanitaris i els epidemiòlegs, ara mateix ells són els herois en qui tinc confiança per deslliurar-me d’aquest monstre fastigós de la foto…
La imatge i l’article estàn relacionats amb els ‘monstres mitològics’ já que com bé indica el seu nom són ficticis (imaginaris/irreais) i en el cas del nou virus invisibles per als nostres ulls.
Salvate!
La relació que jo penso que hi ha és que ens parla de un virus que avui és molt perillós, i per combatre aquests perills va neixer el heroi que és un humà sovint semidiví i al final del article hi ha una llista amb els més destacats.
El mostre clàssic que jo escollo és el minotaure ja que és un personatge fictici que m’agrada per les pel·licules que he vist d’ell.
No vull presentar-me al certament de Sant Jordi d’aquest any de la catègoria de clàssiques.
Salve!
La imatge que es mostra a el principi d’aquest article és de l’anomentat COVID-19 (Coronavirus) aquest virus que s’està expandint per tot el món es el causant de la por de la gran part de la població ja que gairebé s’ha convertit en un monstre incontrolable i poderós com els mostres mitològics.
El monstre clàssic que he triat són les sirenes ja que volia saber més sobre algún monstre mitològic femení.
La relació que té l’imatge del principi amb l’article del qual parlarem és la següent: lo que està passant actualment (el virus anomenat COVID-19) ens crea por, incertesa… i aquesta és la sensació que sentim quan escoltem o parlem dels ésser mitologics.
Jo he triat el següent monstre: LAMIA ja que sol haver-hi més llegendes d’homes que de dones i m’agradaria informar-me bé d’algun mite sobre una dona .
Salve!
La relació que hi ha entre la imatge i el tema que proposa l’article, els éssers fantàstics i monstruosos, és que ambdós són inexplicables. En el cas del coronavirus perquè es desconeix com és el virus i per tant no se sap controlar i en el cas dels monstres perquè es desconeix com eren i si van existir mai.
El monstre clàssic que he triat ha sigut el Minotaure ja que m’ha generat curiositat la seva història i és un dels que més coneixo junt amb el Pegas, i no havia pensat presentar-me al certamen de Sant Jordi en la categoria de Clàssiques.
Salve!
En el article podem veure la imatge del virus, Covid-19. La relació que té amb el text, que parla sobre els monstres, és que les dues coses són d’una certa forma desconeguda e inexplicables. Del virus no sabem gaire coses i per això ens fa por, com els monstres, acostumem a tenir por de les coses que no coneixem. Crec que l’autor amb aquesta imatge volia donar a entendre que, encara que aparentment no ho sembli, aquests dos temes són molt semblants i comparables.
Com a monstre clàssic he triat les gorgones, ho he triat perquè ja coneixia aquest monstre anteriorment, tot i això, m’agradaria saber més coses, ja que hem sembla molt interesant. No tenia pensat participar en el certamen de Sant Jordi.
Salve!
Crec que tant el covid-19 com els monstres mitològics son coses que ens crean por i que no podem controlar, que no coneixem i que ens fan sentir vulnerables.
Jo personalment he escollit el centaure ja que es un ésser mitològic que desde ben petita he pogut veure en moltes pel·lícules i sempre m’ha fascinat i n’he tingut molta curiositat.
De moment no es la meva intenció presentarme al certamen de Sant Jordi, però encara tinc dies per pensar-m’ho.
Salve!
La imatge té relació amb un virus o bacteri en aquest cas es podria relacionar amb el COVID-19.
També perque tant aquest virus com els monstres mitològics son impossibles de explicar.
El mostre que jo escogeixo és el minotaure ja que és un personatge fictici que m’agrada per les pel·licules i contes que he pogut veure o llegir.
No vull presentar-me al certament de Sant Jordi d’aquest any de la catègoria de clàssiques.
La relació que hi ha entre la imatge i el tema de l’article són els monstres que poden existir i la por que els fa cada cop més grans. Axó ho relaciono amb el que esta passant a l’actualitat, el coronavirus es com un monstre que no el podem veure, pero ell a nosaltres si i es molt perillós.
Necessitem un heroi per curar a tota la gent que esta patint aquesta pandèmia i té relació amb el tema principal dels herois.
El monstre mitològic que escullo són les sirenes, perquè desde petita m’han cridat molt l’atenció i volia escollir un personatge femení.
No crec que em presenti al certamen de Sant Jordi.
Salve!
La imatge que surt al principi de l’article és la COVID-19, una malaltia infecciosa causada pel coronavirus que s’ha descobert recentment. Tant el nou virus com la malaltia eren desconeguts abans que esclatés el brot en Wuhan (Xina) el desembre de 2019, dit això la relació que hi té amb els éssers mitològics es força semblant, ja que aquests eren éssers que no es veien, és a dir, no estaven a l’abast de l’ull, tal com passa actualment amb la Covid-19, a més a més tots dos són conceptes inexplicables, incontrolables i inabastables, els quals cap dels dos no estan prou investigats ni hi ha gaire informació al respecte i això fa que tant la societat d’ara com la de l’antiguitat tingui por i incertesa del perill que pot arribar a esdevenir.
El monstre clàssic que conec és l’Hipogriu el qual surt en la famosa saga de pel·lícules Harry Potter.
La relació que té l’imatge del principi amb l’article del qual parlarem és la següent: lo que està passant actualment (el virus anomenat COVID-19) ens crea por, incertesa… i aquesta és la sensació que sentim quan escoltem o parlem dels ésser mitologics. Jo he triat el següent monstre: LAMIA ja que sol haver-hi més llegendes d’homes que de dones i m’agradaria informar-me bé d’algun mite sobre una dona .
Com tots sabem, la primera imatge que apareix en aquest article és del COVID-19, una malaltia nova que ha aparegut aquest any a la Xina i s’ha anat expandint arreu del món.
La relació que podria trobar entre aquesta imatge del virus i la Quimera d’Arezzo és que ambdues són estranyes o fora de lo comú, i també són “virus”. El primer virus és pràcticament invisible a la vista dels humans, només es pot veure a través del microscopi i causa símptomes i morts, i el segon “virus” sí és visible (en la mitologia) i també causava morts. Ambdós són perillosos per als humans, i al ser tan extranys i sense cap tipus de remei, causa el pànic en la societat.
Podria dir molts noms d’éssers mitològics, ja que és un tema que em fascina, i més ni menys la meva sèrie preferida s’anomena “Supernatural” i en ella apareixen tot tipus de monstres i més éssers.
Però anomenaré als homes llops (lykánthropos) que són persones infectades per homes llops que es transformen habitualment quan hi ha lluna plena i es mengen els cors de les seves víctimes. Només poden morir si han sigut atacats amb plata, o se’ls ha arrencat el cor.
En la primera imatge hi trobem una representació d’un tipus concret de virus, el coronavirus, anomenat així per la seva forma, que recorda a la part superior d’una corona. Aquests virus han existit des de fa segles, potser tota la vida, però la raó que fa que sigui identificable per gairebé tothom ara com ara és l’aparició d’un nou coronavirus extremadament contagiós que ha aparegut a la Xina, la COVID-19, tant que s’ha convertit ni més ni menys que en una pandèmia mundial que ha obligat a països de tots els continents del món a confinar-se a casa seva! Aquest és un fet que no es vivia des de fa més d’un segle i que ha agafat amb sorpresa i por a moltes persones. El motiu? La desinformació i el fet de desconèixer allò a què ens enfrontem. Val a dir que una altra raó d’aquesta por cap al nou coronavirus és el tractament que li han donat els mitjans de comunicació i en general també a la internet i les xarxes socials. Les notícies falses o sensacionalistes són difícils d’identificar per a moltes persones que tendeixen a creure tot allò que veuen i, moltes vegades, escampar-ho, creant així confusió i noves versions de la història. I això és precisament el que passava amb les llegendes urbanes i la mitologia a l’antiguitat, i el mateix motiu pel qual la gent tenia tanta por als monstres que sortien d’aquesta. No hi havia notícies ni xarxes socials, per tant les històries que es difonien eren tot allò en què creien, i aquestes moltes vegades també eren objecte d’exageracions i sensacionalismes. És per això i pel fet de desconèixer els monstres a què s’enfrontaven que els ciutadans en l’antiguitat tenien la mateixa por irracional als monstres mitològics que molts ciutadants d’avui tenen cap a aquest nou i poc conegut virus. En el meu cas em costa trobar exemples de monstres mitològics i explicar gaire sobre aquests, ja que mai m’han agradat els llibres i pel·lícules de fantasia. Però recordo que de petita em feien molta por els gegants a causa d’un llibre que em llegia la meva tieta menorquina, “Es Ciuronet”. El protagonista era un nen que patia i temia un ésser que li semblava que era com un home, però immens i deformat.
Ens trobem davant una imatge d’un virus que, tot i existir des de fa molt de temps, aquests últims mesos s’ha fet mundialment famós per la pandèmia que ha provocat, el coronavirus.
El nom de coronavirus deriva del grec κορώνα, que significa “corona”, ja que si l’observem amb un microscopi veiem que a la seva superfície té unes estructures que fan que sembli que el virus tingui una corona.
Actualment la pandèmia continua: les milers de morts continuen sent diàries, els infectats i les infectades continuen augmentant i gairebé tot el món segueix confinat a casa seva.
És un tema molt delicat de tractar ja que tot i estar en un moment on la tecnologia està molt avançada i la comunicació és molt més fàcil, hi ha tanta quantitat d’informació diferent, que al final és molt difícil saber que creure i que no.
Aquesta situació és molt fàcil de comparar amb l’antiguitat, sobretot amb l’època on la mitologia era un tema essencial per la població. Podem comparar aquells mites sobre monstres i éssers fantàstics amb les diferents històries i versions que el mitjans de comunicació ens expliquen actualment sobre el coronavirus. És cert que abans un dels principals factors d’aquesta incertesa era la falta de comunicacions, i en el cas actual, crec que l’és l’excés d’aquesta, però el problema segueix sent el mateix: què ens hem de creure i què no? Què és veritat i què no? És complicat saber-ho.
Un dels monstres de la mitologia que més m’agrada és la Medusa, Μέδουσα en grec. Des de petita els meus pares m’han llegit contes que parlaven sobre mitologia, però els que parlen d’ella són els que més m’han marcat. Es tracta d’un monstre que el que feia era convertir en pedra a totes aquelles persones a les que mirava fixament.
Aquest article, tan adaptat als temps actuals, al·ludeix a una de les nostres preocupacions més grans globalment. Parlo sobre la pandèmia del Covid-19, la monstruosa malaltia que ens ha afectat a tots, sigui de forma directa o indirecta. Va ser batejat amb el nom “coronavirus” degut a la forma de la seva superfície que imita una corona solar, si l’observem amb un microscopi.
El virus ha sembrat la por, lligada a una terrible incertesa, arreu de tota la població mundial. I no és precisament això -el desconeixement, la inseguretat- allò que engendra els nostres terrors? Tal i com afirma aquest article, l’ésser humà sempre, al llarg de la història, ha buscat una explicació, un símbol o una representació per a aquestes temences amagades de la raó. Un exemple excelent d’això és la mitologia dels pobles antics. Els grecs i posteriorment els romans han elaborat històries fantàstiques i fascinants per explicar els esdeveniments del món natural del seu voltant, però en les seves mitologies també hi havia lloc per a la por. Aquesta es manifestava metafòricament en forma de monstres terribles, que perseguien i sotjaven els éssers humans sota una amenaça constant, al igual que el microscòpic monstre que anomenem coronavirus.
El poble grec i romà va crear amb la seva rica imaginació milers de monstres que van incloure en els seus relats mitològics. Però puc posar un exemple ben curiós, el de Caribdis, que tots coneixem per la lectora de l’Odissea, amb el nom de Χάρυβδις. En la mitologia, aquest monstre marítim té forma d’un gran remolí abismal, semblant a una boca amb dents. El monstre s’empassava i vomitava tres vegades qualsevol cosa que passés a prop seu. Caribdis em sembla l’exemple més clar de què molts -per por a afirmar que tots- els fantàstics monstres que trobem en la mitologia grecollatina neixen, irònicament, de la realitat. Caribdis era un ésser metafòric que representava perills als que s’enfrontaven els mariners en passar per l’estret de Messina, entre Itàlia i Sicília.
Molt ben explicat, Marta, es nota que tens clar el simbolisme que amaguen els mites. I això de l’Estret de Messina, de què em sona? Se’m fa com molt recent. Amb el permís de l’Alfonso, t’ho comptaré també com a tasca TIC de Grec.
Com molts dels comentaris anteriors, la imatge que tenim a l’inici de l’article tracta d’un virus nomenat “coronavirus”, aquest virus va ser detectat per primer cop a la Xina. Aquest és un tema que jo personalment he viscut de molt a prop degut a que la majoria de la meva família viu allà. A l’inici d’aquesta pandèmia, em recordo que patia molt per la salut de les meves àvies i els meus familiars, ja que vivien relativament a prop del “focus inicial” i que sempre els trucava per veure com estaven, per sort estan bé. Però a mesura que s’anava estenent per tot el món, els papers es van invertir i ara eren ells els que es preocupaven per nosaltres.
Té gràcia que l’article parli del coronavirus com un monstre perquè els xinesos des de fa mesos ja li havien posat el mot de “el monstre invisible” (traducció literal) per lo perillós que podia ser per la gent gran, els infants i les persones amb un dèbil sistema immunològic. La història es torna a repetir perquè fa uns quants anys va passar una situació similar, el SARS, però aquesta no va afectar mundialment.
Aquest virus ha provocat molta por en la majoria dels països, ha provocat una gran incertesa, una crisi global, milers de morts, familiars dessolats… Com deia el mot, estem lluitant contra un monstre que no es veu, que no sabem com eliminar-la, que no sabem si tornarà a mutar. Però, el que sí que sabem és que hi ha herois que estan disposats a sacrificar la seva salut per ajudar als altres, igual que en els mites clàssics on també hi havia herois que se sacrificaven per ajudar al seu poble lluitant contra un monstre.
Sóc una fanàtica de les històries i llegendes de l’època clàssica i fa poc vaig llegir un llibre que tenia relació amb la mitologia grega i allà mencionava a Hipocamp o cavallet marí que en la mitologia grega es travava d’un cavall marí que des de la part inferior del cos tenia forma de cua de peix. Vivia tant en aigües dolces com salades i podia respirar aire. Eren herbívors i s’alimentaven d’algues. Aquest ésser apareix en poemes homèrics com a símbol de Posidó, la carrossa del qual era tirada sobre la superfície dels oceans per veloços i bells corsers. Eren considerats els salvavides de la mar, perquè amagaven a qualsevol persona (principalment pescadors) que queia a l’aigua. Homer és un dels primers a descriure a aquest ésser en la Ilíada. Apol·loni de Rodes també ho va descriure en el seu poema èpic “Argonáuticas”. Altres autors grecs que fan referència a aquest ésser són: Virgili en les Geòrgies i Eurípides en Andròmeda. Altres monstres que he trobat són l’au fènix, els sàtirs, Agros (el monstre dels 100 ulls) i moltes més.