Un conte àrab descriu la història de dos somnis. En el primer, un home somia amb una ciutat, un carrer, una casa, un hort, un pou i un tresor en el seu interior. És tan real el paisatge, tan nítida la imatge, que abandona casa seva i marxa a la seva recerca.

El conte descriu les alegries i infortunis d’aquest home per trobar aquesta ciutat, aquest carrer i la casa.

Al final, i en contra de tota lògica, les troba però dins del pou no hi ha cap tresor. Pitjor encara, allà s’havien reunit uns lladres i quan entren els soldats a prendre’ls, se l’emporten a ell també, creient que era un d’ells.

Finalment, quan és interrogat pel capità que comandava els soldats, li explica que ell no te res a veure amb aquests delinqüents i li explica, amargament, el seu somni.

El capità el mira compadit i li recrimina la seva credulitat, malgrat li confessa que l’entén perfectament: ell va tenir un somni igual fa molts anys i a punt va estar de sortir a la recerca del tresor que se li prometia, però, gràcies a Alà -sol Ell és Misericordiós-, va ser prudent, es va quedar a la seva ciutat i ara gaudeix de ser, ni més ni menys, que capità de la guàrdia.

El va deixar marxar, però abans li va explicar els nítids detalls del seu propi somni. El primer home, a mida que anava escoltant el relat va anar reconeixent en el paisatge descrit, la seva pròpia ciutat, el seu carrer, la seva casa, el seu hort i el seu pou. Així que va tornar a casa va comprovar, finalment, que allà estava el tan apreciat i anhelat tresor.

(Adaptat d’internet)