Què passa a l’adolescència?

Sovint es diu que l’adolescència és aquella edat en què es deixa de ser un nen però encara no s’és un adult. De fet l’adolescència és el trànsit de la infància a l’edat adulta. Durant aquest procés, el noi o la noia anirà adquirint una major independència i seguretat en ell mateix. Però per poder-la adquirir, abans s’haurà de desfer de la dependència que té dels adults. I per arribar a tenir un criteri propi, també haurà de rebutjar les opinions dels pares i fer valer les seves pròpies. En conseqüència, la tradicional rebel·lia que mostren els adolescents envers els pares i l’autoritat en general, no l’hem de veure com un problema, sinó com un pas necessari per tal que aquell nen o nena creixi i arribi a fer-se un adult, amb pensament i opinions propis, i capaç de valer-se per ell mateix.

Veiem quines són les característiques generals més comunes en els adolescents:

• Ja no es considera un nen, i per tant no vol ser tractat com a tal. No vol formar part del món dels petits, rebutja tot allò que li recorda la seva infància, no vol que li preguntin per l’escola, no vol que el facin anar a dormir, etc… Se sentirà ofès davant qualsevol observació nostra, per petita que sigui, especialment si la fem davant d’altres nens.
• El desig d’independència i llibertat que experimenten és un procés natural. Els adults no ens hi hem d’interposar; seria dolent per a ell.
• Per una altra banda, l’adolescent està patint un canvi físic molt important (la pubertat). Aquest canvi el fa sentir insegur; l’hem de convèncer i tranquil·litzar de què el resultat final serà positiu.
• Aquest canvi físic ha provocat que, de sobte, totes les hormones del cos es posin en funcionament; l’activitat hormonal explica en part els bruscos i sobtats canvis d’humor que pateixen els adolescents. Els adults hem de tenir paciència davant d’aquests canvis d’humor inexplicables i sense fonament. Ja hem dit que són propis d’aquesta “tempesta” interior que està vivint, i que li dificulta de vegades controlar els seus impulsos i sentiments.
• Fins i tot l’adolescent s’estranya del seu propi comportament. Té la impressió de no ser ell mateix, pensa que aquells gestos i actituds no són seus, no entén lo que li està passant. Però difícilment afirmarà aquests sentiments. Ell sap que el seu comportament no està bé, però tanmateix no acceptarà els retrets o les reprimendes, que en general li produiran la sensació de ser un incomprès.
• Els adolescents intenten afirmar la seva pròpia personalitat oposant-se (sovint de manera inadequada i maldestre) a tot el que signifiqui tradició, conformisme i criteri dels adults. L’adolescent poques vegades té un pensament propi i reflexiu; la prova està en què pot canviar d’opinió sobre algun fet d’un dia per l’altre. Sempre es col·loca, instintivament, en l’opinió contrària a allò que pensin els pares, però sense saber raonar el perquè. No saben molt bé el que volen, però saben que ha de ser diferent del que vulguin els pares.
• En l’àmbit afectiu i familiar es mostren indiferents i fins i tot molestos amb les manifestacions d’afecte dels seus pares (petons, carícies, abraçades,…), especialment si es produeixen al davant d’altres nois o noies de la seva edat. El que ells volen és no tan sols ser estimats, sinó estimar per sí mateixos i triar les seves pròpies amistats, naturalment, fora de casa.
• Mostren un gran egoisme i indiferència amb els membres de la família. En canvi, són capaços de mostrar una autèntica dedicació pels altres, pels que no pertanyen a la família, pels pobres i necessitats, pels ideals,…
• Per això aquesta època és un bon moment per a orientar-los, sense imposar-ho mai, cap a una associació juvenil que es basi en uns adequats ideals i valors. Possiblement s’hi dedicaran amb un interès i un esforç que ens sorprendrà. Però és molt positiu per a ells; aquest donar-se als altres els ajuda a retrobar l’equilibri.
• També és freqüent en aquesta època el viure una passió amorosa idealitzada: s’enamoren d’un professor o professora, un cantant, un esportista,… Si aquesta passió es viscuda amb naturalitat i d’una manera sana, sense excessives obsessions, no cal amoïnar-se; el moment passional passarà per sí sol.
• Els pares no s’han d’estranyar si els fills adolescents ja no volen sortir amb ells. Els fills necessiten trobar el seu propi camí. Lo important és que allò que interessa als fills no sigui perillós per a la seva integritat moral i física.
• L’adolescent és capaç d’entusiasmar-se per una cosa insignificant de la mateixa manera que ho fa per les coses grans i magnífiques. Els adults no hem de menysprear mai ni fer comentaris negatius sobre el que valoren els nois, sempre i quan no signifiqui un perill per a ells. Si fem un comentari burleta d’una cosa que per a ell té valor, aquest pot sentir-se ferit i trist, ja que són molt susceptibles.
• Són molt gelosos de la seva autonomia, per la qual cosa hem de tenir cura de respectar la seva independència, intimitat, espai i temps. Sobretot que no se sentin vigilats, perquè només s’aconsegueix que es repleguin en sí mateixos i es tanquin més. Al vigilar-lo, l’únic que aconseguim és que pensi que no li tenim confiança. Són molt suspicaços: si els vigileu se n’adonaran. No es tracta de vigilar-lo, sinó de velar per ell, perquè assoleixi el màxim de les seves qualitats i oportunitats.
• Els pares els han de donar l’oportunitat de què participin de forma activa en les decisions que afectin a la vida en comú de la família. D’aquesta manera aconseguiran que el fill adolescent se senti lligat a l’àmbit familiar i no es desvinculi del tot. Quant més participen en les decisions i més responsabilitat se’ls dona, menys busquen fora la llibertat, ja que l’estan aconseguint dins de la família.
• Descobreix la intimitat, i té tendència a la introspecció. A l’adolescència es descobreix que un és diferent, i s’intenta accentuar aquesta diferència. Es dóna així la recerca d’una conducta original.
• Descobreix també el seu món interior, i busca aïllar-se del món que l’envolta i crear un món imaginari, un món ideal propi al marge de la realitat. Un món interior que protegeix tancant-se en sí mateix.
• Feblesa de voluntat. Li costa fer les coses, mostra una actitud cansada davant les dificultats de la vida ordinària. Es dedica amb entusiasme a tot allò que desperta el seu interès, però no així amb tot allò que toca fer per obligació.
• És impacient. Vol aconseguir les coses ja, aquí i ara. Tendeix a lo immediat i fàcil, i li falta constància per acabar el que comença.
• El seu pensament està tenyit pels seus sentiments. Posa molta càrrega afectiva en lo que pensa i diu. Per això és molt radical en els seus judicis i dogmàtic en les seves afirmacions. Li falta capacitat de matisar: per ell tot és blanc o negre, sense postures intermitges.
• Sobretot, quan es presentin manifestacions d’independència, d’autonomia, hem de reaccionar sense enfadar-nos, sense drames ni escenes fora de to.
• En aquesta etapa és necessària, més que mai, la persuasió i el diàleg, evitant les imposicions. Heu de saber escoltar, comprendre, dedicar temps. En aquesta època serveixen de poc les postures autoritàries; la única autoritat que podem mantenir és una autoritat moral, però per tenir-la cal que l’adolescent tingui confiança en nosaltres.
• Quan vulgueu aconseguir una cosa d’ells, apel·leu als motius més elevats; no us recolzeu en arguments exclusivament pràctics; malgrat les aparences, estan a l’època dels idealismes desinteressats.
• En termes generals, eviteu el burlar-vos d’ells; mostreu-vos compassius; més encara, feu-los sentir que els enteneu. Conservareu d’aquesta manera davant d’ells la vostra autoritat moral, que tant necessiten sense saber-ho, per encaminar-los correctament vers la edat adulta.

Referències:

• http://www.jouscout.com/adolesc.htm
• Adolescència.