Aquest bloc sobre la Història de la Catalunya Medieval aglutina dues unitats didàctiques que es desenvolupen durant el segon i tercer trimestre del 2n curs de l’ESO:
* La Catalunya Pre-feudal
* La Catalunya Feudal
Abans de començar a treballar els continguts d’aprenentatge propis de la matèria i de les unitats didàctiques es destina una sessió per explicar la metodologia que es seguirà amb pel desenvolupament dels temes.
Unitat didàctica: La Catalunya pre-feudal
Objectius d’aprenentatge
- Explicar les característiques dels comtats que integraven la Marca Hispànica.
- Conèixer el procés d’independència dels francs i la formació d’una nova entitat política de fet.
- Entendre les característiques de la societat pagesa pre-feudal.
- Analitzar i interpretar fonts primàries i secundàries per entendre les causes i conseqüències dels fets històrics.
- Saber els esdeveniments més importants dels personatges destacats de l’època pre-feudal.
Criteris d’avaluació
1. Saber situar en l’espai i en el temps les diverses formacions socials i polítiques que es van succeir a la Catalunya pre-feudal.
2. Analitzar l’evolució i les característiques pròpies dels pagesos dels segles IX i X.
3. Exposar detalladament el procés d’independència dels comtats catalans respecte els francs.
4. Interpretar textos històrics primaris i secundaris i saber triar els aspectes més rellevants, integrar-los en un esquema o síntesi del tema fent servir el vocabulari adequat.
Continguts d’aprenentatge
1. La formació de la Marca Hispànica
b. L’organització de la Marca Hispànica
a. Guifré el Pilós (Història de Catalunya amb cançons)
3. El camí cap a la independència de la Catalunya Vella
a. Els successors de Guifré el Pilós (897-947)
b. La independència de fet de la Catalunya Vella
c. Carta d’Hug Capet al comte Borrell (988) (Documents)
d. L’administració dels comtats
4. La societat de pagesos lliure (IX-X)
a. La repoblació (segles IX-X)
b. Carta de població de Cardona (Documents)
Competències bàsiques
|
COMPETÈNCIES GENERALS |
Competència comunicativa i audiovisual |
• Conceptes i vocabulari necessaris per l’estudi de l’època. • Fer resums, descripcions, saber relacionar conceptes.
|
|
Aprendre a aprendre |
• Completar quadres cronològics, esquemes i resumir-hi informació. • Interpretar mapes. |
|
|
Tractament de la informació i competència digital |
• Conèixer les principals fonts d’informació a Internet sobre l’edat mitjana a Catalunya. • Comparar diferents fonts per trobar-hi semblances i diferències. • Utilitzar fonts escrites, materials i iconogràfiques per obtenir informació. • Comparar i interpretar mapes i gràfics. |
|
|
Competència social i ciutadana |
• Reflexionar críticament sobre l’evolució de Catalunya a l’edat mitjana. • Valorar la importància dels trets de cultura i identitat del llegat medieval per a la societat catalana actual. |
|
|
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES |
Competència temporal |
• Precisar el context espaciotemporal en què es va desenvolupar la Catalunya pre-feudal. • Interpretar mapes històrics i elaborar eixos cronològics. • Saber reconèixer semblances i diferències amb altres processos paral·lels en el temps. |
|
Pensament social |
• Formular hipòtesis sobre la manera de viure dels diferents grups de la socials a la Catalunya pre-feudal. • Analitzar la problemàtica de la societat catalana en el seus orígens i les respostes que s’hi van donar. |
Temporització
Aquesta unitat es desenvoluparà a la segona avaluació i constarà de 6 sessions:
SESSIÓ 1
Es treballaran les dues entrades localitzades dins l’etiqueta La Formació de la Marca Hispànica:
1- La conquesta carolíngia
A través d’un text explicatiu i de l’anàlisi d’un mapa sobre els comtats catalans a finals del segle IX, els alumnes estudien i comprenen el domini musulmà a Catalunya i la conquesta territorial dels carolingis que configurarà un panorama diferent a cada banda de la Marca Hispànica.
2- L’organització de la Marca Hispànica
La necessitat d’administrar i organitzar el territori conquerit és la premissa que es vol fer entendre a l’alumnat. Per a treballar-ho s’utilitza un text explicatiu i un quadre amb els diversos reis carolingis que dominaren el territori català.
SESSIÓ 2
Abans de començar els nous continguts, es corregeixen els exercicis del dia anterior escollint tres blocs dels alumnes a l’atzar.
Per conèixer la figura del comte català Guifré el Pilós, s’escolta i es llegeix la cançó Guifré el Pilós que es troba a l’etiqueta Història de Catalunya amb cançons. Un cop feta l’activitat en tot el grup classe, es fan preguntes orals per assegurar que tot l’alumnat ha entès la història del comte català.
A continuació, es localitza l’entrada L’obra de Guifré el Pilós, dins l’etiqueta L’època de Guifré el Pilós, per treballar més concretament quines foren les accions més destacades d’aquest comte. A part d’un text, hi trobem imatges del Castell de Cardona i del monestir de Sant Joan de les Abadesses i d’un enllaç (http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/marca-hispanica) que ajudaran als alumnes a fer els exercicis de l’apartat. A més, també serà necessari que recorrin a la Vikipèdia per a resoldre l’activitat 3.
SESSIÓ 3
Abans de començar els nous continguts, es corregeixen els exercicis del dia anterior escollint tres blocs dels alumnes a l’atzar.
En aquest sessió, es treballaran les dues primeres entrades localitzades dins l’etiqueta El camí cap a la independència de la Catalunya Vella:
1- Els successors de Guifré el Pilós (897-947)
Aquesta entrada és introductòria i es demana als alumnes que deixin un comentari explicant quina és la idea més important del text per entendre el camí d’independència que seguirà la Catalunya Vella.
2- La independència de fet de la Catalunya Vella
En un primer instant, es fa la lectura acurada del text didàctic que mostra els passos que va seguir Borrell II per esdevenir el primer comte català que es negà a renovar el pacte de fidelitat amb els reis francs i, establint així, una independència de fet dels comtats del Casal de Barcelona. Ens trobem amb un mapa dels comtats catalans en el moment en què esdefingueren independents del rei Capet, que ajudarà a respondre les tres preguntes plantejades.
A més, s’inclou una font primària (adaptada als alumnes de 2n d’ESO) per a contextualitzar la decisió del comte Borell II. Es tracta de la Carta del rei Hug Capet a Borrell II que els alumnes localitzen a l’etiqueta Documents. Aquesta carta és llegida i analitzada a classe, i posteriorment els alumnes en realitzen un breu qüestionari.
SESSIÓ 4
Abans de començar els nous continguts, es corregeixen els exercicis del dia anterior escollint tres blocs dels alumnes a l’atzar. Considerant la dificultat dels conceptes anteriors, s’entén que poden haver sorgit dubtes i preguntes després de la realització dels exercicis i per tant, només es treballa una entrada, la darrera de l’etiqueta El camí cap a la independència de la Catalunya Vella, que porta per títol L’administració dels comtats. En aquest apartat, els alumnes tenen dos recursos web sobre les parts i la construcció d’un castell. (http://www.vegueries.com/monografics/cast_fortalezaCAT.asp – http://www.vegueries.com/monografics/cast_construccioCAT.asp)
SESSIÓ 5
Abans de començar els nous continguts, es corregeixen els exercicis del dia anterior escollint tres blocs dels alumnes a l’atzar.
En aquest sessió, es treballarà la primera entrada localitzada dins l’etiqueta La societat de pagesos lliures (IX-X), amb el títol La repoblació (segles IX-X).
Aquest apartat inclou un text explicatiu sobre el sistema d’aprisió i les cartes de població, i no hi ha activitats específiques sinó que es demana que els alumnes deixin un comentari oferint la seva opinió argumentada sobre la possibilitat que tenien els pagesos de traslladar-se a una zona de frontera o quedar-se a viure als Pirineus.
Per a treballar més detalladament el concepte de Carta de Població, els alumnes han de realitzar els exercicis que troben a l’entrada Carta de Població de Cardona dins l’etiqueta Documents.
SESSIÓ 6
Abans de començar els nous continguts, es corregeixen els exercicis del dia anterior escollint tres blocs dels alumnes a l’atzar.
Per a finalitzar la unitat didàctica, es treballa la darrera entrada Els pagesos (IX-X) dins l’etiqueta La societat de pagesos lliures (IX-X) on han de descriure la imatge que simbolitza un habitatge pagès, el mas.
S’aprofita aquesta sessió per a resoldre dubtes abans de la prova escrita final de la unitat didàctica.
SESSIÓ 7
La darrera sessió es destina a la realització d’una prova escrita per determinar si l’alumnat a assolit els objectius d’aprenentatge.
Unitat didàctica: La Catalunya feudal
Objectius d’aprenentatge
- Comprendre la transformació social i política que conduí al naixement del feudalisme en els comtats catalans.
- Entendre la violència feudal com a nova forma de relació entre estaments.
- Conèixer la tasca pacificadora de l’Església i el seu màxim impulsor: l’Abar Oliba.
- Explicar les característiques de la societat feudal i les noves formes de servitud i règim de tinença.
- Conèixer el procés d’unió del regne d’Aragó i del Casal de Barcelona i descriure’n la importància política i econòmica.
- Saber les primeres expedicions de conquesta de la Corona catalanoaragonesa: Occitània
- Analitzar i interpretar fonts primàries i secundàries per entendre les causes i conseqüències dels fets històrics
Criteris d’avaluació
1. Saber situar en l’espai i en el temps les diverses formacions socials i polítiques que es van succeir a la Catalunya feudal.
2. Determinar les noves relacions socials i mètodes de relació que s’estableixen entre els diversos estaments i extreure’n conseqüències.
3. Jutjar el paper pacificador de l’Església i valorar-ne la importància dins el context històric i social corresponent.
4. Analitzar l’evolució i les característiques pròpies dels pagesos dels segles XI i XII.
5. Exposar detalladament el procés d’unió del regne d’Aragó i del Casal de Barcelona, així com també descriure’n les conseqüències.
6. Interpretar textos històrics primaris i secundaris i saber triar els aspectes més rellevants, integrar-los en un esquema o síntesi del tema fent servir el vocabulari adequat.
Continguts d’aprenentatge
1. El Casal de Barcelona: pèrdua i recuperació de l’autoritat comtal
a. Els successors de Borrell II: pèrdua d’autoritat comtal
b. Ramon Berenguer I, la recuperació de l’autoritat comtal
c. La conquesta de la Catalunya Nova
2. El naixement del feudalisme a Catalunya
a. La formació de la societat feudal (XI-XII)
b. Drets feudals del bisbe d’Urgell, Guillem Guifred, a la seva senyoria de Sanaüja (documents)
c. La justícia feudal: les ordalies
d. Judici a Tuixent l’any 1081 (documents)
e. El paper pacificador de l’Església
f. La Pau i Treva de Vic (document)
3. Una nova condició pagesa: la servitud
a. Servitud i condicions de la tinença (XI-XII)
4. La unió amb Aragó i l’expansió a Occitània
b. Catalunya i Aragó (Història de Catalunya amb Cançons)
d. Els acords matrimonials entre Ramon Berenguer III i Dolça de Provença (documents)
Competències bàsiques
|
COMPETÈNCIES GENERALS |
Competència comunicativa i audiovisual |
• Conceptes i vocabulari necessaris per l’estudi de l’època. • Fer resums, descripcions, saber relacionar conceptes. |
|
Aprendre a aprendre |
• Completar quadres cronològics, esquemes i resumir-hi informació. • Completar eixos cronològics. • Interpretar mapes. |
|
|
Tractament de la informació i competència digital |
• Conèixer les principals fons d’informació a Internet sobre l’edat mitjana a Catalunya. • Comparar diferents fonts per trobar-hi semblances i diferències. • Utilitzar fonts escrites, materials i iconogràfiques per obtenir informació. • Comparar i interpretar mapes i gràfics. |
|
|
Competència social i ciutadana |
• Reflexionar críticament sobre l’origen de la cultura pròpia. • Sentir empatia per les persones i els problemes d’una altra època. • Reflexionar críticament sobre l’evolució de Catalunya a l’edat mitjana. |
|
|
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES |
Competència temporal |
• Precisar el context espaciotemporal en què es va desenvolupar la Catalunya feudal. • Interpretar mapes històrics i elaborar eixos cronològics. • Saber reconèixer semblances i diferències amb altres processos paral·lels en el temps. |
|
Pensament social |
• Formular hipòtesis sobre la manera de viure dels diferents grups de la socials a la Catalunya feudal. • Analitzar la problemàtica de la societat catalana en el seus orígens i les respostes que s’hi van donar. |
Temporització
Aquesta unitat es desenvoluparà a la segona avaluació i constarà de 8 sessions:
SESSIÓ 1
Es treballaran dues de les tres entrades localitzades dins l’etiqueta El Casal de Barcelona: pèrdua i recuperació de l’autoritat comtal:
1- Els successors de Borrell II: la pèrdua d’autoritat comtal
A través d’un text explicatiu s’estudia el paper de Berenguer Ramon I i de la seva mare, Ermessenda de Carcassona, en el govern dels comtats catalans. Els alumnes han de respondre dos exercicis sobre aquests continguts i personatges històrics.
2- Ramon Berenguer I: la recuperació de l’autoritat comtal
Abans de començar la lectura del text d’aquesta entrada, es demana als alumnes que cerquin informació a la Vikipèdia dels seus successors com a comte de Barcelona i les seves esposes fins al seu besnét, Ramon Berenguer IV. A continuació, s’analitza el text explicatiu i s’exposa la revolta de Mir Geribert, nom del qual està lincat
les seves esposes fins al seu besnét, Ramon Berenguer IV. A continuació, s’analitza el text explicatiu i s’exposa la revolta de Mir Geribert, nom del qual està lincat a un enllaç explicatiu sobre el Castell d’Olèrdola (http://www.olerdola.org/olerdola/castell.htm). Els alumnes han de respondre dues activitats.
SESSIÓ 2
Abans de començar els nous continguts, es corregeixen els exercicis del dia anterior escollint tres blocs dels alumnes a l’atzar.
En aquesta sessió es finalitza el tercer document relatiu a l’etiqueta El Casal de Barcelona: pèrdua i recuperació de l’autoritat comtal, La conquesta de la Catalunya Nova. En aquest exercici els alumnes han de buscar un mapa de comarques actuals i de la Catalunya Vella i Nova per comparar-los.
També s’inicia el següent document: La formació de la societat feudal, que es localitza dins l’etiqueta El naixement de la societat feudal. Aquest text explicatiu serveix als alumnes per entendre el paper que jugaren els veguers en l’inici de la societat feudal. Per ajudar a entendre el concepte, s’adjunta una imatge d’una piràmide social dels estaments i un enllaç sobre els Usatges de Barcelona, de no obligada lectura i destinada a ampliar coneixements. (http://sites.google.com/site/futreee/)
SESSIÓ 3
Abans de començar els nous continguts, es corregeixen els exercicis del dia anterior escollint tres blocs dels alumnes a l’atzar.
La primera font primària a analitzar és el recull dels Drets feudals del bisbe d’Urgell, Guillem Guifred, a la seva senyoria de Sanaüja que es localitza a l’etiqueta Documents. A partir de la lectura d’aquest document es demana a l’alumnat que valori i classifiqui les diferents càrregues que patien els habitants d’aquesta senyoria.
Tot seguit s’analitza una altra font primària, El judici a Tuixen l’any 1081, que és un clar exemple sobre els judicis de Déu. Abans però, s’explica als alumnes La justicia feudal: les ordalies, entrada localitzada dins de l’etiqueta El naixement del feudalisme a Catalunya. En aquests dos apartats, complementaris, els alumnes han de valorar i argumentar el nivell de corrupció de la justícia feudal i determinar si, per ells, aquest sistema judicial és just o no.
SESSIÓ 4
Abans de començar els nous continguts, es corregeixen els exercicis del dia anterior escollint tres blocs dels alumnes a l’atzar.
Després d’haver observat l’alt grau de violència que es respirava a la societat feudal, l’Església, amb l’abat Oliba al capdavant, intentà frenar aquestes actituds. Primerament, es llegeix el text El paper pacificador de l’Església, ubicat dins l’etiqueta El naixement del feudalisme a Catalunya per conèixer quines eren les accions que l’abat Oliba va engegà per controlar la situació. Per exemplificar aquestes accions, s’ofereix la lectura La Pau i Treva de Vic, dins de Documents.
SESSIÓ 5
Abans de començar els nous continguts, es corregeixen els exercicis del dia anterior escollint tres blocs dels alumnes a l’atzar.
En aquesta sessió s’explica el canvi viscut en el camp a rel de la revolució feudal i com afectà a la vida dels pagesos, que veieren com perdien els seus alous per convertir-se en camperols en règim de tinença. La lectura i el document que ens permetrà conèixer aquests fets és Servitud i condicions de tinença, localitzat en l’etiqueta Una nova condició pagesa: la servitud.
SESSIÓ 6
Abans de començar els nous continguts, es corregeixen els exercicis del dia anterior escollint tres blocs dels alumnes a l’atzar.
Per iniciar l’explicació sobre la unió de Catalunya i Aragó, s’escoltarà i llegirà a classe la cançó Catalunya i Aragó localitzada a Història de Catalunya amb cançons. Tot seguit es passarà a la lectura i anàlisi del text La unió amb Aragó dins l’etiquetaLa unió amb Aragó i l’expansió a Occitània. Per realitzar els exercicis els alumnes tenen un mapa històric sobre els límits geogràfics d’ambdós territoris i de les diferents etapes de conquesta.
SESSIÓ 7
Abans de començar els nous continguts, es corregeixen els exercicis del dia anterior escollint tres blocs dels alumnes a l’atzar.
Per finalitzar la unitat, els alumnes llegiran un text sobre l’expansió catalana a Occitània per valorar-ne el rèdit polític i militar d’aquelles aventures en terres ultrapirinenques. El text porta per títol El somni occità i està ubicat a l’etiqueta La unió amb Aragó i l’expansió a Occitània. En una de les preguntes es demana a l’alumnat que cerqui informació sobre què va ser el catarisme, i se’ls hi ofereix un recurs web: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/07/22/de-l%E2%80%99expansio-ultrapirinenca-als-inicis-de-l%E2%80%99expansio-mediterrania/
L’última font primària que es treballa en aquesta unitat és L’acord matrimonial entre Ramon Berenguer III i Dolça de Provença, ubicat a l’etiqueta Documents.
S’aprofita aquesta última sessió per a resoldre dubtes abans de la prova escrita final de la unitat didàctica.
SESSIÓ 8
La darrera sessió es destina a la realització d’una prova escrita per determinar si l’alumnat a assolit els objectius d’aprenentatge.