Europa en crisi

A mitjan segle XIV es va acabar l’etapa d’expansió econòmica dels segles XI, XII i XIII i s’inicià una etapa de depressió. Els historiadors fan servir l’expressió crisi baixmedieval per a referir-se a aquest període de depressió i dificultats que es viurà a Europa durant els segles XIV i XV.

Expansió i depressió

L’expansió es caracteritza per…

La depressió es caracteritza per…

Creixement de la població

Disminució del nombre d’habitants

Augment del consum

Reducció del consum

Increment de la producció

Estancament o disminució de la producció

Ampliació del comerç

Estancament o disminució del comerç

Expansió territorial

Pèrdua de força militar

Un exemple de crisi social: la Jacquerie

Les males collites, la pressió exercida pels senyors feudals sobre els pagesos i la puja d’impostos decretada per molts reis van afavorir l’esclat de nombroses revoltes pageses arreu d’Europa.

Revolta pagesa a París, La Jacquerie

Un de les revoltes més importants va tenir lloc al nord de París l’any 1358, i es coneix amb el nom de Jacquerie, un nom despectiu que utilitzaven els nobles per referir-se als pagesos. Va ser una revolta violenta contra els nobles, provocada per l’oposició dels pagesos al pagament d’impostos feudals. La revolta va ser reprimida durament. Segons textos històrics, els pagesos consideraven els nobles com a traïdors i apostaven per destruir-los a tots. Armats amb bastons i ganivets, atacaven les cases dels nobles, els robaven, els hi cremaven les cases i mataven els nobles.

Una crisi política: la Guerra dels Cents Anys

La guerra dels Cents Anys va ser un conflicte que enfrontà Anglaterra i França entre el 1337 i 1453. La guerra s’originà arran de la mort de Carles IV de França, que no deixà successió. Les institucions franceses van atorgar la corona a Felip de Valois. El rei d’Anglaterra, que era a la vegada vassall del rei francès, no acceptà aquesta decisió i va reclamar per a ell el tron del regne francès.

Davant la negativa dels francesos a acceptar el rei anglès, els anglesos envaïren França i arribaren a dominar més de tres quartes parts del territori, fins i tot la capital, París. Després de més de cent anys de conflicte, la victòria fou per als francesos, que obligaren els anglesos a anar-se’n.

El final de l’Imperi Bizantí

Durant la Baixa Edat Mitjana (XIV-XV) va sorgir una nova potència a l’Europa oriental: l’Imperi otomà o turc. Es tractava d’un Estat musulmà que s’estava expandint a costa dels regnes cristians dels Balcans. Les conquestes turques van culminar l’any 1453 amb l’ocupació de Constantinoble i la caiguda de l’Imperi Bizantí.

Europa al final del segle XV

Activitats

1- Quines causes van provocar la Jacquerie?

2- Quin fet destacat va protagonitzar l’Imperi Otomà al final de l’Edat Mitjana?

3- La Baixa Edat Mitjana va ser una etapa d’expansió o una etapa de depressió?

Comanda comercial

Sia de tots coneguts que nosaltres, en Bernat Cantull i en Guillem Bos, coneixem a tu, n’Arnau de Puig, que duem una comanda teva en el present viatge que realitzem per Romania (Imperi Bizantí), trenta lliures en moneda de Barcelona invertides en mitja part de tota la mercaderia que portem al vaixell, que consisteix en draps de França, oli, paper… De tots els guanys que Déu permeti de treure a la teva comanda, tinguem nosaltres la quarta part i tu en rebis les tres restants.

Activitats

1- Assenyala qui és en aquesta societat el soci capitalista (aporta els diners) i qui són els mercaders.

2- Per què n’Arnau Puig ha de rebre tres quartes parts de la inversió i els altres dos socis, una quarta part?

3- Quan creus que s’acabarà aquesta societat?

Barcelona, potència econòmica de la Mediterrània

Les principals ciutats europees eren centres del gran comerç, és a dir, nuclis d’intercanvi de mercaderies procedents de terres llunyanes, com les espècies. L’ús de monedes d’or i plata i d’instruments com la lletra de canvi van facilitar aquest comerç.  També en aquesta època es van crear les comandes comercials, societats que tenien com a objectiu vendre en un port llunyà un volum de mercaderia determinada. Aquestes societats eren formades per una persona que hi aportava diners, un mercader i un capità d’embarcació, i els beneficis es repartien al final del viatge, segons el pacte acordat.

Rutes comercials medievals

L’expansió de la Corona d’Aragó va fer de la Barcelona dels segles XIII i XIV una de les grans potències comercials de la Mediterrània. La força comercial de Barcelona va portar el rei Pere el Cerimoniós (1336-1387) a bastir unes drassanes i a ampliar l’antiga muralla. També es van construir bona par dels edificis que avui formen el Barri Gòtic de la ciutat.

Per defensar els interessos dels mercaders catalans es va crear el consolat de mar, un organisme que resolia problemes comercials i marítims i que va recollir les lleis i els costums del comerç marítim català en el Llibre del consolat de mar. També es van establir cònsols d’ultramar a les principals ciutats on es negociava.

A mitjan segle XV els comerciants catalans que actuaven a la Mediterrània occidental començaren a ser arraconats per genovesos i marsellesos, alhora que els turcs en dificultaven el comerç per la Mediterrània est.

Principals rutes comercials que sortien de Barcelona als segles XIII i XIV

Nom de la ruta

Principals ports

Exportacions

Importacions

Mediterrània occidental

Barcelona, Mallorca, Sicília, Bugia, Tunis, Alger, l’Alguer

Teixits, oli, armes

Cereals, plata, or, esclaus

Mediterrània oriental

Constantinoble, Alexandria, Damasc

Teixits, metalls, oli, fruites seques, armes

Espècies, perfums, teixits de seda

Atlàntic nord

Sevilla, Lisboa, Anvers, Bruges

Espècies, armes, seda, perfums

Teixits, metalls

Activitats

1- Què era el Consolat de mar?

2- Quins productes importava Barcelona als segles XIII i XIV?

3- Per què l’imperi comercial català va decaure al segle XV?

4- Quin rei català ordenà la construcció de les drassanes?