UN CONTE PER LA PAU
“LA LLEGENDA DE L’ARC DE SANT MARTÍ”
Diuen que fa molt de temps tots els colors van començar a barallar-se per veure qui era el més important, el més útil, el preferit..
El verd va dir: “No hi ha dubte de que jo sóc el més important. Sóc símbol de vida i d’esperança. M’han escollit per la gespa, els arbres, les fulles… Sense mi tots els animals es moririen. Mireu al vostre voltant i veureu que estic en la majoria de les coses”
El blau el va interrompre: “Tu només penses en la terra, però has de tenir en compte el cel i el mar. L’aigua és la base de la Vida, el cel dóna espai, pau i serenitat. Sense la meva pau només serieu aficionats.”
El groc va riure: “Vosaltres sou tan seriosos!! Jo porto al món somriures, alegria i calor. El sol és groc, la lluna és groga, les estrelles són grogues… Cada cop que mireu un girasol, el món sencer comença a somriure. Sense mi no hi ha alegria.”
A continuació va agafar la paraula el taronja: “Jo sóc el color de la salut i la força. Puc ser poc freqüent però sóc indispensable per les necessitats internes de la vida humana. Jo transporto les vitamines més importants, penseu en les pastanagues, les carbasses, les taronjes…No estic tota l’estona donant voltes, però quan pinto el cel de la matinada o del crepuscle, la meva bellesa és tan impressionant que ningú pensa en vosaltres.”
El vermell no podia aguantar-se més i va dir: “Jo sóc el color del valor i del prestigi. Estic disposat a lluitar per una causa. Porto foc a la sang, sense mi la terra estaria buida com la lluna. Sóc el color de la passió i del amor; de la rosa vermella, la flor de pasqua i la rosella.”
El lila es va posar vermell amb totes les seves forces i va dir: “Sóc el color de la reialesa i del poder. Reis, caps d’Estat, bisbes…m’han escollit sempre perquè sóc el símbol de l’autoritat i la sabiesa. La gent no em posa en dubte, m’escolten i m’obeeixen.”
El color indi va parlar molt més tranquil que els altres: “Penseu en mi, sóc el color del silenci. Segurament no comptareu amb mi, però sense mi tots seríeu superficials. Represento el pensament i la reflexió, el crepuscle i les aigües profundes. Em necessiteu per l’equilibri i el contrast, l’oració i la pau interior.”
Així va ser com els colors van estar presumint cadascun convençut de que ell era el millor. De cop va aparèixer raig de llum blanca i brillant. Hi havia llampecs, la pluja va començar a caure sense parar, els colors van començar a arraconar-se amb por, apropant-se els uns als altres buscant protecció.
La pluja va parlar: “Esteu bojos colors! Lluitant un contra vosaltres mateixos, intentant cadascun dominar a la resta! No sabeu que Déu us ha fet a tots? Cadascun de vosaltres per a un objectiu especial, únic i diferent. Ell us va estimar a tots! Agafeu-vos de les mans i veniu amb mi.”
“Déu us vol estendre a través del món en un gran arc de color, com a record de que us estima a tots, de que pugueu viure junts en pau, com a promesa de que està entre vosaltres, com a senyal d’esperança per el futur”.
I així va ser com Déu va fer servir la pluja per netejar el món, i va posar l’arc de Sant Martí al cel perquè quan el veieu, us enrecordeu de heu de tenir-vos en compte els uns als altres.
Mireu el bloc de l’any passat que també hi han coses molt xules!!!
Aquí teniu l’enllaç: