XERRADA PER A PARES, MARES, EDUCADORS…

“AIXÒ NO!”

Límits de 0 a 4 anys.

Les primeres crisis d’autoritat dins la família.

Com fer creure un nen petit? Ens sabem comunicar amb ells?

A càrrec d’Anna Iglesias

Lloc: Biblioteca Joan Vinyoli

Dia: 5 de novembre

Hora: a les 21’00h.

Preu:  Socis (gratuït) / No socis (2 euros)

Trobem que és un acte molt interessant, animeu-vos!!

Resum de la xerrada “Això no!”

Això no!

Límits de 0 a 4 anys

Escoles Bressol de Santa Coloma de Farners, novembre de 2009

Idees per a saber viure l’autoritat:

1. Creieu-vos que en sabeu i que ho podeu fer. Perquè els ulls i el gest us delaten més encara que les paraules, no podeu renyar i dir “això no” amb fermesa, mentre per dins penseu “ai pobret, mira quina cara de “susto” fa, que graciós que està”.
2. Confieu que el vostre fill/a ho pot fer millor, i ho farà, segur. Confiar i desitjar són dues actituds diferents, per aconseguir alguna cosa, una és relaxada, l’altra és ansiosa. No supliqueu. No justifiqueu, ni els justifiqueu. Feu l’esforç de l’objectivitat i d’agafar distància dels conflictes, per prendre’n consciència.
3. No els sobreprotegiu. Cal allunyar-los dels perills reals, però no els creieu més fràgils del que són, si no, no afavorim la seguretat en ells mateixos.
4. Poseu-los en el seu lloc: no es poden pensar que són els reis del món, que saben i poden fer tot, que poden decidir, que manen ells. No els permeteu l’accés a les coses que són dels adults i que no han de rementar, també han de tenir clar que ells no manen a casa seva, perquè és casa del pare i/o mare, (quan tu tinguis casa teva..).
5. Poseu-vos a la seva alçada i mireu-los als ulls quan voleu renyar-los o que us escoltin. El contacte visual és una eina imprescindible de comunicació i de recepció de missatges.
6. Recupereu per costum el siusplau, les gràcies, el bon dia… la bona educació.

Actituds encertades per respondre a problemes habituals:

• Objectiu: No cedir una requeria, manifesteu que no us agrada, aguanteu el xàfec, fermes, i si podeu, tanqueu després el conflicte.
• No rieu d’allò que ha fet malament, encara que resulti còmic: per a un nen/a petit/a riure d’un comportament és aprovar-ho.
• Acordeu com respondre els conflictes, el pare no pot desautoritzar la mare, ni al revés. Us heu de fer costat, i les diferències aclarir-les després, sense testimonis. Reflexioneu sobre què fareu si no es compleixen les normes establertes.
• No parleu estona i estona d’allò que fan malament, ni amb ells, ni amb altra gent davant d’ells, ni darrera d’ells tampoc, no manifesteu per costum davant dels altres la vostra impotència, no etiqueteu el/la nen/a “és molt dolent/a” “sempre…” “No sé què fer amb ell”. El que parlem i repetim també ens condiciona, ens ajuda a creure’ns-ho més.
• No inicieu geurres de poder amb la vostra criatura “a veure qui podrà més” (denota impotència, i ens cansem abans que ells).
• No amaneceu amb allò que no es pot complir. No amaneceu insistentment sense actuar.
• No feu xantatge emocional, si no el voleu rebre (no m’estimes, la mama es posa trista si… Ara no t’estimo, ets lleig…)
• No veneu com a alternativa el que és una obligació.
• No mentiu per aconseguir que es conformi: són petits, no tontos. I si la mare o el pare diu una mentida, vol dir que en pot dir més.
• Reprimiu amb conseqüència d’allò que ha passat. Sigueu lògics en els processos:  “Si no endreces aquesta joguina no ets prou gran per jugar amb ella” “Si no tens gana pel tall, no tens gana per les postres, ni galetes!” “Si fas un escàndol al súper, el proper dia no véns. O ” El pare ara mateix et porta al cotxe”
• No perdeu el control, sempre que podeu. Cridant es descarrega tensió, però es demostra manca d’arguments i no facilita l’enriquiment mutu. Respireu, allunyeu-vos un moment davant del conflicte, si teniu temps.
• Oferiu contrapartides, incentius raonables, per acompanyar algunes negacions. No això no, però podem fer allò altre.
  
• No abuseu premiant ni compreu lesactituds correctes “si fas això et donaré allò”.
• Feu servir la vitamina N en certs casos, no es pot ser flexible, feu servir el  “de totes formes” (Ja sé que tut no vols….però, de totes formes…)”
• Aviseu una estona abans, d’allò que s’ha de fer per força: “D’aquí a cinc minuts et vindré a buscar per marxar”
• Anticipeu-vos, si podeu, al conflicte. Tot sovint els conflictes es “veuen venir”, tellau la situació que l’està creant a temps.
• Analitzeu si es repeteixen sovint els mateixos conflictes a casa vostra, veieu si responen sovint a un mateix esquema. Penseu-hi i intenteu posar remei, avançant-vos un pas.
• Mai és recomenable l’ús de la violència.
• Enfadeu-vos i manifesteu-vos com a enfadats, quan els fills no ho fan el vostre gust, els hi podeu recordar, el que fan malament. I, si la mare està enfadada, no té humor d’explicar contes, potser fins el dia següent. Ells han de saber quan ho fan bé o malament,

I  sobretot:

Recupereu l’humor en quan pudeu, desprès del conflicte.

Gaudiu del bon rotllo sempre que el tingueu, mostreu-vos alegres, felicos i benhumorats en família.

Mimeu la parella i mimeu-vos a vosaltres mateixos, procureu la vostra tranquilitat i l’ambient de casa serà millor.

Anna Iglesias Coll

Gràcies Isabel per passar-nos aquesta “xuleta”!