L’altre dia vaig acompanyar uns amics a fer una visita a la ciutat. Així, doncs, jo no vaig poder anar a treballar. Les cosines no van venir perquè estaven malaltes. El seu pare tampoc no hi era. Vam agafar l’autobús perquè no teníem cotxe.
Font: EDU365.CAT DICTATS EN LÍNIA
Llegeix aquest poema i resol les activitats d’anàlisi que trobaràs a continuació:
Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.
Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.
Que al temps de l’estiu
niui l’oreneta
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.
Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.
Que es guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.
ACTIVITATS D’ANÀLISI DEL POEMA
1) Fes una primera lectura del poema i apunta’t al quadern les paraules desconegudes.
2) Busca al diccionari.cat o al diccionari (DIEC2) el significat de les paraules desconegudes i apunta’l al quadern.
3) Explica breument quin és el tema d’aquest poema.
4) Digues quants versos té aquest poema.
5) Digues quantes estrofes té aquest poema.
6) Té rima aquest poema?
7) Busca al poema una personificació i escriu-la.
8) Explica breument què et suggereix aquest poema?
QÜESTIONARI INICIAL:
Marcel Ress, guanyador de ‘Top chef’: “Jo ni tan sols em volia presentar al concurs”
El cuiner alemany considera el seu company Oriol “una capsa de sorpreses”
i assegura que la gran amistat que s’endú del programa és la de Sergio
MARISA DE DIOS / BARCELONA
DIJOUS, 17 DE DESEMBRE DEL 2015
Alberto Chicote, jurat de ‘Top chef‘, va definir Marcel com un cuiner «amb nervis d’acer» i amb una gran «delicadesa i subtilesa» en les seves creacions, unes qualitats que l’han portat a guanyar la tercera temporada del concurs gastronòmic d’Antena 3. Després de deixar fa dos mesos el restaurant mallorquí on treballava com a cap de cuina [el Simply Fosh, amb una estrella Michelin], a aquest jove alemany, de 27 anys, se li acumulen els projectes.
–¿Es veia guanyador de ‘Top chef’?
–Sincerament no. Al final vaig tenir una mica de sort, crec.
–No només deu haver sigut sort.
–Home, sempre es necessita una mica de sort. De fet, jo ni tan sols em volia presentar al programa. Va ser l’equip del meu restaurant de Mallorca el que em va animar, sobretot el meu segon a la cuina, Pablo, que va omplir la sol·licitud. Al final em van triar entre els 16 últims candidats i vaig entrar al programa. La meva meta era quedar entre els 10 millors, mai vaig pensar que arribaria tan lluny.
–En canvi, els seus companys a ‘Top chef’ sempre l’han considerat el gran rival a batre.
–Jo sóc una persona molt reservada però, després de dues setmanes de competició, al veure de quin restaurant venia i el que havíem aconseguit allà i comprovar que el jurat estava content amb els meus plats, em van començar a considerar un rival molt fort.
–¿Va passar molts nervis a la final contra Alejandro?
–Al ser una final, és clar que tenia nervis. I hi havia els meus pares i els meus amics observant-me, m’hi jugava molt… Així que estava més nerviós del normal. Però després em posava a cuinar molt concentrat.
–El seu principal fan al concurs ha sigut el seu company Oriol, tot i que la relació amb ell no ha sigut fàcil i en alguna ocasió l’ha tret de polleguera. ¿Quina opinió li mereix?
–Ara som amics, ens parlem de tant en tant i sé que és bona persona. Però al principi em costava, perquè en ocasions se li’n va l’olla i no pots parlar amb ell. Després de la prova que vam fer a Istanbul es va calmar una mica i va agafar molta confiança amb mi, perquè a partir d’aleshores vam passar molt temps junts i jo era pràcticament l’única persona amb qui parlava, perquè no s’avenia gaire amb Maripaz, Sergio, Alejandro i Luca.
–¿Quins són els seus projectes?
–Una cosa que ja tinc tancada és portar l’assessorament gastronòmic d’una escola de cuina a Santa Maria de Mallorca. Crearé el meu propi taller per ensenyar a la gent a cuinar, fent demostracions privades per a unes 20 persones. A part d’això, juntament amb Sergio, estem pensant, tot i que encara no és segur, a obrir un bistrot a Mallorca i a agafar algun lloc a la península.
Font: El Periódico en català.
QÜESTIONARI CAPÍTOL 8: “EL PAÍS DE MAI MÉS “
1. Com vola en Peter Pan?
2. Quina cosa feia falta per arribar a l’illa del País de Mai Més?
3. Com neixen les fades?
4. Per què Peter Pan estava alerta quan va arribar a l’illa?
5. Com va perdre el Capità Garfi la mà dreta?
6. On van amagar Campaneta? Per què?
QÜESTIONARI CAPÍTOL 9: “EL CAPITÀ GARFI”
7. Com és el Capità Garfi segons el narrador?
8. Quants nens hi havia en aquell moment a l’illa?
9. De quin animal té por el Capità Garfi?
10. Quin secret han descobert el Capità Garfi i el seu company Smee sobre els nens perduts?
QÜESTIONARI CAPÍTOL 10: “L’OCELL WENDY”.
11. Quin truc van fer servir els nens perduts per no ser devorats pels llops? Qui els va ensenyar aquest truc?
12. Què els diu Campaneta als nens perduts sobre Wendy?
QÜESTIONARI CAPÍTOL 7: “NO SAPS QUÈ ÉS UN PETÓ?”
EL PEIX PARLADOR
Vet aquí hi havia un honrat pescador que vivia en una casa molt vella; tan vella que l’aigua i el vent entraven per les escletxes de les parets. A més de ser pobre havia de suportar una dona rondinarire, egoista i ambiciosa.
Un dia, quan el pescador va treure la xarxa del mar va trobar-se amb un peix platejat i d’aletes daurades que li deia:
– Si us plau, retorna’m al mar; sóc un príncep encantat i només retornaré al meu estat normal quan algú em demani un desig que jo no pugui complir.
El bon pescador va fer el que li demanava i un cop va arribar a casa seva li va explicar a la seva muller el que li havia succeït.
– Mira que n’ets de ruc! Torna-te’n ara mateix al penya-segat i demana-li a aquest peix encantat una caseta blanca amb un bell jardí.
Així ho va fer el pescador. I després que el peix va escoltar el que el pescador li demanava li va dir:
– Torna cap a casa teva que veuràs acomplert el teu desig.
I, efectivament, en el lloc de la miserable cabana en la que vivia es va trobar una preciosa caseta blanca amb jardí.
– Ara la meva muller estarà satisfeta, em deixarà en pau i podré ser feliç – es va dir satisfet.
La muller del pescador, que era molt ambiciosa, va començar a malviure pensant que en lloc d’aquella caseta hauria pogut demanar un palau. Així, doncs, un bon dia va dir al seu marit:
– Apa! Vés-te’n al penya-segat, crida el peix i digues-li que vull una casa de dos pisos gran i ben moblada.
A contracor i per no barallar-se amb la seva muller el pescador se’n va anar a la vora del mar i va cridar el peix platejat. Molt avergonyit li va dir els desigs de la seva esposa.
– Ves-te’n a casa teva i trobaràs el que desitges.
Naturalment la casa s’havia convertit en un magnífic edifici de dos pisos.
– Si en sóc de beneita – va pensar la seva dona un cop recuperada de la sorpresa – Fes el favor d’anar una altra vegada al mar, crida el peix i li demanes un palau sumptuós i ple de criats.
El bon pescador va intentar convèncer-la del contrari, però va haver de cedir i finalment se’n va anar a veure al peix.
– No saps el greu que em sap tornar-te a molestar, però la meva muller desitja un palau amb criats.
– Torna a casa i el trobaràs.
I l’edifici de dos pisos s’havia convertit en un palau luxós. Criats de tota mena la mar de ben guarnits saludaven el pescador i la seva esposa que per fi era feliç.
La felicitat d’aquella dona tan poc assenyada no va durar gaire. Així és que al cap de poc temps va comenár novament a rondinar i a dir al seu marit:
– Ben pensat, no és pas això el que jo desitjava. És ben cert que jo mano al meu palau i que els criats em saluden i em tracten bé, però jo vull que m’honori tota la ciutat. Vés a la vora de la mar i digues-li a aquest peix encantat que vull que em faci reina i que a tu et faci rei.
El pescador va intentar fer-li entendre que allò era un disbarat, però amb aquella mena de bruixa no hi havia qui pogués discutir. Així, doncs, una vegada més va haver d’anar al penya-segat.
-Príncep-peix, vine si us plau! La meva esposa m’ha manat que et demani encara més coses.
I es varen fer unes onades molt altes i al capdamunt de la més alta va sortir el cap del peix platejat.
– Ja tornes a ser aquí? Encara no t’he donat prou coses?
L’home, avergonyit, li va explicar les exigències de la seva esposa. Aleshores es va sentir un tro fortíssim i el peix fent un gran salt va anar a parar a dins de la barca amb la que el pescador havia anat al seu encontre. En aquell moment una llum molt intensa va il·luminar un jove molt ben plantat que li va dir:
– Acabes de demanar-me l’impossible capaç de desencantar-me. No podré complaure la teva esposa, però et ben asseguro que rebrà una bona lliçó.
I tot seguir es va perdre enmig de la boira.
Quan el pescador va tornar a casa seva va trobar-se amb la seva vella cabana de sempre.
QÜESTIONARI CAPÍTOL 5: “HAS FET TRAMPA!”
1. Quina és la reacció del senyor Darling quan la seva dona li explica tot el que havia passat amb Peter Pan?
2. Per què Michael li diu al senyor Darling “Has fet trampa”?
3. Quina decisió pren el senyor Darling sobre Nana?
4. Què són els llums, segons la senyora Darling?
QÜESTIONARI CAPÍTOL 6: “EL RETORN DE PETER PAN”
5. Com era la fada que va aparèixer a l’habitació dels Darling?
6. Per què Peter Pan tenia el palmell de la mà tacat de pols d’or?
QÜESTIONARI CAPÍTOL 7: “NO SAPS QUÈ ÉS UN PETÓ?”
7. De quina manera Wendy va poder enganxar l’ombra a Peter Pan?
8. Per què es va escapar del món, Peter Pan?
9. Com parlen les fades?
10. Qui són els nens perduts?
12. Per què Campaneta estira els cabells de Wendy?
13. Què havien de fer els germans Darling per poder volar?
