Les pissarres digitals: Classe d’anglès

Aquí teniu un vídeo on podeu veure l’aplicació pràctica de la pissarra digital a classe d’anglès:

Publicat dins de Eines digitals a les aules | 2 comentaris

Orienta’t

orientat

A la pàgina de l’XTEC entre els  moltíssims recursos podreu trobar el portal Orienta’t. Es tracta d’una pàgina web que s’adreça als alumnes de l’ESO perquè vagin cercant la continuació del seu camí en la formació, així com la inserció en el món laboral segons l’opció professional que decideixin triar. L’esmentada pàgina comença amb una introducció que explica què és Orienta’t.  A continuació trobem tres tipus de guies: una per als i les alumnes, una altra per als i les professors i una altra per a les famílies. Finalment, també es pot trobar un apartat dedicat a respondre les “Preguntes més freqüents”.

Publicat dins de Orientació professional | Deixa un comentari

Llegir poesia a primer d’ESO: “El Cargol” de Josep Carner

cargol1

A primer d’ESO s’han d’introduir els tres gèneres literaris: la narrativa, la poesia i el teatre. El primer i el darrer són gèneres més agraïts, perquè des de petits i petites els avis, àvies, mares i pares els han explicat contes als i a les alumnes. També hi ha molta oferta de teatre infantil, i tots han vist obres com “Els músics de Bremen” o “En Pere i el llop” en versió musical. Ara bé, la poesia és un gènere més difícil d’introduir. Així que per començar cal preguntar als/les alumnes com defineixen la paraula “poesia”. Després es fan dues lectures de diferents poemes d’un bestiari, en aquest cas de Josep Carner. I es proposen activitats com per exemple: de què tracta el poema? Qui parla al poema? A qui creus que s’adreça el/la poeta? I fins i tot, en algun cas es pot optar per una audició de textos en què els alumnes han d’esbrinar de quin animal parlen. Un dels poemes que han treballat els/les alumnes de primer d’ESO de l’Institut Thalassa de Montgat és “El Cargol”. El citat text els ha sortit a l’examen, i una de les preguntes de comprensió lectora era Què et suggereix aquest poema?. Al principi a tots i totes els costa saber què han de respondre, fins que els explico que un cop s’han llegit el text, han d’explicar-me què és el primer que els passa pel cap. I a partir d’aquí cada alumne/a ha posat una idea diferent sempre plena de creativitat. Així crec, que llegir poesia no és només dir quants versos té un poema o si té rima o no, sinó ensenyar-los què els suggereix aquella lectura.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’entrevista

Edu3.cat

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Activitat de comprensió oral: El sol i la lluna

el-sol-y-la-luna

El sol i la lluna

Guió: J.M. Hernández Ripoll

Agafeu-vos ben fort, que anem de viatge. Imagineu-vos per un moment que podem volar… Que volem i volem al costat del sol i la lluna, fins arribar a l’Amèrica del Nord. A la gran praderia on viuen els sioux, una tribu índia famosa per la seva bravura.

Quan sonen els tambors, tota la tribu dels sioux es reuneix per explicar llegendes sobre l’origen del poble.
N’hi ha una que diu que fa molts i molts anys, en temps dels primers guerrers, el sol i la lluna vivien a la terra i compartien l’immens territori on els sioux havien plantat les tendes.
Però tot va canviar quan el sol i la lluna van adonar-se que eren tan diferents com la nit i el dia.
El sol era una enorme bola de color groc, rodona com una pilota de foc. I de dins en sortien un munt de raigs que feien llum i calor.
La lluna, en canvi, era menudeta i de color blanc, i tenia un caràcter variable: s’anava fent grossa o petita segons els dies. Però al seu voltant sempre hi feia fred i tot era fosc.
Com que eren tan diferents, el sol i la lluna discutien sovint.
Sempre estaven com gat i gos. I es veia a venir que tot plegat acabaria malament.
Fins que un dia, es van barallar.

Són els savis de la tribu els que expliquen la llegenda de: El sol i la lluna

La lluna, que era més escandalosa, cridava i cridava acusant el sol de ser el culpable de la dispersió del poble. Deia que quan el sol arribava, tots els habitants es posaven a fer coses… Els uns anaven a treballar i els altres, a caçar. I que ella, la lluna, tenia una feinada cada nit quan volia tornar a reunir el poble al voltant de la foguera.
Però no us penseu que el sol no badava la boca. No, no… Es defensava dient que ell només volia que el poble creixés i treballés. Que ell era qui portava la llum i l’alegria, mentre que la lluna només servia per deixar tothom a les fosques. Deia que si ell no tornava amb la claror i l’escalfor del matí, la lluna era capaç de matar la gent de gana, de fred i de por.
– Ets un arrogant! -deia la lluna, nerviosa com un flam.
– I tu ets una presumida! -contestava el sol traient foc pels queixals.

I així es passaven hores i hores.
Per fi, un dia, el sol va decidir reunir tota la tribu. Els va comunicar que després de rumiar-s’ho molt, havia pres la decisió de pujar al cel.
– Me’n vaig al cel -va dir-. Per què des d’allà dalt us podré il.luminar tot el dia. D’aquesta manera, podré veure més bé com creixeu i com us feu grans i forts. No patiu, vosaltres sou el meu poble i mentre jo sigui allà dalt, no us faltarà mai llum per veure-us i calor per escalfar-vos.

I sense dir res més, el sol es va enlairar fins que va arribar ben amunt.
Quan la lluna va saber que el sol se n’havia anat cap al cel, es va morir d’enveja.
Va convocar urgentment tota la tribu i els va dir:

– Jo també me’n vaig cap al cel. Quan jo surti, voldrà dir que s’ha acabat el dia. I quan us cobreixi amb la foscor de la nit, us podreu reunir al voltant del foc i xerrar de les vostres coses. Gràcies a mi podreu descansar i dormir. Us faré somiar.I sense dir res més, la lluna també es va enfilar cap al cel.
És per això que el sol surt puntualment cada matí i il.lumina tota la praderia amb la seva llum. Camina i camina damunt dels caps dels seus habitants, fins que desapareix per l’altre costat.
I un cop s’ha amagat, és quan arriba la lluna i ho cobreix tot amb el seu vestit blau. Llavors, tot és fosc i silenciós.
Com ja sabeu, el sol i la lluna no s’han tornat a dirigir mai més la paraula.
Des d’aleshores, la lluna sempre persegueix el sol allà on va. Dia rere dia. I els savis sioux asseguren que així serà fins que el sol s’apagui… o caigui la lluna.

Publicat dins de Activitats | Deixa un comentari

Anècdota: Lectura del poema “El ximpanzé” a 1r d’ESO

ximpanze

Aquesta setmana hem començat la unitat 2 a la classe de 1r d’ESO B de l’Institut Thalassa de Montgat. Doncs bé, la lectura corresponent a aquesta unitat són una sèrie de poemes del Bestiari del poeta català Josep Carner. Un dels poemes es titulava“El ximpanzé” i el tret més curiós per als alumnes de primer era el fet que el ximpanzé era qui parlava en els diferents versos. I vàries veus em deien convençudes que un ximpanzè no pot parlar, i jo intentava convèncer-los que en la literatura i sobretot en la poesia tot era possible. Em va resultar divertit veure que uns nens i nenes de dotze anys tinguessin una mentalitat tant realista. Això demostra que la literatura sempre fa sorgir debats interessats entre els i les alumnes a les aules.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Llegeix-me

llegeix-me

A la pàgina Edu365.cat hi ha un nou recurs per aquells i aquelles alumnes que vulguin publicar els seus contes o poesies. Es tracta d’una nova pàgina web, Llegeix-me,  que fomenta la creativitat dels nois i noies, i els anima a publicar allò que escriuen ja sigui en gènere narratiu o poètic. Així els nois i noies que desitgin que els llegeixin, han de registrar-se i sobretot tenir en compte que només podran publicar textos propis, ja que cal seguir la normativa dels drets de la propietat intel·lectual. És doncs una bona iniciativa per a motivar a les futures generacions d’escriptors i escriptores en llengua catalana.

Publicat dins de Foment de la lectura, General | Deixa un comentari

Una mà de contes

una-ma-de-contes

A la pàgina Espai Lic hi ha una diversitat de material per a treballar la literatura catalana a les aules. Un d’aquests materials és el portal Una mà de contes. Es tracta d’una pàgina web estructurada en els següents apartats: Contes, Tallers i el blog. Dins de l’apartat de contes hi ha una altra classificació: per personatge, per origen, per tècnica, per títol, per autor i per il·lustrador. Cada conte té una versió auditiva i visual, a més també d’oferir el relat en versió escrita. Aquest recurs és doncs útil per a treballar la comprensió oral d’un text narratiu a les aules de primer d’ESO. Així com també, el fet que contingui contes d’arreu del món, fomenta el coneixement de diferents cultures a través dels relats i dels personatges que els protagonitzen. Una mà de contes és una pàgina web que manté viva la tradició d’explicar contes en català, aplicant-ho a les noves tecnologies. I com a mostra aquí us reprodueixo un enllaç perquè si voleu escolteu i/o llegiu el relat “El Barret Màgic”.

Publicat dins de Eines digitals a les aules, Materials de llengua catalana i literatura | Deixa un comentari

La nit de Sant Joan a l’aula

portada

Fa trenta anys el grup de teatre Dagoll Dagom va estrenar l’obra La nit de Sant Joan. Enguany aquesta obra es torna a representar dalt dels escenaris catalans. És una obra que explica a través dels diàlegs dels diferents personatges diferents maneres de viure la primera revetlla de Sant Joan, sempre viscuda com si fos un somni màgic però que esdevé un fet cabdal en la vida dels personatges protagonistes. Doncs bé la pàgina de l’Xtec ens ofereix una guia didàctica per a treballar aquesta obra de teatre a l’aula. L’anomenada guia està estructurada en les onze escenes en les quals es divideix la peça dramàtica i explica coses sobre la nit de Sant Joan, i sobre els personatges.  També hi ha un resum de la història, l’estructura i les diferents cançons de Jaume Sisa que s’escolten al llarg de l’obra, que transcorre en una revetlla de Sant Joan.  Així doncs aquesta guia permet als professors/res de llengua catalana i literatura treballar aquesta obra de Dagoll Dagom a l’aula, i analitzar la història, els personatges, etc.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Curs 2010-2011

img_0179

El proper 1 de setembre comença un nou curs escolar per als professors i professores de Catalunya, tot i que els i les alumnes no entraran a les aules fins al 7. Enguany hi ha novetats, com per exemple, el calendari escolar, avancem una setmana l’inici de les classes, i cap al febrer tindrem uns dies de vacances. Tot canvi suposa un aprenentatge d’adaptació i acceptació. Aquest curs també és especial perquè és any de celebracions i homenatges a escriptors de la literatura catalana del segle XX, per començar des del març se celebra l’any Maragall, i també el passat 30 d’agost es van complir 100 anys del naixement del poeta lleidatà Màrius Torres. Dos autors catalans que es poden treballar a l’aula de llengua catalana i literatura, a través de la lectura de la poesia, un gènere poc llegit, però del qual els i les alumnes en poden aprendre moltes coses, com per exemple, desvetllar la imaginació, tenir interès per la literatura catalana. És doncs un bon inici de curs 2010-2011.

Publicat dins de General | Deixa un comentari