LA GAVINA

El 2 de setembre tots i totes els docents vam arribar al  nostre centre. Enguany, com que jo tot i ser funcionària de carrera, encara no tinc plaça definitiva, començo el curs en un “nou” institut per a mi: Les Vinyes de Santa Coloma de Gramenet. Aquest centre, situat, a prop del barri de Singuerlín, amb el mercat a tocar i la Biblioteca que convida a llegir, somniar i imaginar… compta amb dos edificis, l’edifici A és per a l’alumnat, d’ESO i Batxillerat, i l’edifici B per a l’alumnat de Cicles formatius. Hi ha una plantilla molt notable de professors, i ahir el director en Ramon, també professor de català com jo, ens va fer la reunió de benvinguda al professorat nou. Entre ell, el coordinador pedagògic, i el cap d’estudis de CF, ens van explicar com és el centre, quina normativa hi ha, i sobretot que utilitzen ordinadors a les aules, i pissarres digitals. O sigui, que serà un repte molt interessant endinsar-se en aquesta eina nova per a mi, la PDI per a millorar la meva metodologia de les unitats a les aules tant d’ESO com de Batxillerat. Tot, i que, estem en un moment a nivell local, i també internacional dur, on la crisi no para d’escanyar-nos, crec que l’educació pública és una de les claus per fomentar unes eines per aprendre primer a entendre -la i segon, per poder-la afrontar sempre tenint en compte les competències bàsiques, i sobretot l’ús de les eines TIC, que amb això, l’alumnat, en molts casos, són ells qui ens fan de mestres a nosaltres perquè són nascuts en l’era digital, així es dóna un ensenyament-aprenentatge mutu. Donem la benvinguda doncs, al curs des de l’IES  Les Vinyes, i també a tots els docents que s’incorporen als seus centres i esperem que siguin més els que es vagin incorporan, perquè mai sobren mestres!

Els i les alumnes de 4B d’ESO de l’institut Ramon Berenguer IV de Santa Coloma de Gramenet han elaborat la següent biografia de l’escriptora Mercè Rodoreda, a partir de les dades d’un exercici d’escoltar un vídeo de l’autora i respondre preguntes biogràfiques. Aquest és el resultat:

Mercè Rodoreda va néixer l’any 1908 a Barcelona. Va ser una escriptora catalana molt coneguda als anys 80.
Era una dona rebel, amb problemes personals i familiars. Per a ella va ser importantíssim el fet que la seva vida fos dolenta per sentir-se més humana. El seu matrimoni va ser una presó per a ella, en l’any 1937 deixa la vida enrere, deixant el marit, anar-se’n a viure amb el seu fill, a casa de la seva mare i decideix començar una nova vida. El 1939 quan s’acaba la guerra civil, va fugir a França amb el seu amant Armand Obiols, quan tenia 31 anys. Tenia problemes amb el seu amant, i ell la deixa sola. A partir d’aquests moments, comença a escriure contes.
El 1932 va publicar la seva novel•la anomenada Sóc una dona honrada?.
L’any 1960 va publicar una novel•la que es deia la Colometa, però amb el temps, va canviar el títol i finalment es diu La Plaça del Diamant.

BIOGRAFIA ELABORADA PELS ALUMNES: ENNA BLAL, DAIVIRIS CARVAJAL, ROCÍO GARCÍA, MAEVA HARRAN, YOEL PERIS, JUDITH RODRÍGUEZ, ANDREA SIERRA, AZAHARA CALDERÓN I LA RESTA DE 4B.

Definició de poesia: Art del llenguatge que consisteix en expressar segons un ritme- normalment el del vers- un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc. als quals cada poeta pot donar el seu valor propi i universal alhora. [Diccionari de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans].

Definició de poema: peça poètica estructurada entorn d’una idea, un tema, o sentiment del poeta mitjançant l’ús del llenguatge literari i la funció poètica.

Tipus de rimes:
Rima assonant: És quan en un vers només rimen les vocals.
Rima consonant: Es dóna quan en un o més versos rimen tant les vocals com les consonants.

Classificació dels versos:

Vers alexandrí: en català, vers de dotze síl·labes (en castellà i en italià és de catorze, no per ser més llarg el vers, sinó perquè la manera de comptar les síl·labes és una altra).
Vers alcaic: vers de deu o onze síl·labes acabat en paraula esdrúixola.
Vers blanc: vers que no té rima.
Vers bucòlic: hexàmetre amb dièresi darrere el quart peu.
Vers decasíl·lab: vers de deu síl·labes.
Vers femení: vers que acaba en paraula plana o esdrúixula
Vers masculí: vers que acaba en paraula aguda.
Vers quaternari: vers de quatre síl·labes.
Vers quinari: vers de cinc síl·labes.
Vers sàfic: vers de deu síl·labes que té la tercera, la vuitena, i l’última síl·labes tòniques i acaba en paraula plana.

Algunes estrofes:

Rodolí: dos versos que rimen
Apariat: dos versos rimats
Codolada: tirada que alterna apariats de vuit i de quatre síl·labes (set i quatre a Mallorca)
Tercet: tres versos amb diferents esquemes de rima, un tipus de tercet molt popular és el haikú japonès
Quartet: quatre versos que suegueixen els esquemes de rima ABBA o ABAB (cada lletra designa una terminació concreta).
Lai: conjunt de versos apariats
Lira:composició de cinc versos de diferent nombre de síl·labes que alternen dues rimes
Sextina: sis versos decasíl·labs
Cobla: composició de vuit versos d’art major
Sonet: Composició d’origen italià de catorze versos, una de les estrofes més clàssiques
Octava reial: vuit versos d’onze síl·labes
Romanç: conjunt de versos on rimen només els imparells]
Gazal: forma de grups de cinc versos pròpia de la poesia àrab
Tanka: combinació de versos japonesos de 5 i 7 síl·labes
Trova: quatre versos de 7 síl·labes, propi de la mètrica portuguesa

Una mica més d’informació de la poesia>