ESCOLTA AQUESTA CONVERSA I CONTESTA LES PREGUNTES QUE LA SEGUEIXEN:
1. Qui són els dos interlocutors?
2. On té lloc la conversa?
3. Quin és el tema de la conversa?
4. Quin nivell de formalitat té aquesta conversa?
5. Anomena quins elements de llenguatge no verbal apareixen en la conversa.
1.LLEGEIX AQUEST POEMA I FES EL COMENTARI A PARTIR DE LES ACTIVITATS QUE TROBARÀS A CONTINUACIÓ:
LES CIRERES INGÈNUES
Mena els infants Pantídia per la verdor del prat
un dia clar de juny, obert de bat a bat;
hi ha flors a cada marge i el cel és innocent;
la pols mateixa, quan es mou, és resplendent.
I criden els infants en blanca volior,
i canten i s’empaiten dellà de les passeres.
Del cirerer ni veuen l’ombreig i l’abundor:
mil boques a tot riure, l’esclat de les cireres.
Al cor de l’arbre, hissada sobre els herbatges molls,
la mare, penjarelles de foc posa en senalla,
i vora seu convoca els cants i la batalla.
–Per al que vingui tot seguit, hi ha dos penjolls!–
I n’heuen tots, i fugen d’uns vímets a l’abric,
i tot seguit adornen les càndides orelles:
o nas i boca es pinten d’unes negrors vermelles,
de llurs dentetes d’esquirol en el fadic.
Tot sol, amb les cireres s’alegra el més infant,
i en ses mans bellament saltironen i dansen,
¡I quin obrir-se els ulls que miren, i no es cansen,
les joies de l’estiu que tenen al davant!
La mare el va collir, l’alçà a la llum del dia
i el féu, contra del cor, lloat i beneït:
–L’un vol la vanitat, l’altre cerca el profit;
el benaventurat és qui pren l’alegria.
Josep Carner, Els fruits saborosos, dins Obres completes, Poesia, Barcelona, Editorial Selecta, 1957, 1a ed., pàgs. 12-3.
Poema extret del bloc La Terra d’Enlloc
1. SITUA AQUEST POEMA EN EL LLIBRE I DATA DE PUBLICACIÓ.
2. FES UN BREU RESUM DE L’ACCIÓ QUE S’ESDEVÉ AL POEMA.
3. QUINA RELACIÓ TÉ EL TÍTOL “LES CIRERES INGÈNUES” AMB EL CONTIGUT DEL POEMA? QUIN VALOR SIMBÒLIC LI ATRIBUEIX EL POETA A “LES CIRERES INGÈNUES”?
4. FES DUES LLISTES:
1) LLISTA D’EXPRESSIONS DEL POEMA REFERIDES AL FRUIT DEL CIRERER.
2) LLISTA D’EXPRESSIONS RELACIONADES AMB LA INGENUÏTAT.
5. ANALITZA LA MÈTRICA DEL POEMA: NOMBRE DE SÍL·LABES, RIMA, ESTROFA.
6. BUSCA AL TEXT EXEMPLES DE LES SEGÜENTS FIGURES RETÒRIQUES:
PERSONIFICACIÓ
METÀFORA
POLISÍNDETON
7. CREUS QUE ÉS UN POEMA RESULTAT D’UN SENTIMENT ESPONTANI D’UN FET REAL O ÉS FRUIT D’UN TREBALL ARTÍSTIC DE LA FORMA I DE L’ESTIL?
POEMA 1: LA VACA CEGA
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça, e
l vailet va buidar-li un ull,
i en l’altre se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquello
t mentre pasturen l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada…
Però torna, i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set.
Després aixeca al cel, enorme,
l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic;
parpelleja damunt les mortes nines,
i se’n torna orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua.
(Poesies, 1895)
POEMA 2: EL GALL
—M’he guanyat cada lloança,
cada crit d’admiració!
Sóc el símbol de la França!
I al corral, quan ve pitança,
jo l’estreno, gall que só.
Ja qui em guaita ho endevina:
em pertoca de manar.
El meu bec no és de joguina
ni suI si el sol, per la galvana
que sa jaça li encomana,
veu la boira i no la fon,
—Què fas? —crido— tarambana!
Treu el nas i alegra el món
porta cap gallina.
1. LLEGEIX EL FRAGMENT D’AQUEST TEXT I RESPON A LES QÜESTIONS:
Ara és demà. No escalfa el foc d’ahir
ni el foc d’avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d’esdevenir.
I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d’ara mateix, el càntic que commou,
l’àmfora nova plena de bon vi.
2. QUIN TIPUS DE TEXT ÉS AQUEST FRAGMENT? RAONA LA TEVA RESPOSTA.
3. EXPLICA BREUMENT QUINA IDEA EXPRESSA L’AUTOR EN AQUEST FRAGMENT.
4) EXPLICA QUÈ VOL DIR “ARA ÉS DEMÀ”.
5) QUÈ ET SUGGEREIX AQUEST FRAGMENT? EXPLICA-HO BREUMENT.
6) ESCRIU UNA ORACIÓ SIMPLE EXTRETA D’AQUESTS FRAGMENTS, I ASSENYALA EL SINTAGMA NOMINAL SUBJECTE I EL SINTAGMA VERBAL PREDICAT.
7) BUSCA AL TEXT: UN DETERMINAT, UN NOM, UN VERB, UN ADJECTIU, UN ADVERBI, UNA PREPOSICIÓ, UNA CONJUNCIÓ I UN PRONOM.
1. ESCRIU UN BREU RESUM DE NO MÉS DE SIS LÍNIES DEL FILM El Geperut de Notredame.
2. FES UNA BREU DESCRIPCIÓ PSICOLÒGICA DEL PERSONATGE PRINCIPAL.
3. ANOMENA ELS ELEMENTS DEL ROMANTICISME EUROPEU QUE APAREIXEN AL FILM.
4. CREUS QUE L’ESPAI DE NOTREDAME ÉS IMPORTANT EN AQUEST FILM? PER QUÈ?
5. CREUS QUE LA TEMÀTICA QUE TRACTA EL FILM ÉS ACTUAL? RAONA LA TEVA RESPOSTA.
6. ESCRIU UNA BREU OPINIÓ DEL FILM.
1) Explica breument què passa en aquest fragment?
2) Descriu breument el personatge principal.
3) Escriu un altre final per aquesta història.
4) Inventa’t una paraula nova i dóna-li un significat nou.
