Escrit per Héctor Ruiz – 03/03/2008 13:08 – Revista Eureka Digital
Cada any cauen sobre la Terra desenes de milers de meteorits. La majoria d’ells són molt petits, de la mida d’una pedra, i acaben desintegrant-se a l’atmosfera. Però de tant en tant es pot produir un impacte amb un asteroide de dimensions més preocupants, fins i tot d’alguns quilòmetres de longitud. Quan això succeeix es produeixen grans explosions que deixen cràters enormes. L’exemple més famós, el que va contribuir a la desaparició dels dinosaures fa 65 milions d’anys. Actualment, però, no estem fora de perill; precisament, s’ha detectat un gran asteroide que se’ns apropa…
Asteroides o meteorits? Quina és la diferència?
Els asteroides són cossos rocosos que vaguen per l’espai, en general, orbitant al voltant d’algun estel o planeta. Són massa petits com per tenir la forma esfèrica característica dels planetes, la qual és deguda a la pròpia força de la gravetat. Els més grans mesuren uns 900 km de diàmetre i els més petits no fan ni la mida d’una pedra (aquests últims reben el nom de meteoroides).
Quan els asteroides (sobretot els petits, els meteoroides) es creuen a l’òrbita d’un planeta poden impactar amb ell. Segur que n’has vist algun entrant a la Terra: quan s’endinsen a l’atmosfera a gran velocitat, la fricció amb l’aire provoca que s’escalfin i entrin en ignició, deixant un rastre brillant i efímer al cel nocturn: són els estels fugaços. Normalment, la fricció amb l’atmosfera fa que es desintegrin completament abans no arribin a terra; però si una part aconsegueix arribar-hi, aleshores aquest fragment rocós rep el nom de meteorit.
Allò que anomenem estels fugaços són en realitat meteoroides que s’endinsen a la nostra atmosfera i s’hi cremen. Si una part d’ells aconsegueix arribar a terra, rep el nom de meteorit.
On es troben els asteroides?
Entre Mart i Júpiter existeix un cinturó ple d’asteroides que orbiten al voltant del Sol. Allà se situen la major part dels asteroides del Sistema Solar. N’hi ha milions d’ells, molts fan més d’1 km de diàmetre; però si sumem les masses de tots no s’arriba al 6% de la massa de la Lluna. La seva òrbita és estable al voltant del Sol, però alguns són desviats i es creuen amb les trajectòries dels planetes. Es diu que aquest cinturó d’asteroides és el resultat de la imponent força gravitatòria de Júpiter, que no va permetre que aquests fragments de roca s’aglomeressin durant les primeres etapes del Sistema Solar per formar un altre planeta. A banda del cinturó, també trobem asteroides orbitant al voltant d’algun planeta. Aquests els anomenem asteroides troians. Júpiter és el planeta que més en té, perquè la seva força gravitatòria és enorme. També existeixen els asteroides centaures, que orbiten al voltant del Sol però més enllà del cinturó, entre els planetes gegants.
Finalment, són especialment interessants per a nosaltres els asteroides NEO (asteroides propers a la Terra). Les seves òrbites interseccionen l’òrbita del nostre planeta, per la qual cosa són vigilats de ben a prop.
Un asteroide ve de cap a la Terra
Actualment hi ha 4.000 objectes que vaguen per l’espai catalogats com a NEO, és a dir, Near Earth Objects o objectes propers a la Terra. Quan un d’aquests cossos s’apropa a menys de 0,05 unitats astronòmiques (7 milions i mig de quilòmetres) aleshores es classifica com a PHA, sigles que traduïdes de l’anglès indiquen asteroide potencialment perillós. I certament ho són, de perillosos. Si un d’aquests arribés a xocar amb la Terra, les conseqüències per a la nostra civilització podrien ser tràgiques. Actualment, no són menys de 800 els objectes registrats amb aquesta categoria, i n’hi ha un que resulta especialment preocupant. El seu nom: Apophis.
Segons els càlculs realitzats pels astrònoms, Apophis és un asteroide de grans dimensions que arribarà a la Terra cap a l’any 2029 i, tot i que no hi xocarà de ple, passarà tan a prop que produirà grans desastres. L’alarma és tal que ja s’han posat en marxa una sèrie de projectes per tal de desviar-lo. Un dels projectes presentats corre a càrrec d’un equip d’investigadors espanyols:” el Quixot”.
En realitat, calcular la trajectòria d’un asteroide és encara quelcom molt difícil d’aconseguir amb precisió. Els científics creuen que probablement Apophis no representi cap risc real, però sabent que cada 40.000 anys es produeix un impacte amb un asteroide de proporcions notables, no està de més començar a preparar-se en cas que sigui necessari fer front a una amenaça semblant.
Es diu que la Lluna es va formar quan un gran asteroide va xocar amb la Terra i en va arrencar un tros, que va quedar orbitant al seu entorn.
La gravetat dels planetes nans no afecta gaire els cossos més petits que es troben a les seves rodalies. No són prou grans com per “escombrar”, mitjançant l’atracció gravitatòria, els objectes que creuen les seves òrbites, com ho fan els planetes clàssics.
