LECTURA PETER PAN: CAPÍTOLS 1-4

 

QÜESTIONARI CAPÍTOL 1 “TOTS MENYS UN”

1. Quin tipus de narrador hi ha en aquesta narració? Posa’n un exemple.

2. Com és en Peter Pan, segons el narrador/a?

3. Com era la senyora Darling?

4. Quan tenia 2 anys què va comprendre la Wendy?

 

QÜESTIONARI CAPÍTOL 2: “EL MISTERI DE LES FULLES”

5. Quin és “el misteri de les fulles”?

6. Quants anys tenia la Wendy en aquest punt de la història?

 

QÜESTIONARI CAPÍTOL 3: “UNA FINESTRA OBERTA”

7. Qui era la mainadera dels nens dels Darling?

8. Què va somniar la senyora Darling?

QÜESTIONARI CAPÍTOL 4: “L’OMBRA DE PETER PAN”

9. Quina cara va fer Peter Pan quan va veure la senyora Darling?

10. On va guardar l’ombra de Peter Pan, la senyora Darling?

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Vídeo tutoria 1B: “El pez feliz”

Publicat dins de General | Deixa un comentari

DICTAT PREPARAT: “Silenci al cor”

silenci al cor

 

Quan ja havien passat un parell d’hores ben bones i la calor començava a cremar de valent vam buscar una ombra i vam esmorzar. En Jordi mentre parlava anava dibuixant rodonetes amb el bastó a terra.

Després d’esmorzar vam decidir anar a caçar granotes. En vam descobrir una que en lloc de dirigir-se riu endins va començar a allunyar-se de l’aigua. Quan la pobra bèstia s’aturava per descansar l’empenyíem amb un bastó i ella tornava a saltar.

JAUME CELA: Silenci al cor.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

SESSIÓ 3 PETER PAN: CAPÍTOLS 3 I 4

PETER PAN

 

 

QÜESTIONARI CAPÍTOL 3: “UNA FINESTRA OBERTA”

1. Qui era la mainadera dels nens dels Darling?

2. Anomena una o dues tasques d’aquesta “mainadera”.

3. Què taral·lejava la senyora Darling mentre cosia?

4. On va entrar la senyora Darling?

5. Com era aquella nit?

6. Què va somniar la senyora Darling?

7. Què va comprendre la senyora Darling aquella nit?

 

QÜESTIONARI CAPÍTOL 4: “L’OMBRA DE PETER PAN”

8. Quina cara va fer Peter Pan quan va veure la senyora Darling?

9. Com va reaccionar la senyora Darling quan va veure en Peter Pan?

10. On havia quedat atrapada l’ombra de Peter Pan?

11. On va guardar l’ombra de Peter Pan, la senyora Darling?

 

Publicat dins de General | 2 comentaris

LECTURA 1 “PETER PAN”: CAPÍTOLS 1 I 2

PETER PAN

 

Després de llegir els capítols 1 i 2, llegeix els següents enunciats,  i respon les preguntes al teu quadern.

 

QÜESTIONARI CAPÍTOL 1 “TOTS MENYS UN”

1. Quin tipus de narrador hi ha en aquesta narració? Posa’n un exemple.

2. Com és en Peter Pan, segons el narrador/a?

3. En quin moment del dia viatja Peter Pan al “nostre món”?

4. On vivien els Darling?

5. Com era la senyora Darling?

6. Quan tenia 2 anys què va comprendre la Wendy?

 

QÜESTIONARI CAPÍTOL 2: “EL MISTERI DE LES FULLES”

 

9. Quin és “el misteri de les fulles”?

10. Quants anys tenia la Wendy en aquest punt de la història?

11. On enterren les mares les coses lletges que troben a l’habitació?

12. Creus que la senyora Darling creu Wendy quan parla de’n Peter Pan? Raona la teva resposta.

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a | 2 comentaris

Sessió de lectura 1 “Peter Pan”: Coneix l’autor J.M.Barrie

 

 

 

 

 

Jm barrie

 

Respon a les questions sobre l’autor de l’obra Peter Pan.

 

1. Quin és el nom complert de J.M.Barrie?

2. Quin any va néixer? I a on  va néixer?

3. A quina universitat va estudiar?

4. De què va treballar a Londres?

5. Quins dos gèneres literaris va conrear aquest autor?

6. De quina família provenia l’autor?

7. Què va passar quan l’autor tenia 6 anys?

8. De quina manera va afectar aquest fet tràgic a l’escriptor?

9. Què és el nanisme psicogènic i per què J.M. Barrie el va patir?

10. Quin any es va representar l’obra Peter Pan?

11. Quins van ser els seus dos amics de la universitat?

12. Quina importància va tenir la família Llewelyn-Davis?

13. Creus que la dura infantesa de l’escriptor va influir en l’elaboració de l’obra Peter Pan?

 

 

Publicat dins de General | 5 comentaris

Activitat: Llegeix la biografia d’Albert Sánchez Piñol (autor del text de la UNITAT 2)

albert sánchez piñol

Albert Sánchez Piñol va néixer a Barcelona l’any 1965. És antropòleg i escriptor. Com a antropòleg, ha estudiat la cultura de diversos països d’Àfrica. Com a escriptor, ha aconseguit un gran èxit principalment amb les novel·les La pell freda (2002), Pandora al Congo (2005) i Victus (2012). Sánchez Piñol és un autor que sempre sorprèn el lector, que no el deixa indiferent. Ningú no es pot avorrir llegint les seves novel·les i els seus contes. També escriu columnes periodístiques en diaris, on manifesta les seves idees i la seva visió del món.

Escriu tres preguntes a partir de la biografia de l’autor, tenint en compte, que al menys una ha de ser sobre la seva obra i respon-les al teu quadern.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

LECTURA UNITAT 2 “TOT EL QUE LI CAL SABER A UNA ZEBRA PER SOBREVIURE A LA SABANA”

Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana

Durant milers i milers d’anys les zebres han transmès la seva sa­viesa a les seves filles. Cada generació ha perfeccionat l’anterior, les zebres ben ensenyades han prosperat, i s’han reproduït, i per això hi ha milions de zebres a la sabana. Un dia com qualsevol altre, una zebra com qualsevol altra té set. I mentre s’apropa a la bassa, recorda la primera lliçó que va aprendre de la seva mare:

Quan beguis, no et refiïs. Els lleons s’amaguen pels voltants dels abeuradors, aprofiten que tens el cap cot i estàs distreta. Sigues prudent: dreça les orelles i gira-les per escoltar el que no pots veure.

La lliçó li salva la vida. D’entre uns matolls de color crema salta un cos de color crema. Una massa felina de músculs i tendons, urpes i ullals, dirigits i coordinats per un instint assassí. Afortunadament és temporada seca. En el moment d’agafar impuls per al gran salt, la bèstia trepitja una branqueta. Amb el petit espetec n’hi ha prou perquè la zebra es giri i fugi.

Per regla general els lleons es cansen aviat. Si pots escapolir-te de la primera embranzida, no hauràs de patir gaire. Per als lleons caçar zebres és una activitat més aviat esportiva i de seguida se n’avorreixen.

La zebra s’adona que per desgràcia no la persegueix un lleó. És una lleona. Les lleones són més perseverants, molt més, perquè en depenen els cadells dels lleons. Fins i tot és possible que la lleona estigui tan desesperada com la zebra. Aquelles quatre potes poderoses no renuncien i li van darrere, els ullets de la fera clavats en les natges de la zebra.

Aquesta pell nostra tan peculiar, de ratlles blanques i negres, no és un caprici, és una defensa. Fes-la servir! Quan els lleons s’apropin, endinsa’t en la vegetació més alta que trobis, a contrallum, i quedaran encegats.

A una distància raonable hi ha una concentració d’herbotes, arbres joves i troncs morts que no arriba a la categoria de bosc, però que pot ser útil per camuflar-se. Hi entra, es mou a dreta i esquerra per despistar la lleona.

És inútil. Encara no ha sortit de la malesa i ja sap que l’estratagema ha fracassat: ara no veu la lleona, però l’olora, i sap que la lleona també l’olora a ella.

Les zebres som unes escaladores mediocres, però els lleons són penosos. En cas d’emergència, busca l’empara de pedres i rocams.

Quan la zebra surt de la malesa, el terreny es torna escabrós. Normalment el defugiria. En aquestes circumstàncies, tira amunt per una elevació granítica. Els cascos ressonen quan trepitgen les roques netes d’herba. La façana és irregular, plena de traus i petits abismes. Amunt, amunt!

La lleona gruny de disgust, odia els espais trencats i verticals. I tanmateix no s’atura. Salta de pedra en pedra amb un estil de granota. Aquella mirada, obsessivament concentrada en la zebra, ara ha de dividir-se. Primer enfoca la pedra on vol anar a parar, calcula, salta, alça els ulls per localitzar la zebra i torna a buscar la següent superfície. La zebra topa amb un ramat de cabres africanes que s’esvaloten, fugen i la increpen.

Abandona el rocam. Les pedres li han desfet les articulacions. L’aire que respira li crema els pulmons. Les cuixes li tremolen d’angoixa i de fatiga. La seva última esperança és que ara corre per espais oberts i la lleona encara està entretinguda baixant les roques. Això li permet guanyar terreny.

No. Només és un miratge. Quan la bèstia toca terra, accelera i redueix les distàncies a una velocitat prodigiosa. La zebra sap que tot s’acaba, i ho sap perquè mai ha tingut un pensament tan lúcid com el que avui l’assalta: mai s’havia parat a pensar que les zebres han sobreviscut milions d’anys a la sabana, i s’han reproduït, i han prosperat, en efecte. Però els lleons, també.

Filla, si estàs desesperada, quan notis l’alè mortal a la cua, no et rendeixis. Juga-t’ho tot. Busca un riu i llança-t’hi de cap. És possible que et devori el cocodril. Però si no ho fas, segur que et matarà el lleó.

Un riu! Un riu! Però on són els rius, a la sabana? N’hi ha molt pocs i duen molt poc cabal. I ves per on, quina sort! Just davant seu li barra el pas un corrent d’aigua. Ni tan sols s’atura per descobrir morros de cocodril. Tant se val. S’hi capbussa. Mou les potes, treu el cap, inhala un oxigen que bull. Avança cap a l’altra banda amb una lentitud desesperant. Quan hi és, el fang brut de la riba fa que llisqui i es torni a submergir. Clava dues peülles al fang, s’hi ancora. Es dóna impuls. No es pot creure que hagi aconseguit sortir.

La zebra ha escalat fins a terra ferma. Respira, defallida i atrotinada. Mira enrere i, oh, horror! La lleona fa servir arbres caiguts i la punta de roques mig submergides per creuar el riu a salts, més o menys com quan era al rocam.

És el final. Aquí s’acabaven les lliçons de la mare. Esgotada, no pot córrer més enllà d’un trot penós. Xopa, el pes de l’aigua es converteix en un llast. La lleona gairebé ha franquejat el riu. En un instant serà carronya.

La zebra sent un renill. El pànic la dominava tant que ni havia vist que molt a prop hi havia una congènere. Es mou en la seva direcció per demanar-li auxili, sense esma. Però quina ajuda pot oferir-li una zebra vella, mig coixa i guenya? A més, la zebra vella, coixa i guenya, que també ha vist la lleona, fuig tan de pressa com pot, que no és gaire.

Durant uns moments, sota la capa del sol, en tota la immensa extensió de la sabana, per a la zebra no existeix res més que ella i la zebra coixa, guenya i vella. Corren en paral·lel. Tots dos animals es freguen amb la pell dels flancs. La zebra avança la zebra vella. La supera. Un moment després, el soroll rítmic de les vuit potes és interromput per un esclat de fúria. La zebra no mira enrere. No ho veu, ho sent: la zebra coixa ha caigut, abatuda, i la lleona li clava les mandíbules al coll.

L’esgotament s’ha esvaït en un tres i no res. Ara la zebra s’allunya de la tragèdia fent ziga-zaga i amb uns saltironets de gasela, àgils i amanerats. És feliç, sí. Perquè avui s’ha mort una zebra, però la zebra morta no és ella. L’endemà, davant de les altres zebres, plorarà de llàstima. I serà un plor sincer. Però ella és viva. I ha après la lliçó suprema de la sabana, que transmetrà a la seva filla.

I aquesta lliçó no té res a veure amb els lleons. Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana és que n’hi ha prou de córrer més que una altra zebra.

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL: Tretze Tristos Tràngols.

 

Vocabulari

abeurador m. Indret on solen anar a beure els animals.
cot -a adj. Inclinat cap a terra.
dreçar les orelles Fig. Parar atenció.
embranzida f. Arrencada, acceleració inicial.
perseverant adj. Constant, persistent.
natja f. Part posterior del cos que hi ha a sobre la cuixa.
malesa f. Bosc espès.
estratagema m. Artifici ideat per enganyar l’enemic.
empara f. Protecció.
escabrós -osa adj. Que presenta dificultats, ple d’entrebancs.
granític -a adj. Que és de la naturalesa de la roca de granit.
increpar v. Renyar amb duresa i severitat.
miratge m. Il·lusió òptica.
lúcid -a adj. Clarivident, que comprèn les coses.
alè m. Aire que surt dels pulmons.
inhalar v. Aspirar, agafar aire.
ancorar v. Fixar a terra.
atrotinat -ada adj. En molt mal estat.
llast m. Rèmora, obstacle que no deixa avançar.
franquejar v. Travessar.​

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tutoria 1B: Debat sobre el curtmetratge Mis zapatos”

sabates trencadees

CURTMETRATGE “MY SHOES” (“MIS ZAPATOS”

EL DEBAT

Què passa en aquesta història?
Quins són els dos personatges protagonistes?
Quina és la lliçó que es pot extreure d’aquesta història?
Com descriuries el personatge que duu les sabates trencades?
Com descriuries el personatge amb les sabates noves?

Creus que les persones volem el que no tenim?

Creus que sabem valorar allò que tenim?

Valora de l’1 al 10 aquest curt.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Activitats d’ampliació: Cançó “Tren de mitjanit”

 

Sovint em sento atrapat

Pel meu propi malson

I tinc ganes de cridar.
Cada dia en algun lloc
Surt el tren de mitjanit.
Hi ha poetes que s’han perdut
Pintant “graffities” en les seves parets.
Molta gent que estroba sola
Cada dia en algun lloc puja al tren de mitjanit.

Sovint em sento enganyat
Quan em veig en el mirall
No en tinc prou amb somniar,
Necessito desfer-me d’aquest pes
Que em lliga el cor.

Hi ha sirenes que estan cantant
La llegenda d’un vell mariner.
Molta gent que es troba sola
Cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.

Si ets llunàtic i estàs espantat
Si vius als núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t’acompanyat
Cada dia en algun lloc pots pujar
Al tren de mitjanit.

N’he conegut molts com tu i jo
És bo saber que no estem sols,
Això és bo.
No sempre s’està de sort
No sempre trobaràs el mar darrere el port.

Hi ha Julietes buscant Romeus
Hi ha princeses que busquen dolors.
Si tens el cor solitari
Cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.

Si ets llunàtic i estàs espantat
Si vius als núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t’acompanyat
Cada dia en algun lloc pots pujar
Al tren de mitjanit.

 

ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ:

1) Busca a internet a els noms del grup SAU.

2) Què et suggereix aquesta cançó?

3) Copia els dos versos que estan marcats en negreta, i escriu a sota de cada paraula la categoria gramatical corresponentn (N., V., Adj., etc.)

4) Digues si és una poesia lírica o èpica. Raona la teva resposta.

5) Aquesta cançó és un text oral o escrit? Raona la teva resposta.

6 T’agradaria pujar a aquest tren? Per què?

Publicat dins de General | 12 comentaris