Quan ja havien passat un parell d’hores ben bones i la calor començava a cremar de valent vam buscar una ombra i vam esmorzar. En Jordi mentre parlava anava dibuixant rodonetes amb el bastó a terra.
Després d’esmorzar vam decidir anar a caçar granotes. En vam descobrir una que en lloc de dirigir-se riu endins va començar a allunyar-se de l’aigua. Quan la pobra bèstia s’aturava per descansar l’empenyíem amb un bastó i ella tornava a saltar.
JAUME CELA: Silenci al cor.
Quant a Roser Caño Valls
Sóc llicenciada en Filologia Catalana per la UAB. Des del 2012 sóc funcionària de carrera. He participat en el projecte de Diverscat de la UNESCO l'any 2009 a l'INS Pablo R. Picasso. I he format part del jurat dels Jocs Florals de Nou Barris. Des del juliol-novembre 2017, sóc graduada en el Màster en Arts i Humanitats: literatura, cultura i història contemporànies per la UOC.
Aquest article ha estat publicat en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
