Fer de mestre/a/professor/professora

Fa vuit anys que em dedico a la docència, la majoria de la gent creu que els mestres tenim moltes vacances i una feina senzilla. Bé, fer de mestre és una tasca que no s’aconsegueix en un dia, i que no consisteix tan sols en fer unes classes davant d’una canalla que cada dia tenen més elements de distracció, i s’adonen que hem perdut prestigi dins de la societat actual. Fer de mestre és preparar-se bé les classes,els exàmens, les avaluacions, etc.tenint en compte la diversitat que tinguis a cadascuna de les diferents classes que tens. Des d’aquest moment, un/a mestre/a és responsable de formar, i ara també d’educar a molts nanos, alguns dels quals no tenen els valors que les nostres generacions sí tenen. Els mestres ara tenim més dificultats perquè ens augmenten hores de classes, i això significa més hores extres per preparar-ho tot, i si a més ets tutor/tutora d’un grup, la responsabilitat augmenta, i dediques moltes hores tant a conèixer el grup que tutoritzes com a fer de docent. A més a més, ara se’ns demana que ensenyem per competències, cosa que significa reciclar-se i ensenyar no només una assignatura, sinó relacionar-la amb d’altres àrees, per tant significa reinventar-se, cosa que no és fàcil. Enguany, jo era professora de: un 1r d’eso+ tutoria, 2n d’eso (de reforç), dos tercers d’eso (de reforç), un quart d’eso (de reforç) i dues hores d’aula d’acollida. Així que enguany només tenia hores dins i fora del centre per dedicar-me a preparar-me la meva tasca docent per ser competent. Malauradament, davant de tanta diversitat vaig patir una baixa d’estrés. Els mestres som treballadors/res com tothom, i sovint ens emportem molta feina a casa, i encara de vegades ens falten hores per poder ser al màxim de competents. Jo sóc i faig de mestra perquè m’agrada ensenyar la matèria que dono, i per fer-ho molt bé m’hi dedico hores, perquè sé que el temps que hi dedico significa que allò que ensenyo serà la base del què els alumnes aprenen i aniran forjant al llarg de la secundària i també de l’educació postobligatòria.

Roser Caño Valls

Quant a Roser Caño Valls

Sóc llicenciada en Filologia Catalana per la UAB. Des del 2012 sóc funcionària de carrera. He participat en el projecte de Diverscat de la UNESCO l'any 2009 a l'INS Pablo R. Picasso. I he format part del jurat dels Jocs Florals de Nou Barris. Des del juliol-novembre 2017, sóc graduada en el Màster en Arts i Humanitats: literatura, cultura i història contemporànies per la UOC.
Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *