Imatge presa de la xarxa
Sóc professora de llengua catalana i literatura des de l’any 2004, en la meva adolescència i en diferents centres vaig ser víctima de l’anomenat “bullying” tant a nivell psicològic com físic. El cert és que de tant en tant parlo d’aquest fet i en molts casos, l’interlocutor/a em pregunta: Per què? La resposta és que no hi ha un per què per als maltractaments ja siguin a l’escola, dins l’entorn familiar, o en qualsevol altre entorn. No hi ha cap raó que justifiqui que una persona maltracti a una altra, ja sigui un assetjament psicològic, físic o sexual. I encara afegiré que quan aquest tipus de maltractaments es pateixen en la infantesa o en l’adolescència, això deixa cicatrius difícils de tancar, i dificulta establir relacions socials amb persones per por a tornar a caure en el mateix pou. No, rotundament, no hi ha cap per què pel fet que un noi o una noia sigui víctima d’un patiment injust i inacceptable. Celebro però que avui dia, des del Departament d’Educació, des de les escoles, i moltes entitats es facin campanyes d’informació perquè els docents d’ara detectem els casos de “bullying” per tallar-los.
