Comentari del poema: “Dona’m la mà” de Joan Salvat-Papasseit

Dóna’m  la mà

Dóna’m la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

bategant,

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra

prendran un aire fidel i discret

no ens miraran;

miraran noves rutes

amb l’esguard lent del copsador discret.

Dóna’m la mà i arrecera la galta

sobre el meu pit, i no temis ningú.

I les palmeres ens donaran ombra.

I les gavines sota el sol que lluu.

Ens portaran la salabror que amara,

a l’amor, tota la cosa prop del mar:

i jo, aleshores, besaré ta galta;

i la besada ens durà el joc d’amar.

Dóna’m la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

bategant;

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

Joan Salvat-Papasseit

http://www.escriptors.cat/autors/salvatpapasseitj/pagina.php?id_text=2642

ACTIVITATS D’ANÀLISI DEL POEMA

1. Què creus que significa l’expressió:

Tindrem la mida de totes les coses

Només en dir-nos que ens seguim amant

2. Hi ha alguna personificació[1] al text? Digues quina

3. Quin significat té en aquest poema el verb bategant?

4. Quines imatges[2] fa servir Joan Salvat-Papasseit per descriure l’amor?

5. Què t’inspira aquest poema?

[1]           Personificar: Atribuir accions i qualitats pròpies d’una persona a coses o animals.

[2]           Imatge: Semblança.