Vida i obra de Joan Salvat-Papasseit:
Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona l’any 1894, ciutat on va viure i treballar tota la seva curta vida. Va morir tuberculós el 1924, quan tenia 30 anys. El seu barri, la Barceloneta, va ser font d’inspiració per a ell que va sentir-se molt fidel al veïnat obrer on va créixer. Com a conseqüència d’un naufragi ( el seu pare era el fogoner d’un vaixell), Joan Salvat-Papasseit quedà orfe de pare i residí des del 1901 fins el 1906 a l’Asilo Nacional Español. En sortir de l’asil, per tal de poder sobreviure i ajudar la seva mare i germans, s’ocupà en diversos oficis: va ser adroguer, aprenent en un taller d’escultura, i entre ells, el de vigilant nocturn al moll ( 1915-1916), d’on sorgí el poema Jo també he guardat fusta al moll. Havia tingut poques oportunitats per assolir una cultura escolar. Això no obstant, motivat per la seva vocació poètica i el seu talent natural, s’apropà a persones també inquietes com ell per la literatura i va fer bons amics. L’any 1911 conegué Emili Eroles i Joan Alavedra. Es donava la circumstància que Emili Eroles regentava un negoci de llibres vells i, aquest fet va afavorir les trobades a l’establiment on tingué la possibilitat de llegir, parlar de llibres, discutir sobre les lectures i conèixer gent relacionada amb el món literari i cultural català del moment. Precisament, a la segona dècada del segle XX, es vivia la consolidació del Noucentisme, programa que responia als interessos culturals de la burgesia catalana. En aquells anys, Barcelona era una ciutat en plena època industrial, una classe obrera molt activa socialment i uns moments de lluites i conflictes socials.
Joan Salvat-Papasseit pertanyia a les capes populars de la societat; sovint visqué en la pobresa, però això no fou obstacle perquè assistís a les classes de Jordi Rubió als Estudis Universitaris Catalans; va anar-hi acompanyat del seu amic Joan Alavedra, quan tots dos tenien vint anys. Això, que es va afegir a la seva formació autodidacta, li va obrir noves portes en el món professional i li va donar l’oportunitat d’entrar a treballar per a Santiago Segura a les Galeries Laietanes, millorant la seva situació econòmica i possilitant el seu contacte amb la cultura noucentista i els llibres i les obres d’art.
Podem dir que l’estil literari de Joan Salvat-Papasseit és molt original. Ell es va interessar per la poesia d’Avantguarda, de procedència europea i que conegué i es va sentir atret per aquestes influències. Podem dir que va ser innovador, obrint noves perspectives a la poesia catalana de la seva època. L’any 1919 publicà Poemes en ondes hertzianes; més endavant es va voler emmarcar en la poesia d’Avantguarda i publicà L’Irradiador del port i les gavines (1921), on ja es començà a veure una poesia completament original. L’any 1922 publicà La Gesta dels estels i l’any següent publicà Poema de la rosa als llavis (1923). Pòstumament va veure la llum la publicació Óssa menor (1925).
Font: Núria Valls Molins.
