Marcel Ress, guanyador de ‘Top chef’: “Jo ni tan sols em volia presentar al concurs”
El cuiner alemany considera el seu company Oriol “una capsa de sorpreses”
i assegura que la gran amistat que s’endú del programa és la de Sergio
MARISA DE DIOS / BARCELONA
DIJOUS, 17 DE DESEMBRE DEL 2015
Alberto Chicote, jurat de ‘Top chef‘, va definir Marcel com un cuiner «amb nervis d’acer» i amb una gran «delicadesa i subtilesa» en les seves creacions, unes qualitats que l’han portat a guanyar la tercera temporada del concurs gastronòmic d’Antena 3. Després de deixar fa dos mesos el restaurant mallorquí on treballava com a cap de cuina [el Simply Fosh, amb una estrella Michelin], a aquest jove alemany, de 27 anys, se li acumulen els projectes.
–¿Es veia guanyador de ‘Top chef’?
–Sincerament no. Al final vaig tenir una mica de sort, crec.
–No només deu haver sigut sort.
–Home, sempre es necessita una mica de sort. De fet, jo ni tan sols em volia presentar al programa. Va ser l’equip del meu restaurant de Mallorca el que em va animar, sobretot el meu segon a la cuina, Pablo, que va omplir la sol·licitud. Al final em van triar entre els 16 últims candidats i vaig entrar al programa. La meva meta era quedar entre els 10 millors, mai vaig pensar que arribaria tan lluny.
–En canvi, els seus companys a ‘Top chef’ sempre l’han considerat el gran rival a batre.
–Jo sóc una persona molt reservada però, després de dues setmanes de competició, al veure de quin restaurant venia i el que havíem aconseguit allà i comprovar que el jurat estava content amb els meus plats, em van començar a considerar un rival molt fort.
–¿Va passar molts nervis a la final contra Alejandro?
–Al ser una final, és clar que tenia nervis. I hi havia els meus pares i els meus amics observant-me, m’hi jugava molt… Així que estava més nerviós del normal. Però després em posava a cuinar molt concentrat.
–El seu principal fan al concurs ha sigut el seu company Oriol, tot i que la relació amb ell no ha sigut fàcil i en alguna ocasió l’ha tret de polleguera. ¿Quina opinió li mereix?
–Ara som amics, ens parlem de tant en tant i sé que és bona persona. Però al principi em costava, perquè en ocasions se li’n va l’olla i no pots parlar amb ell. Després de la prova que vam fer a Istanbul es va calmar una mica i va agafar molta confiança amb mi, perquè a partir d’aleshores vam passar molt temps junts i jo era pràcticament l’única persona amb qui parlava, perquè no s’avenia gaire amb Maripaz, Sergio, Alejandro i Luca.
–¿Quins són els seus projectes?
–Una cosa que ja tinc tancada és portar l’assessorament gastronòmic d’una escola de cuina a Santa Maria de Mallorca. Crearé el meu propi taller per ensenyar a la gent a cuinar, fent demostracions privades per a unes 20 persones. A part d’això, juntament amb Sergio, estem pensant, tot i que encara no és segur, a obrir un bistrot a Mallorca i a agafar algun lloc a la península.
Font: El Periódico en català.
