Fa vuit anys que em dedico a la docència, la majoria de la gent creu que els mestres tenim moltes vacances i una feina senzilla. Bé, fer de mestre és una tasca que no s’aconsegueix en un dia, i que no consisteix tan sols en fer unes classes davant d’una canalla que cada dia tenen més elements de distracció, i s’adonen que hem perdut prestigi dins de la societat actual. Fer de mestre és preparar-se bé les classes,els exàmens, les avaluacions, etc.tenint en compte la diversitat que tinguis a cadascuna de les diferents classes que tens. Des d’aquest moment, un/a mestre/a és responsable de formar, i ara també d’educar a molts nanos, alguns dels quals no tenen els valors que les nostres generacions sí tenen. Els mestres ara tenim més dificultats perquè ens augmenten hores de classes, i això significa més hores extres per preparar-ho tot, i si a més ets tutor/tutora d’un grup, la responsabilitat augmenta, i dediques moltes hores tant a conèixer el grup que tutoritzes com a fer de docent. A més a més, ara se’ns demana que ensenyem per competències, cosa que significa reciclar-se i ensenyar no només una assignatura, sinó relacionar-la amb d’altres àrees, per tant significa reinventar-se, cosa que no és fàcil. Enguany, jo era professora de: un 1r d’eso+ tutoria, 2n d’eso (de reforç), dos tercers d’eso (de reforç), un quart d’eso (de reforç) i dues hores d’aula d’acollida. Així que enguany només tenia hores dins i fora del centre per dedicar-me a preparar-me la meva tasca docent per ser competent. Malauradament, davant de tanta diversitat vaig patir una baixa d’estrés. Els mestres som treballadors/res com tothom, i sovint ens emportem molta feina a casa, i encara de vegades ens falten hores per poder ser al màxim de competents. Jo sóc i faig de mestra perquè m’agrada ensenyar la matèria que dono, i per fer-ho molt bé m’hi dedico hores, perquè sé que el temps que hi dedico significa que allò que ensenyo serà la base del què els alumnes aprenen i aniran forjant al llarg de la secundària i també de l’educació postobligatòria.
-
Arxius
- setembre 2022
- desembre 2021
- abril 2021
- novembre 2020
- juny 2020
- setembre 2019
- gener 2019
- maig 2018
- abril 2018
- febrer 2018
- gener 2018
- novembre 2017
- setembre 2017
- març 2017
- febrer 2017
- gener 2017
- desembre 2016
- novembre 2016
- octubre 2016
- maig 2016
- abril 2016
- març 2016
- febrer 2016
- gener 2016
- desembre 2015
- novembre 2015
- octubre 2015
- setembre 2015
- març 2015
- gener 2015
- desembre 2014
- octubre 2014
- juny 2014
- maig 2014
- abril 2014
- març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- desembre 2013
- novembre 2013
- octubre 2013
- setembre 2013
- abril 2013
- gener 2013
- novembre 2012
- octubre 2012
- setembre 2012
- agost 2012
- juliol 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- desembre 2011
- octubre 2011
- agost 2011
- juliol 2011
- abril 2011
- març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- agost 2010
- juliol 2010
- juny 2010
-
Meta