Imatge presa de la xarxa
Temps enrere, ningú no posava en dubte el prestigi del/ de la mestre/a ja que tothom tenia clar que la seva tasca d’ensenyar a un grup de nens o nenes, o no tan infants, era complexa. Actualment, allà on vagi si dic que sóc mestra, la gent em va un gest i algun comentari que vénen a dir que tenim massa privilegis, és a dir, les vacances, i treballem poc. Bé, haig de dir que actualment, la tasca docent és encara més difícil que la dels nostres precedents, perquè hem d’ensenyar hàbits: d’estar ben asseguts, d’escoltar en silenci, de demanar el torn de paraula per no parlar tots alhora i de seguir les instruccions del/de la professor/a per seguir la classe i assolir un bon aprenentatge. No podem oblidar que avui dia, els i les docents hem d’avaluar per competències bàsqiques en les diferents àrees, ja siguin de primària o secundària. A tot això cal sumar-hi, el fet que actualment no es pot pensar fer una classe sense utilitar les eines TIC/TAC, ja que som a l’era digital. I per sinó fos poc, també hem de preparar bé els trimestres, les classes diàries, exàmens, corregir exàmens i dossiers, fer mitjanes i posar notes. Molts docents tenen un càrrec, els qui som tutord/tutores som responsables d’un grup d’eso, som una mena d’intermediaris entre els pares, els alumnes, els coordinadors de cicle i pedagògics i per tant la tasca encara és més difícil. Podria continuar amb la llarga llista de tasques hem de dur a terme dia a dia, incloent-hi els dies festius. Però prefereixo concloure dient que sóc mestra perquè crec en la meva tasca, m’agrada ensenyar la meva àrea i cada dia aprenc a ser més competent, i també els i les alumnes em demostren que la meva dedicació no és una feina preparada, planificada ni duta a terme envà.
