Imatge presa de la xarxa
Hi ha veus en la societat que diuen que no és bo que els/les alumnes estudiïn fins als 16 anys, perquè no tothom pot assumir un aprenentage acadèmic i per tant, cal que hi hagi gent que s’encamini cap els oficis, o sigui cicles formatius de grau mitjà. Personalment opino que sí que és bo que tant nois i noies tinguin un graduat, el graduat de l’ESO. És clar que això implica un esforç d’adaptar-se al sistema educatiu, al currículum i ser conscient del què significa estudiar secundària. També cal dir que no es pot confondre la idea que fer un cicle formatiu de grau mitjà per a dur a terme un ofici sigui una tasca al marge de l’academicisme. Primer cal aprendre la part teòrica d’un ofici i després cal aprendre la pràctica amb la pràctica. Per tant, no s’ha de magnifiicar la universitat en detriment dels oficis. Avui en dia hi ha moltes portes obertes de formació un cop s’hagin acabat els estudis de secundària obligatòria. Hi ha algumnes que no volen estudiar i que no aprofiten les eines que tenen, i aleshores surt algú que malanomena aquesta generació ni-ni, un terme despectiu, perquè considero que de vegades no és fàcil per un adolescent trobar el seu camí, a causa de les inseguretats, i en molts casos de contextos socials complicats. Opino que tothom té dret a un ensenyament de qualitat, i un cop acabada l’ESO, cal que els i les alumnes esbrinin quin camí prendran.
