Enguany es compleixen cent anys del naixement d’un poeta català Màrius Torres. Aquest poeta va tenir un vida truncada per una tuberculosi que se’l va endur l’any 1942 a l’edat de 32 anys. Torres ens va deixar el llegat de la seva obra poètica aplegada al volum Poesies, el 1947. Torres és un d’aquells poetes difícils de descriure literàriament parlant perquè per entrar en el seu món literari s’ha de llegir i deixar que la seva poesia et parli, i nosaltres els lectors i lectores deixem que les seves paraules ens sedueixin i entrem dins la seva poètica. Així doncs, celebrem doncs el cententari Màrius Torres i aprofitem per posar un poema per aquells i aquelles que encara no l’han llegit i vulguin saber qui era i què escrivia.
CANÇÓ A MAHALTA
“Com la boirina que s’aclofa
quan ve la nit,
o com la rima d’una estrofa
sense sentit;
com una cinta de coqueta
en un mirall,
o com el vol d’una oreneta
sobre la vall;
com una mica de musica
quan ve la son,
o com la molsa que a la pica
cria la font;
així t’escau la melangia
tan dolçament, que per rendir-me no et caldria
més ornament.”
Setembre del 1937
