La cara, mirall de l’ànima.

Cada un dels infants de la classe dels conills és diferent, es mostren i s’expressen amb la innocència i ingenuïtat característics de la infància. A l’aula considerem vital poder manifestar el que sentim i valorem la sinceritat, encoratgem als nens a mostrar-se tal com son i si algú actua de manera incorrecta cal que ho parlem i que en puguem treure alguna conclusió.

Així, és molt important treballar les emocions, hi ha nens que no els costa mostrar l’alegria o l’enuig, n’hi ha d’altres que són poc expressius i no manifesten tant el que senten. Per a tots va bé aprendre a identificar els diferents estats d`ànim i parlar-ne. Ja que estem treballant la cara, veurem també que aquesta part del cos serveix per expressar-nos i que l’expressió facial mostra als altres com ens trobem.

Aquesta setmana hem parlat d’aquest tema i hem vist una presentació que ens ha donat peu a obrir una conversa sobre les emocions. Entre tots hem parlat de les coses que ens fan sentir contents (algun llaminer ha comentat que es sent content quan la mama li fa un entrepà de “nocilla”, a mi em passa el mateix!) o de les coses que ens fan enfadar.

Els objectius de l’activitat fan referència a reconèixer i expressar sentiments, respectar i comprendre les emocions dels altres i adonar-se de l’expressivitat del rostre humà.

La sessió es realitza per la tarda, disposem d’una hora i mitja. En acabar juguem a expressar i endevinar emocions amb la cara i el cos.

Aquí us deixo la presentació, està molt bé.

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *