Classes de sintagmes

Gramàtica

Un sintagma és un conjunt de paraules agrupades al voltant d’una paraula que és el nucli, és a dir, l’element imprescindible. Segons la categoria gramatical que fa de nucli del sintagma, tenim tipus de sintagmes diferents:


SINTAGMA NOMINAL (SN): el seu nucli és un substantiu o un pronom.
La guineu corria molt

Menjaré uns plàtans
Ell és el meu cosí
Nosaltres vam córrer una marató

SINTAGMA VERBAL (SV): el seu nucli és un verb.
Volen estudiar la carrera de medicina.
L’actor feia el paper de Romeo.

SINTAGMA ADJECTIVAL (S. adj): el seu nucli és un adjectiu qualificatiu.
La fruita era molt madura.
Aquest jersei sembla massa car.

SINTAGMA ADVERBIAL (S. adv): el seu nucli és un adverbi.
En Joan viu molt lluny.
Sempre camina lentament.
SINTAGMA PREPOSICIONAL (S. prep): està format per una preposició seguida d’un SN.Ja no viu en aquest carrer.Va arribar a la classe sense alè.

Les lletres b i v

Ortografia

Tot i que no tots els mots que s’escriuen amb b i v segueixen una regla, hi ha unes normes generals bàsiques.

S’escriu b:

Davant de l i r: blanc, agradable, broma, cabra, etc.

(a excepció d’algun mot d’origen estranger com Vladímir o Vladivostok);

Darrere de m: embenar, ambiciós, amb, etc.

(a excepció d’algun mot com circumval·lació, tramvia, triumvir, etc.);

 Davant vocal, si b alterna amb p entre mots d’una mateixa família: llobató (llop), cabota (cap), sabem (sap).

S’escriu v:

Darrere de n: canvi, convertir, envestir, minvar, etc.;

Davant vocal, si v alterna amb u entre mots d’una mateixa família: blava (blau), estival (estiu), devem (deu), escriviu (escriure), vivim (viu), oval (ou), etc.;

En les desinències verbals -ava,-aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven: cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven.

 

Les categories lèxiques o gramaticals

Gramàtica
▪Nom: Designa persones, animals, coses.

Exemples: llop, monjo, noi.

▪Adjectiu Qualificatiu: Indica la característica del nom que acompanya.

Exemples: tranquil, gris, llarg.

▪Determinants: Acompanyen el nom.

Article: Determinant que acompanya al nom i n’indica el gènere i el nombre.

Exemples: el nen, la nena, un nen, una nena

Demostratius: Adjectiu que indica proximitat o llunyania de la cosa el vostre…, llur…

Demostratius: Determinant que indica proximitat o llunyania de la persona que parla.

Exemple: aquest nen, aquell nen, …

Possessius: Determinant que indica possessió, propietat.

Exemples: el meu nen, el teu, el seu nen, el nostre…,

Numerals: determinant que indica una quantitat exacta (cardinals) o un ordre de què es parla (ordinals).

Exemples: zero, un…; primer, segon …

Quantitatius: Indiquen una quantitat de manera global, imprecisa.

Exemples: quants nens, molt…, poc…, tant…, bastant…, gaire…

Indefinits: Indiquen una idea d’imprecisió.

Exemples: algun nen, tot…, mateix…

Interrogatius: Indiquen que es formula una pregunta.

Exemples: Quin nen, què…?

Exclamatius: Indiquen que es formula una exclamació.

Exemples: Quin nen, qui…, què…!

▪Pronoms personals: Substitueixen el nom

Pronoms personals forts:

Duen accent tònic i poden anar sols, sense el verb.

Exemples: jo, mi, tu, nosaltres, nós, vós, ell.

Pronoms personals febles:

Pronoms inaccentuats que van immediatament davant o darrere el verb.

Exemples: em, et, els, es …

▪Verb: Paraula que forma el nucli del predicat que en l’oració expressa l’acció.

Exemples: cantar, parlar, córrer, sortir, …

▪Adverbis: Paraules invariables que indiquen circumstàncies del verb. Poden  modificar un verb, un adjectiu o un altre adverbi.

De manera:

Exemples: bé, ràpidament, àgilment (adj. femení + -ment)…

De lloc:

Exemples: aquí, allí, davant …

De temps:

Exemples: ara, abans, després, demà …

D’ordre:

Exemples: primer, abans, posteriorment …

De quantitat:

Exemples: molt. poc, prou, només …

D’afirmació:

Exemples: sí, també, certament …

De negació:

Exemples: no, tampoc …

De dubte:

Exemple: potser, possiblement, probablement …

▪Preposicions: Paraules invariables que es posen davant d’un sintagma nominal. Serveixen per relacionar.

Exemples: a, en, per …

▪Conjuncions: Paraules invariables que relacionen dues paraules, dos sintagmes o dues oracions.

Copulatives:

Uneixen dues paraules o oracions. Expressen adició o suma.

Exemples: i, ni

Disjuntives:

Expressen alternança entre dues o més accions, una exclou l’altra.

Exemples: o, o bé.

Distributives:

Expressen una idea de distribució d’accions sense que s’excloguin.

Exemples: o …o, ara …ara, un … altre, tan aviat … com …

Adversatives:

Expressen una contraposició.

Exemples: però, sinó, amb tot …

Il·latives:

Expressen una conseqüència.

Exemples: doncs…

Explicatives:

Expliquen l’enunciat anterior.

Exemples: és a dir, això és, en efecte …

▪Interjeccions: Paraules invariables que expressen diferents sentiments o emocions.

Exemples: Ai!, Ecs!, Hola!, Ei!, Oh!, Òndia!, Adéu! …

 

 

 

Orientacions per a la presentació de treballs escrits

Textos funcionals

                                                                     PRESENTACIÓ DE TREBALLS ESCRITS

Pàgina

  • Els treballs sempre es faran en fulls de mida A4.
  • Els fulls sempre seran de color blanc.
  • En els treballs només s’escriu a una cara.
  • Cal deixar marge superior i inferior, per la dreta i per l’esquerra.      Aquests marges mai  seran inferiors a 2 cm. En principi, els marges que deixa el processador de textos són els ideals.

Tipus de lletra

  • El tipus de lletra utilitzat en un treball ha de ser ARIAL, TIMES NEW ROMAN o VERDANA, a mida 12.
  • No és convenient utilitzar molts tipus de lletra diferents en un mateix És aconsellable emprar, com a màxim, dos tipus de lletra: el bàsic per al text normal i un altre per ressaltar. Més aconsellable és encara, combinar mides i estils (negreta o cursiva) del mateix tipus de lletra.
  • El color de la lletra serà sempre negre.
  • Per a les capçaleres, peus de pàgina, peus d’il·lustracions o gràfics i notes al peu, utilitzarem una mida de lletra més petita (10).

Numeració de les pàgines

  • Les pàgines han d’estar numerades en el peu de pàgina, excepte la portada.

Capçalera i peu de pàgina

  • La capçalera ha d’incloure a l’esquerra el nom de l’institut i a la dreta el títol del treball.
  • Al peu de pàgina apareixerà el nom de l’alumne a l’esquerra i el número de pàgina a la dreta.

Apartats del treball

  • Tots els treball han de tenir:
    • Portada
    • Índex (apartats i subapartats classificats i detallant la pàgina).
    • Contingut del treball.
    • Bibliografia o webgrafia.

Portada

  • A la portada hem d’incloure el nom de l’institut, el títol del treball, l’assignatura, el nom de l’alumne, el curs, el nom de professor/a que rebrà el treball i la data de lliurament.
  • No hi ha d’haver ni capçalera ni peu de pàgina.
  • El text de la portada estarà en color negre. Si hi ha alguna imatge, sí que podrà ser en color.

Índex

  • L’índex inclourà tots els capítols, apartats i subapartats del treball, així com la bibliografia i els annexos.
  • Els títols dels capítols aniran numerats i en majúscules, i els dels respectius apartats i subapartats en minúscula.
  • Cada apartat i subapartat de l’índex adreçarà a les pàgines on aquests es troben

Paràgrafs

  • Tots els paràgrafs han d’estar justificats.
  • Normalment, entre paràgraf i paràgraf deixarem una línia en blanc o un espaiat de 0,30 cm.

Ortografia

  • Tindrem sempre molta cura amb l’ortografia. Per això cal passar sempre el corrector.

 

Lectura obligatòria del 2n trimestre

Lectura

L’artilleria de Mr  Smith de Francesc Puigpelat

Balaguer, 1938. La Guerra Civil retruny amb fúria a l’altra banda del Segre, però en Xavier se sent segur i cada dia surt amb bicicleta a explorar el poble i els voltants. En una d’aquestes excursions coneix en Mateu, un noi de setze anys que és fill d’anarquista i està a punt d’incorporar-se al front. Quan en Xavier, fill d’un enginyer a les ordres de Franco, descobreixi l’arma secreta que ha ajudat a preparar el seu pare per anihilar el bàndol republicà, se li plantejarà el dilema més crucial de la seva vida.

El teatre

Literatura

EL GÈNERE TEATRAL

  1. Característiques del gènere teatral.
  2. Orígen del teatre.
  3. Estructura de les obres teatrals: actes i escenes.
  4. El text teatral: diàlegs i acotacions.
  5. Elements del teatre:  el director, els personatges, l’escenografia, el vestuari…
  6. Presentació dels gèneres  teatrals: la Tragèdia, la Comèdia i el Drama.
  7. Serafí Pitarra, l’iniciador del teatre català modern.

 

Utilitzareu l’ordinador i presentareu aquest treball  en folis. Heu d’acompanyar el text amb il·lustracions i/o dibuixos . Al final del treball haureu d’indicar la bibliografia i/o webgrafia que heu utilitzat.

A l’apartat de textos funcionals trobareu les orientacions per a la presentació de treballs.

 

Els gèneres literaris

Literatura

ELS GÈNERES LITERARIS.

Els textos literaris es divideixen en tres grans grups que anomenem gèneres:

 El gènere narratiu o narrativa. Parlem de narrativa quan un narrador explica una història, és a dir, uns fets reals o inventats, on intervenen uns personatges en un espai i un temps. L’acció comença en una situació inicial (plantejament) que canvia (nus o desenvolupament) fins arribar al final (desenllaç).

La narrativa s’escriu en prosa i es disposa de forma horitzontal ocupant tota una pàgina. S’estructura en paràgrafs separats per un punt i a part.

 El gènere poètic o poesia. La poesia va néixer lligada al cant i a la recitació, per això és tan important el ritme i la musicalitat. La poesia, amb poques paraules, expressa emocions, sentiments, fets o reflexions. A més, també desperta imatges molt belles en la imaginació.

La poesia s’escriu en vers. Els versos es disposen de forma vertical, un a sota de l’altre, i s’agrupen en estrofes.

El gènere teatral o teatre. El teatre és un text literari creat per ser representat dalt d’un escenari. Per aquesta raó hi apareixen els noms dels personatges de l’obra que, després, representen els actors.

A més del diàleg, el text teatral també inclou les acotacions. Les acotacions expliquen com ha de ser l’escenari, com han d’anar vestits els actors, quins moviments o gestos han de fer, etc.

ATENCIÓ Els tres gèneres literaris tracten els anomenats temes universals: l’amor, la mort, el pas del temps, la bellesa de la natura, la pau, l’harmonia, la injustícia, etc. En definitiva: la felicitat i el patiment de l’home.

L’assaig: Gènere literari en prosa en què predomina l’element analític i d’opinió.

 

“La vaca cega”

Literatura

Un poema de Joan Maragall

La vaca cega

Topant de cap en una i altra soca,

avançant d’esma pel camí de l’aigua,

se’n ve la vaca tota sola. És cega.

D’un cop de roc llançat amb massa traça,

el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre

se li ha posat un tel; la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,

mes no amb el ferm posat d’altres vegades

ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,

pel silenci dels prats i en la ribera,

fan dringar l’esquellot mentre pasturen

l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.

Topa de morro en l’esmolada pica

i recula afrontada… Però torna

i abaixa el cap a l’aigua i beu calmosa.

Beu poc, sense gaire set. Després aixeca

al cel, enorme, l’embanyada testa

amb un gran gesto tràgic; i parpelleja

damunt les mortes nines, i se’n torna

orfe de llum sota del sol que crema,

vacil·lant pels camins inoblidables,

brandant llànguidament la llarga cua.

Els contactes vocàlics

Ortografia

En un vers també es poden produir els fenòmens de contacte vocàlic següents:

 El hiat es produeix quan dues vocals successives es pronuncien en dues síl·labes diferents sense que es produeixi diftong o contracció.

La sinalefa  és la unió en una sola síl·laba mètrica de dues vocals en contacte, situades l’una a la fi d’un mot i l’altra al començament del mot següent.

L’elisió és la pèrdua del so d’una de les vocals en contacte.

 

La descripció

Textos funcionals

Els textos descriptius ens expliquen com són les persones, els animals, els objectes o un paisatge. Ens detallen l’aspecte, les qualitats que presenta   l’element descrit .

En un text descriptiu es poden utilitzar verbs en present, en imperfet, substantius, adjectius que afegeixen qualitats a la realitat descrita, comparacions, etc

Gèneres descriptius:

  • Les guies (turístiques, d’animals, plantes…)
  • Anuncis per trobar amics, amigues
  • Avisos sobre persones o animals desapareguts
  • Definicions i caracteritzacions de persones, animals, objectes, paisatges…
  • Sovint apareix en una seqüència de text més àmplia (textos narratius)

Estructura narrativa: (4 elements)

  • TEMA : element a descriure
  • EXPANSIÓ : Enumeració i detall de les parts i propietats de l’element descrit. Hem de seleccionar l’ordre (dalt a baix, dins a fora, dreta a esquerra, general a concret…..)
  • POSADA ESCENA : detalls de l’entorn i semblances

PROGRESSIÓ DESCRIPTIVA : descripció de subtemes o nous aspectes