GUIÓ PER A LA RECERCA D’INFORMACIÓ:

1. Presentació: 
   • Definició de faula. (activitat 2.17)
   • Protagonistes de les faules.  Simbologia dels animals. (activitat 2.19)
   • L’estructura d’una faula.

2. Les faules i l’edat antiga: Isop.

• Fes el resum d’una faula i explica la moralina.

3. Les faules de l’edat mitjana: Ramon Llull

• Fes el resum d’una faula i explica la moralina.

4. Les faules de l’edat moderna: Jean de La Fontaine.

• Fes el resum d’una faula i explica la moralina.

A partir d’aquest guió, has d’organitzar i resumir la informació que trobis . Després, hauràs de presentar un treball a la llibreta. Afegeix alguna il·lustració que ajudi a millorar  la comprensió.

Data de lliurament: 15 de novembre.

LES CANÇONS D’AMOR EN L’ÀMBIT POÈTIC

Busca informació sobre tres maneres diferents de tractar l’amor en la poesia:

• L’amor cortès. (segles XII i XIII)
• L’amor incert. (segle XV)
• L’amor sensual. (segle XX)

A partir d’aquest esquema, has d’organitzar i resumir la informació que trobis . Després, hauràs de presentar un treball a la llibreta. Afegeix alguna il·lustració que ajudi a una millor comprensió.

Esquem del treball:

L’amor cortès: Els trobadors.

• En quin moment de la historia trobem els trobadors?
• Quina diferencia hi ha entre trobadors i joglars?
• Defineix “La cançó de l’amor cortès”.
• Qui era Guillem de Cabestany?
• Explica la Llegenda del cor menjat.

L’amor incert: Ausiàs March

• Qui era Ausiàs March?
• Defineix com es plantejava el problema de l’amor.

L’amor sensual: Joan Salvat-Papasseit

• Qui era Joan Salvat-Papasseit?
• Com ens presenta la seva visió de l’amor.

Data de lliurament:   9 i 10 d’octubre.

EL GÈNERE TEATRAL

1. Característiques del gènere teatral.
2. Orígen del teatre.
3. Estructura de les obres teatrals: actes i escenes.
4. El text teatral: diàlegs i acotacions.
5. Elements del teatre:  el director, els personatges, l’escenografia, el vestuari…
6. Presentació dels gèneres  teatrals: la Tragèdia, la Comèdia i el Drama.
7. Serafí Pitarra, l’iniciador del teatre català modern.

Utilitzareu l’ordinador i presentareu aquest treball  en folis. Heu d’acompanyar el text amb il·lustracions i/o dibuixos . Al final del treball haureu d’indicar la bibliografia i/o webgrafia que heu utilitzat.

A l’apartat de textos funcionals trobareu les orientacions per a la presentació de treballs.

ELS GÈNERES LITERARIS.

Els textos literaris es divideixen en tres grans grups que anomenem gèneres:

 El gènere narratiu o narrativa. Parlem de narrativa quan un narrador explica una història, és a dir, uns fets reals o inventats, on intervenen uns personatges en un espai i un temps. L’acció comença en una situació inicial (plantejament) que canvia (nus o desenvolupament) fins arribar al final (desenllaç).

La narrativa s’escriu en prosa i es disposa de forma horitzontal ocupant tota una pàgina. S’estructura en paràgrafs separats per un punt i a part.

 El gènere poètic o poesia. La poesia va néixer lligada al cant i a la recitació, per això és tan important el ritme i la musicalitat. La poesia, amb poques paraules, expressa emocions, sentiments, fets o reflexions. A més, també desperta imatges molt belles en la imaginació.

La poesia s’escriu en vers. Els versos es disposen de forma vertical, un a sota de l’altre, i s’agrupen en estrofes.

El gènere teatral o teatre. El teatre és un text literari creat per ser representat dalt d’un escenari. Per aquesta raó hi apareixen els noms dels personatges de l’obra que, després, representen els actors.

A més del diàleg, el text teatral també inclou les acotacions. Les acotacions expliquen com ha de ser l’escenari, com han d’anar vestits els actors, quins moviments o gestos han de fer, etc.

ATENCIÓ Els tres gèneres literaris tracten els anomenats temes universals: l’amor, la mort, el pas del temps, la bellesa de la natura, la pau, l’harmonia, la injustícia, etc. En definitiva: la felicitat i el patiment de l’home.

L’assaig: Gènere literari en prosa en què predomina l’element analític i d’opinió.

Un poema de Joan Maragall

La vaca cega

Topant de cap en una i altra soca,

avançant d’esma pel camí de l’aigua,

se’n ve la vaca tota sola. És cega.

D’un cop de roc llançat amb massa traça,

el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre

se li ha posat un tel; la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,

mes no amb el ferm posat d’altres vegades

ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,

pel silenci dels prats i en la ribera,

fan dringar l’esquellot mentre pasturen

l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.

Topa de morro en l’esmolada pica

i recula afrontada… Però torna

i abaixa el cap a l’aigua i beu calmosa.

Beu poc, sense gaire set. Després aixeca

al cel, enorme, l’embanyada testa

amb un gran gesto tràgic; i parpelleja

damunt les mortes nines, i se’n torna

orfe de llum sota del sol que crema,

vacil·lant pels camins inoblidables,

brandant llànguidament la llarga cua.