Mostra tots els articles de CONXITA JIMENEZ BARCELO

L’amor en l’àmbit poètic.

LES CANÇONS D’AMOR EN L’ÀMBIT POÈTIC

Busca informació sobre tres maneres diferents de tractar l’amor en la poesia:

  • L’amor cortès. (segles XII i XIII)
  • L’amor incert. (segle XV)
  • L’amor sensual. (segle XX)

A partir d’aquest esquema, has d’organitzar i resumir la informació que trobis . Després, hauràs de presentar un treball a la llibreta. Afegeix alguna il·lustració que ajudi a una millor comprensió.

Esquem del treball:

L’amor cortès: Els trobadors.

  • En quin moment de la historia trobem els trobadors?
  • Quina diferencia hi ha entre trobadors i joglars?
  • Defineix “La cançó de l’amor cortès”.
  • Qui era Guillem de Cabestany?
  • Explica la Llegenda del cor menjat.

L’amor incert: Ausiàs March

  • Qui era Ausiàs March?
  • Defineix com es plantejava el problema de l’amor.

L’amor sensual: Joan Salvat-Papasseit

  • Qui era Joan Salvat-Papasseit?
  • Com ens presenta la seva visió de l’amor.

Data de lliurament:   9 i 10 d’octubre.

L’apostrof

L’article el/la, la preposició de i els pronoms febles em, et, es, el; s’apostrofen davant de paraules que comencen per vocal o h.

EXEMPLES:

  • l’avi, l’amic, l’anglès,…
  • l’ungla, l’habitació, …
  • d’aquell, d’ahir, …
  • m’agafa, m’atreu, …
  • t’agrada, t’aguanta, …
  • s’asseu, s’assembla, …
  • l’entenc, l’envio, …

L’article femení i el pronom feble la no s’apostrofen davant i. u, hi, hu àtones.

 EXEMPLES:

  • la Irene, …
  • la universitat, …
  • la història, …
  • la humanitat, …

La contracció es desfà quan la paraula que la segueix comença per vocal o hac.

 EXEMPLES:

  • a l’entrada/al cine
  • de l’indi/del nen
  • per l’home/ pel noi

 

Els complements del verb: atribut, CD, CI, CC.

Els complements del verb són paraules o grups de paraules que tenen la funció de completar o de concretar el significat dels verbs.

L’atribut

Expressa una qualitat o un estat del subjecte. Acompanya els verbs copulatius: ser, estar, semblar.

El complement directe (CD)

Està format per un SN (no per un S. prep).  Acompanya els verbs transitius, als quals completa el significat. Els verbs intransitius, en canvi, no l’admeten. Es reconeix perquè si passem l’oració a pasiva es converteix en el subjecte.

Veig la Laura (CD) Veu Passiva: La Laura (Subj) és vista per mi.

El complement indirecte (CI)

Està format per un S. prep, introduït per les preposicions a/ per a. Indica el destinatari de l’acció indicada alhora pel verb i pel CD. Dono les claus a la noia.

El complement circumstancial (CC)

És un complement que expressa una circumstància que acompanya l’acció del verb, com el temps, el lloc, la manera, la quantitat, la companyia, l’instrument.

Les formes que poden representar la funció de complement circumstancial són un S. adv, un S. prep, un S. nominal, un pronom o una oració subordinada.

El complement del nom

Les paraules o grups de paraules que en una oració acompanyen al nom i n’expressen alguna qualitat fan la funció de complement del nom.

Normalment aquesta funció la fan:

  • Un adjectiu: Plats metàl·lics.
  • Un grup de paraules format per una preposició i un nom: Coques amb pinyons.
  • Una frase introduïda per “que”: Una cançó que m’agrada força. La dona que ven globus ha trobat el gos .
Les formes dels pronoms relatius

Hi ha cinc formes de pronoms per introduir oracions adjectives de relatiu, quatre d’invariables i una de variable.

Invariables: QUE, QUÈ, QUI, ON 

Variable: EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS 

Cal estudiar com haurem de fer servir els pronoms de relatiu, a les pàgines 188 i 189 del llibre.

La diversitat de les llengües del món

Apartats del treball:

  1. Definició de família lingüística.
  2. Classificació de les principals famílies lingüístiques i el nombre de parlants.
  3. Mapa de la distribució al món  de les principals famílies lingüístiques.
  4. Taula dels grups de llengües indoeuropees d’Europa.
  5. Presentació de la família de llengües romàniques.
  6. Taula dels territoris que configuren el domini lingüístic del català.
  7. Mapa de les varietats geogràfiques o dialectes de la llengua catalana.

El treball el lliurareu a la llibreta el divendres, 5 de maig.

D’alguns apartats del treball trobareu informació al bloc 5 del llibre de text.

Adreces per consultar la informació:

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c4/Mapa_Lenguas_del_Mundo.png

https://diversicat.wordpress.com/category/dialectes-del-catala/

 

Preparem el control de la propera setmana

Recordeu que per al control heu de repassar: les categories gramaticals, els tipus de sintagmes i l’estructura de l’oració: subjecte i predicat.

Aquests són exercicis de repàs per al control.

REPASSEM LES CATEGORIES LÈXIQUES O GRAMATICALS
  1. Indica la categoria gramatical de les paraules subratllades

–Quin t’agrada més? Aquest o aquell? –em va preguntar la meva germana.

No vaig saber què dir-li, així que vam anar a la botiga de la qual tant m’havia parlat, però havien tancat abans d’hora i no en vam poder comprar cap.

Ella estava segura que a la botiga que tenen al centre comercial n’hi trobaria.

–Què et sembla, doncs, hi anem?

Finalment, vam decidir anar cap al pis on viu la meva germana a Barcelona. Ella em va comentar que en aquest pis, que comparteix amb la Maria i amb d’altres, cadascú s’encarrega d’una tasca i així tothom sap fer de tot. Això em va agradar moltíssim i vaig dir-li que ho tindria en compte quan jo hagués de compartir pis.

–Quan dinarem, Sandra? –li vaig dir, finalment.

Ara el faig, Marina, però ajuda’m i vés parant la taula! 

2. Digues de quin tipus (temps, lloc, manera o quantitat) són aquests adverbis:

malament, després, aquí, avall, poc, lentament, massa, ara

Adverbis de temps:

Adverbis de lloc:

Adverbis de manera:

Adverbis de quantitat:

3.   Ordena aquests adverbis de temps de menor a major freqüència:

gairebé mai, sovint, de tant en tant, sempre, mai, quasi sempre

______________________________________________________

_______________________________________________________

4.   Canvia els adverbis del text per un d’aquesta llista que vulgui dir el mateix:

excel·lentment, fàcilment, molt, al cap de poc, ràpidament, a poc a poc, totalment

La Mort sabia jugar a escacs molt bé, i estava segura que de seguida l’hauria escabetxat, aquell milhomes. Però ben aviat s’adonà que era un bon adversari, que no es deixava entabanar així com així. En Jordi pensava cada jugada llargament i, quan movia una peça, ho feia parsimoniosament.

Picat per l’amor propi, la Mort posava els cinc sentits damunt l’escaquer, absolutament concentrada i atenta. 

5. Identifica les preposicions d’aquestes oracions:

  • a) Vam anar a córrer per la muntanya amb tots els meus amics.
  • b) Va aconseguir arribar fins a la porta de l’edifici sense l’ajuda de ningú.
  • c) Hem comprat un gos per a la meva cosina.
  • d) Coneixem en Pere des de fa sis anys i es troba molt còmode entre nosaltres.
  • e) L’avió va aterrar a Barcelona cap a les cinc de la tarda.
6. Omple els buits amb les preposicions adequades:
  • g) Han comprat un regal _____ seu nebot.
  • f) No marxaré a cap lloc _____ tu.
  • e) Vaig decidir continuar endavant _____ meus pares.
  • d) Fa olor _____ xampú de maduixa.
  • c) _____ la tarda visitarem l’avi a l’hospital.
  • b) Va arribar a l’estació _____ l’autobús de la línia 1.
  • a) Vaig dirigir-me _____ l’habitació més gran.

 

7.Identifica les conjuncions que apareixen en les oracions següents:
  • e) No vindran els amics de bàsquet sinó els de dansa.
  • d) La família va decidir que marxarien de vacances aquell estiu.
  •    c) Encara que és molt optimista, no creu que la situació se solucioni.
  • b) Va tenir una idea molt original però realment era poc pràctica.
  • a) En Pere i la Rosa no saben si anar al cinema o al teatre
    8. Localitza les conjuncions d’aquestes oracions:
  • a) La Marina no vindrà a la biblioteca sinó que anirà directament al teatre.
  • b) Malgrat que té un caràcter estrany, és una persona molt generosa.
  • c) Finalment, va decidir que no aniria a la festa d’inauguració.
  • d) En Marcel i l’Ona ni contesten el telèfon i responen els correus.
  • e) Durant el matí no va ploure, però a la tarda va ploure a bots i barrals.
 9. Localitza les interjeccions i indica’n el seu significat:

Em trobava a la biblioteca com cada matí quan, de sobte, vaig veure passar en Jordi.

–Ei, Jordi! Hola, què tal! Quant de temps!

–Ep, Marta! No t’havia vist!

–Com et va la vida?

–Molt bé, perfecte! Estic a punt d’acabar la carrera i ja treballo! I tu?

–Renoi, que bé! Me n’alegro molt, ja t’ho mereixes, ja… A mi no em van tan bé les coses … Què hi farem!

–Oh! Em sap greu… ja veuràs que tot anirà millor, es passen etapes difícils però se superen. Vinga, endavant!

(De sobte se sent: Xist! Silenci! Que volem estudiar…)

–Apa! Me’n vaig. Molta sort i fins a la propera!

–Adéu!

Sentiments Canvis de conducta Contacte amb algú
 

 

 

 

 

   

 

L’oració: subjecte i predicat

L’ORACIÓ.

L’oració és un conjunt de paraules que tenen un sentit complet, entre les quals sempre hi ha d’haver un verb.  Ex: *El Joan (no té sentit- no és una oració) – El Joan riu (és una oració).

L’’oració està formada per dos elements bàsics:

El subjecte, que indica de qui o de què es parla.

El predicat, que informa sobre el subjecte (activitat o estat…).

    El meu germà                     ballarà un rock 

SUBJECTE                              PREDICAT

Els elements que formen l’oració no es troben pas en el mateix nivell d’igualtat . Hi ha elements que dominen (els nuclis) i elements dominats o subordinats (complements).

El     ministre                        d’afers interiors                ballarà                 un rock

NUCLI SUBJECTE          complement subj         NUCLI PREDICAT    complement verb

Els dos pilars o fonaments de l’oració són el nucli del subjecte (nom, generalment) i el nucli del predicat (verb)

El nucli del subjecte és, generalment, un nom o pronom: ministre/ ell

El nucli del predicat és un verb: ballarà

El ministre d’afers interiors  ballarà un rock al Parlament

NUCLI SUBJECTE             NUCLI PREDICAT

Concordança

El nucli del subjecte i el nucli del predicat concorden en nombre (singular/ plural):

L’infant plora/ els infants ploren

No podem dir * L’infant ploren / els infants plora

Per identificar un subjecte cal fer la prova de la concordança. És a dir, mirar quin és el SN que concorda amb el verb.

El teu gos pesa vint quilos

El teu gos pesen vint quilos. Els teus gossos pesen vint quilos

subjecte

EL SUBJECTE EL·LÍPTIC

De vegades, el subjecte d’una oració ja queda sobreentès perquè el verb ens n’indica la persona i el nombre. En aquest cas diem que el subjecte de l’oració és el·líptic. I tota l’oració és el SV predicat

( Jo)                                                                           No vull més macarrons! 

Subjecte el·líptic 1a pers sg.                                               SV predicat

(Ells)                                                                   Llegien un capítol de la novel·la

Subjecte el·líptic 3a pers pl.                                               SV predicat

ORACIONS IMPERSONALS

 Les oracions impersonals són aquelles que no tenen subjecte, ja que no el necessiten. Aquestes oracions són les que tenen com a nucli verbal un verb impersonal. 

Els verbs impersonals són:

a) Els verbs que es refereixen al temps meteorològic: ploure, nevar, pedregar…

Demà plourà tot el dia – No té subjecte

SV Predicat

b) El verb fer quan es refereix a un fenomen meteorològic:fer sol, fer fred…

Fa fred en aquesta habitació –  No té subjecte

SV Predicat

c) El verb haver-hi:

No hi ha ningú al pati – No té subjecte

SV Predicat