Els complements del verb són paraules o grups de paraules que tenen la funció de completar o de concretar el significat dels verbs.

L’atribut

Expressa una qualitat o un estat del subjecte. Acompanya els verbs copulatius: ser, estar, semblar.

El complement directe (CD)

Està format per un SN (no per un S. prep).  Acompanya els verbs transitius, als quals completa el significat. Els verbs intransitius, en canvi, no l’admeten. Es reconeix perquè si passem l’oració a pasiva es converteix en el subjecte.

Veig la Laura (CD) Veu Passiva: La Laura (Subj) és vista per mi.

El complement indirecte (CI)

Està format per un S. prep, introduït per les preposicions a/ per a. Indica el destinatari de l’acció indicada alhora pel verb i pel CD. Dono les claus a la noia.

El complement circumstancial (CC)

És un complement que expressa una circumstància que acompanya l’acció del verb, com el temps, el lloc, la manera, la quantitat, la companyia, l’instrument.

Les formes que poden representar la funció de complement circumstancial són un S. adv, un S. prep, un S. nominal, un pronom o una oració subordinada.