Diuen que és un llop gegant, alt i fort, que llança un udol que glaça la sang. I que, quan vénen les llargues nits d’hivern i els llops baixen a les valls per caçar, corre al davant de tots, sota la claror de la lluna. Aquest animal domina els seus companys i la seva veu és la crida del bosc.

La crida del bosc és una novel·la pensada com a crit en defensa de la natura i de tots els éssers que l’envolten.

Com a model, el llibre ens parla d’en Buck, un gos autèntic, fidel i intel·ligent al qual volen transformar en un ésser antinatural, sense escrúpols, sense cor i sense sentiments.

Però els origens de les persones – i també dels animals- són inesborrables i no es poden trair: hem nascut en un paisatge que ens fa ser com som i hi hem de ser fidels, i no podem renunciar-hi. Ni a això, ni al nostre paper en aquest món, ni tampoc al seu manteniment i conservació.