Monthly Archives: abril 2021

Conte col·laboratiu 2on B: “La Caputxeta de colorins”

 

Dins de l’àrea de llengua catalana els infants de segon, treballen durant tot el curs, l’expressió escrita com a part fonamental dels continguts curriculars. Un d’aquests treballs ha estat la creació d’un conte col·laboratiu amb la participació de tos els infants de la classe. El conte, tracta sobre una nena a qui li agraden molt els colors, i com podreu veure els nens i nenes de segon B han fet un treball magnífic, i el conte és una explosió d’imaginació, creativitat i color.

En l’enllaç del final podreu veure els dibuixos que els propis infants han fet per il·lustrar el conte. Esperem que us agradi molt!

“Hi havia una vegada una nena a qui li agradaven molt els colors. Li agradaven tant que sempre portava una caputxa de colors i tothom li deia “Caputxeta de colorins”. Un dia la Caputxeta de colorins anava passejant pel bosc i es va perdre en un laberint multicolor. Aquest laberint estava ple de perills, com els llops negres. Un d’aquests llops va aconseguir mossegar a la Caputxeta i la nena va perdre tots els seus colors. Però, no només va perdre els colors, sinó que també tota ella es va enfosquir, i estava enfadada, i de mal humor. De sobte, va aparèixer una fada padrina de colorins, que volia ajudar a la Caputxeta amb els seus poders de colorins, i tornar-li l’alegria. Però, un altre llop, va aconseguir també mossegar a la fada padrina. Mentrestant, la Caputxeta, caminant pel laberint, havia trobat una palanca que obria un compartiment secret. En aquell compartiment, hi havia un diamant de colors, que tenia el poder de tornar el color a totes les coses. Gràcies al diamant, tant la Caputxeta com la fada padrina, van poder recuperar els seus colors. Però, com que el diamant tenia tanta màgia, va ser capaç d’estendre tots els seus colors pel món sencer. Fins i tot la galàxia era de colorins!

El món de colors era un món molt diferent. La gent estava contenta, les coses dolentes s’oblidaven més fàcilment i es convertien en coses boniques, i no hi havia guerres ni lluites. Semblava, ben bé, que el món sencer hagués quedat protegit dins d’aquest univers de colors que havia imaginat la Caputxeta en els seus millor somnis. I conte contat conte acabat!”

Cliqueu aquí per veure les il·lustracions del conte.

                                                                                                                                             Sílvia Vich