De gota en gota s’omple la bóta

L’origen de les famoses carbasses tallades esdevé d’una llegenda d’origen celta (a cavall d’Irlanda i Escòcia) sobre Jack “El Garrepa”, un granger que enganyava i mentia a veïns i amics. Aquesta conducta li va aconseguir tota classe d’enemistats però també una reputació de persona tan malvada que rivalitzaria amb el mateix Satanàs.

El Diable, a qui va arribar el rumor d’una ànima malvada, va acudir a comprovar si efectivament era un rival. Disfressat com un home normal va acudir al poble d’aquest i es va posar a beure amb ell durant llargues hores, revelant la seva identitat després de veure que en efecte era un autèntic malvat. Quan Lucífer li va dir que venia a emportar-se’l per pagar pels seus pecats, Jack li va demanar una ronda més junts com a última voluntat. El Diable li ho va concedir però en anar a pagar cap dels dos tenia diners, així que Jack va reptar Lucífer a convertir-se en una moneda per pagar la ronda i demostrar així els seus poders. Satanàs ho va fer, però en lloc de pagar amb la moneda Jack la va posar a la seva butxaca, on portava un crucifix de plata. Incapaç de sortir d’allà el Diable va ordenar al granger que li deixés lliure, però Jack no ho faria llevat que prometés tornar a l’infern per no molestar-lo durant un any.Transcorregut aquell temps, el Diable va aparèixer de nou a casa de Jack per portar-se’l a l’infern però de nou Jack va demanar un últim desig, en aquest cas que el Diable agafés una poma situada dalt d’un arbre per a així tenir el seu últim menjar abans del seu patiment. Lucífer va accedir, però quan estava en l’arbre Jack va tallar una creu en el seu tronc perquè no pogués baixar. En aquesta ocasió Jack li va demanar no ser molestat en deu anys, i que mai no pogués reclamar la seva ànima per a l’infern. Satanàs va accedir i Jack es va veure lliure de la seva amenaça.El seu destí no va ser millor: després de morir (molt abans d’aquells deu anys pactats), Jack es preparava per anar al cel però va ser detingut a les portes de San Pere, impedint-se-li el pas ja que no podien acceptar-lo per la seva mala vida passada, sent enviat a l’Infern.

Però per a desgràcia seva allà tampoc no podien acceptar-ho a causa del tracte que havia realitzat amb el Diable, i aquest el va expulsar del seu regne i el va condemnar a deambular pels camins amb un nap buit amb un carbó cremant dins com a única llum que guiés el seu etern vagar entre els regnes del bé i del mal. Amb el pas del temps Jack el Garrepa va ser conegut com Jack el de la Llanterna o “Jack of the Lantern”, nom que es va abreujar al definitiu “Jack O’Lantern”. Aquesta és la raó d’usar naps (i més tard carbasses, en ser més grans i fàcils de tallar) per il·luminar el camí dels difunts a Halloween, i també el motiu de decorar les cases amb aquestes figures horroroses (per evitar que Jack cridés a la porta de les cases i proposar Truc o tracte).