De gota en gota s’omple la bóta

En aquestes dues fotografies pots veure uns pulmons de xai. A la imatge de la dreta pots observar com insuflen aire als pulmons i aquests s’inflen.

A la imatge de l’esquerra es dissecciona un pulmó, de tal manera que es poden veure els bronquis, que són les ramificacions de la tràquea a dins dels pulmons.

El teixit pulmonar és elàstic, cosa que permet que l’aire entri i surti amb facilitat, amb l’ajuda del diafragma.

EL SISTEMA CIRCULATORI:

El sistema circulatori d’un mamífer és el conjunt del sistema cardiovascular, l’encarregat de la distribució de la sang,

En general tots els vertebrats disposen de sistemes circulatoris molt semblants, així com els insectes i altres animals.

S’encarrega de transportar els nutrients i l’oxigen a totes les cèl•lules del cos i rebre substàncies nocives d’origen metabòlic i transportar-les als òrgans d’excreció.

La circulació sanguínia en els mamífers és fa amb dos circuits: El pulmonar o menor porta la sang des del ventricle dret del cor cap els pulmons on s’oxigena i la retorna a l’aurícula esquerra. El general o major porta sang oxigenada des del ventricle esquerre del cor a la resta d’òrgans del cos i retorna aquesta sang ja desoxigenada al cor. Està completament separada la sang rica en oxigen amb la sang rica en diòxid de carboni.

EL COR:

El cor és un òrgan animal que serveix per impulsar la sang pertot el cos. Acostuma a tenir una, dues o quatre cavitats segons la mena d’animal. És un múscul buit que impulsa la sang a moure’s per dins dels vasos sanguinis. És l’element central del mediastí (regió anatòmica compresa entre ambdós pulmons) i està connectat a conductes anomenats venes (per on arriba la sang al cor) i artèries (conductes de sortida). Amb cada batec, envia una onada de sang a traves de les artèries.

El cor d’un vertebrat es compon de múscul cardíac, un teixit de múscul estriat involuntari que només es troba en aquest òrgan. El cor humà mitjà, bategant a 72 polsacions per minut, batrà aproximadament 2.500 milions de vegades al llarg de la vida (uns 66 anys). Pesa una mitjana de 250-300 g en les femelles i 300-350 g en els mascles.[1]

L’interior està dividit en dues meitats, la dreta i l’esquerra, separades per un envà, a més consta de dues cambres, una superior o aurícula i una inferior o ventricle. Aquestes dues cambres es comuniquen per les vàlvules auriculoventriculars, que són la vàlvula tricúspide situada entre l’aurícula i el ventricle esquerres i la vàlvula mitral entre l’aurícula i el ventricle drets. A les aurícules arriben les venes caves i les pulmonars. D’altra banda, la sortida de sang dels ventricles està regulada per les vàlvules sigmoides o semilunars, cap a les artèries aorta i pulmonar.

En aquesta il·lustració pots veure el cor per dins, amb les seves quatre cavitats i els seus noms:

Ara gaudeix d’aquest fantàstic video:

L’aparell excretor és l’encarregat de formar i expulsar l’orina. En el cos humà està format pel ronyons, els urèters, la bufeta i la uretra. Els ronyons són dos òrgans que filtren la sang de l’aparell circulatori i permeten l’excreció a través de l’orina de diversos residus de l’organisme mitjançant d’un sistema complex que inclou mecanismes de filtració, absorció i excreció.

Els urèters de cada ronyó baixen fins a la bufeta, que és l’encarregada d’emmagatzemar l’orina, fins que l’excretem a l’exterior a través de la uretra.

La part de la medicina que estudia el ronyons, el seu funcionament, les malalties que els afecten i com guarir-les és la Nefrologia. La part de la medicina que estudia el funcionament de la resta dels sistema urinari, les malalties que els afecten i com tractar-les és la Urologia

Les parts més importants de l’aparell excretor són:

En aquest video pots veure com funciona i per a què serveix l’aparell excretor:

L’aparell respiratori l’utilitzen per agafar oxigen de l’aire i expulsar el diòxid de carboni acumulat a l’organisme. En els peixos es realitza el mateix procés però sota l’aigua. En les plantes s’absorbeix diòxid de carboni i expulsa oxigen durant el procés de la fotosíntesi.

El sistema respiratori es responsable de fer possible el mecanisme de la respiració i, en general, es poden considerar dues fases:

* La inspiració que comporta l’entrada d’aire i oxigen cap els pulmons.
* L’espiració consistent en la sortida de l’aire des dels pulmons cap a l’exterior, amb l’eliminació de diòxid de carboni.

En aquest dibuix pots veure les diferents parts de l’aparell respiratori:

Aquí tens una foto del pulmons, amb els seus conductes, teixits…

Finalment, en aquesta animació per ordinador, pots veure l’aparell respiratori en acció:

En aquesta animació per ordinador pots veure què passa amb el que mengem; des que entra per la boca fins que surt per l’anus. Posa-hi atenció a l’explicació i gaudeix-ne.

En els organismes animals, l’aparell digestiu és el sistema d’òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió. Un cop realitzada la digestió, l’organisme pot absorbir aquestes substàncies i fer-les servir en l’obtenció d’energia i en el manteniment del cos.

L’aparell digestiu dels mamífers està format pels òrgans següents:

* La boca: conté les dents, que mosseguen i masteguen el menjar. La llengua barreja els aliments amb saliva i els empeny cap a la gola.
* L’esòfag: serveix de conducte de pas per als aliments entre la gola i l’estómac. Un cop ha arribat a l’esòfag, el menjar passa automàticament a l’estómac.
* L’estómac: tritura i barreja els aliments amb substàncies àcides i digestives anomenades enzims.
* El pàncrees: produeix els enzims que faciliten la transformació dels aliments.
* El fetge: produeix i allibera substàncies digestives a l’intestí prim. També emmagatzema sucres i els allibera a la sang segons les necessitats de l’organisme.
* L’intestí prim: és un tub llarg i prim, de més de 5 m de longitud. En ell es produeix la major part del procés de la digestió i de l’absorció dels aliments. Els enzims alliberats degraden el menjar. L’intestí prim desemboca a l’intestí gros.
* L’intestí gros: és un tub ample d’1,5 m de longitud, situat a l’abdomen. A través de l’intestí gros s’absorbeix l’aigua i les substàncies químiques útils. El material sobrant és impulsat i excretat per l’anus.