El primer pensador: Tales de Mileto

Tales de Mileto
Tales de Mileto es pot considerar el primer pensador de la història (això no vol dir que ningú pensés abans). Es va plantejar preguntes com per exemple: Què és pensar?, Quina relació existeix entre el que penso i el que és? De què està feta la natura? Tales va viure als voltants de 620 ac i va ser un dels Set Savis de Grècia. No va estudiar molt els nombres però sí les figures geomètriques: cercles, rectes, triangles, com per exemple
– va considerar per primera vegada l’angle com a element
– va afirmar que a cada triangle li correspon un cercle (tot triangle es pot ficar dins d’una circumferència)
– va ser el primer en afirmar que “Tota recta que passa pel centre d’un cercle, el divideix en dues parts iguals” (Ara és fàcil afirmar-ho, no?)
La seva principal aportació ales Matemàtiques va ser el Teorema de Tales. Va mesurar l’alçada de la piràmide de Keops, mesurant l’ombra que projectava i comparant-la amb la seva pròpia ombra. Tan fàcil i genial com pensar: “En el moment del dia en que la meva ombra coincideixi amb la meva alçada, la altura de la piràmide coincidirà amb la seva ombra. Només caldrà mesurar la ombra que es projecta i tindrem la altura de la piràmide” Genial, no?

(Extret del llibre “El teorema del loro” de Guedj, D.”)



El gran Gauss

Carl Friedrich Gauss
Gauss va ser una de les eminències matemàtiques de finals del segle XVIII i començaments del XIX. Ja de petit, la seva facilitat per les matemàtiques es feia notar. Amb només 9 anys el professor de la classe de Aritmètica va proposar sumar els 100 primers nombres. Va pensar que els alumnes trigarien una bona estona però Gauss va aixecar la mà immediatament contestant 5050. La seva estratègia havia estat molt simple: va sumar dos cops la mateixa sèrie en diferent ordre (1 + 2 + … + 100) + (100 + 99 + … + 1) = 101 + 101 + … + 101 = 101 • 100 = 10100 i després va dividir entre 2. Al acabar l’hora es van comprovar les solucions i la de Gauss era correcta mentre que moltes de les dels seus companys no ho eren.

(extret de “Los matemáticos no son gente seria” de Alsina, A. i De Guzmán, M i de http://es.wikipedia.org/wiki/Carl_Friedrich_Gauss)



El matemàtic despistat: David Hilbert

David HilbertDavid Hilbert va ser un dels grans matemàtics del segle XX. El seu aspecte amable, amb ulleres rodones, bigoti i perilla blanca és una de les imatges més conegudes dels matemàtics famosos.

Però també era un gran despistat. L’anecdota més coneguda la va protagonitzar amb la seva dona a una festa a casa dels Hilbert. Quan aquesta li va sugerir que anés al dormitori a canviar-se la camisa, Hilbert ho va fer, però un cop amb la camisa a la mà no va recordar per què havia pujat al dormitori. Com que no portava la camisa posada va deduir que havia pujat per anar-se’n a dormir i per tant es va despullar, posar el pijama i ficar-se al llit. La seva dona va esperar una bona estona fins que va pujar a despertar-lo perque tornés a la festa.

(Extret del llibre: “Los matemáticos no son gente seria” de Alsina, C. i De Guzmán, M.)